"Mama, m'he donat compte que la gent utilitzarà el meu color de pell per fer-me mal, però no els deixaré". Camila, de mirada intensa i temperada, porta suportant expressions desagradables fent referència a la seva quantitat de melanina, com ara "negra de merda", des que va complir 3 anys. Asseguda a una taula, escolta aparentment absent com la seva mare descriu aquests nou anys d'assetjament viscuts al CEIP Cardenal Herrera Oria de Madrid. I, encara que semblés entretinguda en altres coses, està atenta i somriu quan la seva mare parafraseja les sabies conclusions a les que ha arribat amb tan sols 12 anys: "Camila és una nena molt forta i ens ha donat moltes lliçons. Malgrat tot el que ha viscut, ja està bé i ara ja pot escoltar aquesta història, explica Petra Ferreyra, la mare de la petita.
Als set anys, una anècdota relacionada amb un treball fet en una cartolina va ser el detonant. Camila habia realitzat la tasca per damunt de la mitja. Va ser llavors quan l'assetjament es va fer més visible. "Un grup d'unes set nenes l'acorralaven al pati, li tiraven pilotes a la panxa a gimnàstica. Es reien del seu cabell, de la seva forma de vestir", descriu Petra, qui no va dubtar en contactar amb el col·legi quan la cosa era ja més que evident. "Camila arribava a casa amb ansietat. Va començar a menjar molt. Es va engreixar set quilos", relata. Així va arribar el primer protocol d'assetjament, obert el gener de 2017. Un protocol que es va arxivar després d'un acte de petició de perdó bidireccional. Després d'aquest "tancament en fals", el juny es va obrir un altre protocol ja que el bullying, no va aturar-se. "La nena era tractada com un drap, es veia anulada completament. Va començar a deixar els examens en blanc. Va començar a suspendre. Va somatitzar els problemes, li feia mal la panxa, el cap".
Finalment, i després d'examens psicològics que van concloure que Camila tenia seqüeles d'estrés postraumàtic bastant greus, amb "falta de confiança, inseguretat, incapacitat per relacionar-se amb els seus iguals i depresió", ha hagut de canviar de col·legi. Davant la inacció de l'antic centre, la seva mare ha escalat el cas fins a la Direcció d'Àrees Territorials (DAT) de la Comunitat de Madrid. Va arribar a escriure a la mateixa Cristina Cifuentes- llavors presidenta del govern regional madrileny-, que va reconèixer deficiències en els protocols d'assetjament en una carta a la que va tenir accés El Salto.
"L'objectiu del protocol és protegir a la víctima, la qual cosa no s'està fent", explica Ferreyra. Tal i com dicta la Guía d'Actuació contra l'Assetjament Escolar en els Centres Educatius, el centre està obligat a dur a terme una serie d'actuacions, com anomenar dos prefessors que han de prendre declaració als testimonis, realitzar entrevistes i reunir-se amb les families. A més, han de mantenir en tot moment informada la família que ha activat el protocol, "la qual cosa no es compleix, no vam tenir cap tipus d'informació", es queixa Pereyra mentre descriu que l'actuació encara va contribuir a culpabilitzar a la víctima. "Es reuneix a la nena i es fa que demani perdó per ser assetjada i agredida", expressa.
Aquesta mare ha donat un pas més i ha obert la via judicial contra la Comunitat de Madrid. "La impotència i la sed de justícia ens porta a investigar la via judicial. No hi ha legislació amb respecte a l'assetjament escolar a Espanya, el que si s'estima és la responsabilitat civil dels centres educatius davant un dany provat i constatable", assegura. Ferreyra acaba de rebre la notícia que l'obertura del judici oral serà a l'octubre i que, en el procés, el jutjat citarà a multitut de testimonis, entre ells a la mateixa Cristina Cifuentes.
Sense protocols
La mare de Camila denuncia que, en tot aquest procés, "el racisme és una paraula tabú. L'única que el menciona és la directora de la DAT, Coral Báex, per enviar a un centre de sords a la meva filla", explica. "Ella, en un gest de generositat, ens recomana un centre que està especialitzat en alumnes sords, molt conscienciat amb la integració, però la meva filla no és sorda. És a dir, equipara una discapacitat al fet que la meva filla sigui negra", assegura.
No en va, els experts coincideixien que a Espanya no existeixen protocols específics contra els casos de racisme als col·legis. Tanmateix, les xifres d'assetjament escolar apunten que el bullying que sofreixen els fills i filles d'emigrants ha augmentat en quasi tres punts entre 2015 i 2017, i arriba al 10% del total de casos d'assetjament escolar. També augmenta en tres punts el nombre de víctimes d'altres nacionalitats, que ja son el 6% del total. Les dades, extretes del III Estudi sobre l'Assetjament Escolar i el Ciberbullying, de la fundació ANAR, que va detectar 590 casos durant el 2017, ens permeten apropar-nos a aquesta realitat, encara que no donen una panoràmica complerta, ja que per exemple molts afrodescendents son fills o filles d'espanyols. L'estudi mostra que aquest tipus d'assetjament és el que mes s'ha incrementat en aquests últims anys.
Si més no, els episodis de racisme a l'escola tendeixen a "minimitzar-se", tal i com explica Lila Parrondo, psicòloga i coordinadora d'Adoptantis, asociació d'atenció a famílies adoptives. "En general, quan són petits, la resposta que moltes vegades l'ambient educatiu dóna és que són coses infantils. El nen se sent malament perquè l'estan tractant malament. No són coses d'infants, ni són tonteries", avisa i trasllada la responsabilitat tant a profesors com a la família dels acossadors. "Jo he vist com en un col·legi, a segon de Primària, a nens de quatre anys dient a altres que havien de marxar perquè aquell era un cole només per a espanyols. Això un nen de quatre anys no ho elabora. Això és un missatge que han escoltat a casa, o a un monitor o professor al col·legi, i que no es reporta com a tal". "Estem a anys llum i no serà perquè no tenim una societat multicolor i variada, però els canvis socials no arriben tant a temps com la necessitat de les persones que estan patint aquestes opressions", conclou.
Minimització de les opresions
Encarnación Ngale lluita contra aquesta minimització de l'assetjament racista. Ngale, nascuda a Guinea Equatorial i establerta a Poblete (Ciutat Real), batalla contra el racisme que el seu fill de 12 anys ha viscut al col·legi del poble, La Alameda. Ara mateix l'únic que ha aconseguit és que es prohibeixi la seva entra al centre i que bona part de la comunitat educativa es posicioni en contra seva. "El 15 de febrer vaig anar a recollir al nen al col·legi i estava amb la cara descomposada. Es va posar a plorar i em va dir que l'havien pegat deu nens de la seva classe. El professor l'havia castigat a ell", assegura. Ngale va intentar parlar amb el mestre, qui li va parlar de "coses de nens" i el mateix li va dir el director. "Em feien veure que el meu fill provocava. El director me'l va arribar a pintar com un monstre. Les agressions grupals seguien i el meu fill va començar a tenir por d'anar al col·legi."
Aquesta mare no va voler deixar passar aquests episodis i va començar a visitar dependències públiques- alcaldia, serveis socials, inspecció educativa- i explicar tot a les xarxes socials. Va anar tocant portes fins que l'orientadora del col·legi es va decidir a entrevistar-se amb el seu fill. Van obrir un protocol d'assetjament escolar durant el qual Ngale va obtenir informació dels seus companys. "Un company va confirmar que li deien "puto negre de merda", "ves-te'n al teu pais", "em fas fàstic". Va confirmar que també el seu fill contestava a les agressions i no s'ho callava". I malgrat aquestes declaracions, el protocol va tancar en blanc. "Em van donar el resultat de la investigació de forma verbal. Conclouen que el meu fill mai ha sofert assetjament. Em deien que el meu fill havia insultat igual que els demés. Jo m'enfado. Estem parlant d'assetjament i de racisme. Hi ha onze nens que no el tracten perquè els pares els diuen que no s'apropin al meu fill. Els pares incitaven aquesta situació".
El 8 d'abril Ngale va rebre un burofax per prohibir la seva entrada a l'escola. "Em van dir que havia vulnerat l'autoritat dels professors i , que si volia tornar a entrar al col·legi, havia de demanar perdó", denuncia. Aquest any el seu fill comença a l'institut, però no creu que la situació canvii molt. Afirma que l'assetjament al col·legi es trasllada als carrers. Fa poc va haver de posar una denúcia a la Guàrdia Civil perquè un dels agressors el va pegar al col·legi i el va buscar al carrer per continuar. "S'ajunta un grup i el busquen per pegar-lo pel poble. El meu fill va estar dos setmanes amb por de sortir al carrer. No podia sortir al carrer perquè l'estaven buscant".
Racisme inexistent?
"A la meva filla major, amb tres anys, ja li han dit al pati "negra de merda, no juguis amb la piliota que l'embrutes, no toquis els llapissos que els embrutes". Vaig demanar una reunió i em van dir que això no passava, que sempre treballen la integració i la diversitat. A totes les escoles et diuen el mateix, que aquí la integració funciona... però no és veritat. No es va obrir un protocol d'assetjament, mai s'obren". Amanda Colom, que té dos fills negres d'origen marroquí, sap bé del que parla i compara el tracte que es dona al racisme amb el que es dona a la transfòbia, ja que la seva filla major es transgènere. "A Catalunya hi ha una unitat per la no discriminació de les persones LGTBI i hi ha un protocol d'actuació per a menors trans. Pot estar pitjor o millor, però t'hi pots acollir. Pots anar a l'Àrea d'Igualtat i l'Àrea d'Igualtat parla amb Educació i amb la Inspecció. Les coses més o menys es resolen", afirma Colom. Una situació semblant es viu a Madrid, on la Guia d'Actuació contra l'Assetjament Escolar als Centres Educatius recull un capítol específic amb set pàgines per paliar la LGTBifòbia. Mentres, la "discriminació per raça o etnia" ni tan sols es menciona un cop, utilitzant altres termes i de forma anecdòtica.
"En la majoria dels casos els protocols contra l'assetjament escolar es desestimen. Es posen excuses com que no ha existit un conflicte important o que el menor ve d'una família desestructurada", expressa Petra Pereyra, qui en aquest camí de lluita s'ha fet experta a la força en la matèria col·laborant amb l'Asociación Madrileña Contra el Acoso Escolar (AMACAE). "La mateixa directora de l'Àrea Territorial em va confirmar que tenia només tres carpetes d'assetjament escolar", afegeix mentre sosté una carta de disculpa, senyal dels nous temps. Pertany a un nen que ha insultat a la seva filla. Al nou col·legi un insult racista es paga: l'agressor ha d'enviar una carta d'arrepentiment a la víctima. "Per nosaltres, aquesta carta significa molt", assegura Petra mentres Camila exhibeix un somriur tímid i esperançat.
Publicat a El Salto
