04.07.2022 |
Territoris.cat

Un banc per als pagesos

En mig any, el Banc de Terres de les Garrigues ha aconseguit tancar quatre acords entre propietaris de finques i joves pagesos disposats a treballar-les. La seva fusió amb el banc del Garrigues Sud l’ha convertit ara en un dels més importants de Catalunya
Els propietaris d'una finca a la Floresta parlen amb un possible comprador ©AGF
Els propietaris d'una finca a la Floresta parlen amb un possible comprador ©AGF
Un banc per als pagesos

El Banc de Terres de les Garrigues va iniciar el seu recorregut ara fa poc més de sis mesos. Seguint el model de bancs més veterans, com el del Baix Camp i el del Priorat, el consell comarcal va arrencar el passat novembre elaborant una borsa de terres gairebé ermes per oferir a nous pagesos. Es tracta del primer banc de terres públic de la demarcació de Lleida, una idea que va impulsar el president de l’ens comarcal, Jaume Setó, que alhora de ser alcalde de la Floresta és també pagès en actiu.

Signatura del promer contracte a les Garrigues ©Jordi Sumalla
Signatura del primer contracte a les Garrigues ©Jordi Sumalla

Qui vulgui conrear una finca a un preu raonable, sols ha de contactar a aquest banc, mirar la ubicació que més li convingui i negociar amb el seu propietari. El tècnic responsable de l’organisme, Adrià Dalmau, assegura que “nosaltres no intervenim en les negociacions entre propietaris i demandants, sinó que simplement fem de mediadors, connectem, acompanyem durant el procés i assessorem quan ens ho demanen”. Si hi ha entesa entre ambdues parts, s’elabora un contracte sota la supervisió de consell comarcal i, un cop signat, el contracte queda emparat pel mateix organisme. El banc vetlla també contra l’especulació i, sobretot, contra les grans empreses terratinents, “que son les grans amenaces de la pagesia sostenible”, diu Dalmau. Per això, entre els demandants de terres sols hi ha persones, normalment petits pagesos que volen conrear terres que no tenen. A més, promouen preus justos, la majoria basats en les recomanacions de l’Agència  Tributària, tot i que també s’adapten als preus populars. A Ponent, per exemple, les tarifes acceptables d’una finca de secà es mouen entre 3.000 i 4.500 euros per hectàrea (en regadiu, aquest preu pot assolir els 9.000).

Des que es va crear, el banc de les Garrigues ha aconseguit tancar ja quatre acords entre propietaris de finques i joves pagesos disposats a treballar-les. La majoria son contractes d’arrendament. La Maria Àngels Rius, una comerciant de les Borges Blanques, és una de les propietàries que ha aconseguit llogar la terra familiar que tenen a la Floresta a un jove agricultor lleidatà. “Feia molt de temps que buscàvem algú que treballés les terres de la família que feien pena des que el meu pare es va jubilar”, explica Rius. “Nosaltres desconeixem totalment el sector i els responsables del banc de terres ens han ajudat molt a trobar la persona adient per continuar mantenint actives les nostres finques”.

L’oferta actual del banc supera les 70 hectàrees i ja no sols està limitada a la comarca de les Garrigues, sinó que també n’hi ha d’ofertades del Pla d’Urgell, l’Urgell i fins i tot el Segrià. “Amb el temps ens hem adonat que les sinèrgies de propietaris i interessats està per sobre de les limitacions geogràfiques”, explica Adrià Dalmau, “i ens demostra que hem de ser flexibles davant unes fronteres comarcals molt difuminades”.

De fet, el banc de terres ha firmat recentment un conveni de fusió amb la comunitat de regants del canal Garrigues Sud, que gestiona un servei similar de gairebé 300 hectàrees. Amb la unió d’ambdós bancs, s’evitaran les duplicitats del servei i es donarà més vigor a un objectiu comú: garantir el futur de la petita pagesia.

Un banc per als pagesos
comentaris