L'artista lleidatana Agnès Pe. Tomàs ens convida a viure una experiència immersiva i artística al riu Segre que jugarà amb la musicalitat de l'aigua mitjançant la fórmula d'acció acústica que recull el so de l'aigua a través d'uns hidròfons. "Concert fluvial al riu Segre" serà la primera proposta artística d'aquestes característiques que aterra a Lleida i que formarà part de la primera edició de l'Intangible. Festival d'art_tecnologia.
L'activitat serà el 6 de novembre i començarà a partir de les 11.00 hores a la passarel·la del Liceu Escolar
L'artista pretén mostrar i fer escoltar a la gent "allò que no sentim" i com bé descriu, Agnès Pe., explorar "un carrer més de la ciutat". El públic podrà escoltar les profunditats del riu i el moviment de l'aigua mitjançant un dispositiu per a l'escolta. La proposta instal·larà uns hidròfons, penjats d'unes canyes de pescar, que permetran sentir les paraules que amaga el subsol del Segre durant uns 40 minuts.
Aquesta activitat s'ha basat en el mètode de l'"escolta profunda", una pràctica creada els anys 80 per la compositora i figura central en el desenvolupament experimental de la música electrònica durant la postguerra, Pauline Oliveros. Aquesta intensa audició inclou sons de la vida quotidiana, de la natura, dels propis pensaments i dels sons musicals.
Un pessic de la trajectòria d'Agnès Pe
La lleidatana Agnès Pe. és directora de cinema, compositora i intèrpret musical. L'any 2009 va participar en el festival de música estranya Zarata Fest. Més tard, s'integrà al camp musical/sonor i començà la seva carrera professional realitzant peces documentals Fa Peix (Bilbao,2011), Matar Alacrán (Mèxic DF, 2011), Blau Profund (Mèxic DF, 2012) i Delta RCE (UK, Nottingham, 2012).
Agnès participa en tallers i projectes amb el propòsit de defensar el concepte de l'"amateurisme", trencant amb la cultura filmogràfica hegemònica, sense registrar-se en cap gènere i romanent a la recerca del lúdic i sota els paràmetres de l'estètica de l'error i l'excés.
El seu primer concert electroacústic va ser a Larraskito el 2010, on va utilitzar versions de diferents hits de música clàssica manipulant arxius MIDI, acompanyant aquests amb visuals que mostraven els seus autors.
