L’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR) s’ha adherit aquest dimecres a un comunicat que signen una trentena d’entitats socials, agràries, ecologistes i municipalistes del país amb l’objectiu de denunciar la manca de diàleg social del govern català amb els diferents sectors afectats per la regulació de les energies renovables. Les entitats signants, de les quals n’hi ha una desena que formen part de la Taula de Diàleg Social per a les Renovables, lamenten que no s’hagi informat en aquest òrgan de les darreres legislacions que s’han dut a terme pel que fa a les energies renovables.
Aquesta manca de diàleg amb l’estat duu com a conseqüència la “indefensió” de la ciutadania i la “desprotecció” del patrimoni agrari i natural
L’Associació Catalana de Comunitats de Regants, juntament amb una trentena d’entitats més, reclama al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que la Taula de Diàleg Social sigui l’espai on s’informi i es debati sobre tots els canvis normatius que afectin els projectes d’energies renovables. Igualment, l’entitat reclama que es permeti la participació de la Taula de Diàleg Social en la preparació del Pla Territorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya – PLATER. Així mateix, exigeix que no es tramitin grans projectes de renovables en sòl no urbanitzable mentre la Taula de Diàleg Social no conclogui els seus treballs.
Podeu descarregar el comunicat en aquest enllaç
El reclam arriba després que la Generalitat hagi aprovat un seguit de mesures que permetrien autoritzar projectes de grans centrals de renovables encara que no s’hagi comprovat que compleixen les regulacions urbanístiques
En concret, el govern va aprovar el Decret Llei 5/2022, de 17 de maig, de mesures urgents per contribuir a pal·liar els efectes del conflicte bèl·lic d’Ucraïna que, entre altres, contempla canvis substancials per a la implantació de renovables.
Desprotecció dels conreus de regadiu per instal·lar-hi renovables
En primer lloc, el Decret Llei elimina les restriccions que impedien instal·lar grans extensions de plaques solars en zones d’implantació de nous regs o de transformació dels existents, la qual cosa, segons es denuncia al comunicat, obre la porta a les grans multinacionals promotores de grans centrals de renovables a eliminar milers d’hectàrees de regadiu a Catalunya, amb l'única limitació de no excedir el 5% de superfície municipal. D’aquesta manera, les diferents entitats denuncien una “desprotecció” dels conreus de regadius per instal·lar-hi renovables i una “pèrdua de sobirania alimentària que Catalunya no es pot permetre”. Aquest canvi en la legislació, per tant, “atempta contra la capacitat d’autoproveir-nos d’aliments de proximitat, element clau en la lluita contra el canvi climàtic i de prevenció davant les crisis alimentàries que aquest generarà”, denuncia l’ACATCOR, juntament amb la resta d’entitats. Per tot això, el comunicat recorda que hi ha normatives europees, estatals i autonòmiques que estableixen que cal prioritzar la instal·lació de renovables en espais que ja han estat modificats per l’acció humana, com les àrees periurbanes, els polígons o les teulades dels edificis.
Via lliure a les grans centrals encara que no compleixin les normes
En segon lloc, el Decret Llei atribueix a l’òrgan competent en matèria d’energia l’autorització de construcció de grans centrals de renovables en sòl no urbanitzable, encara que l’òrgan urbanístic no s’hagi pronunciat. D’aquesta manera, els promotors, amb l’autorització de construcció aprovada per l’òrgan energètic, podrien sol·licitar la llicència d’obres als Ajuntaments i, eventualment, iniciar les obres sense que l’òrgan urbanístic s’hagi pronunciat. Així, el comunicat denuncia que això dona via lliure a les grans centrals de renovables encara que no compleixin amb les normes urbanístiques i alerta que aquesta “incongruència” podria acabar derivant en litigis en els quals els promotors reclamessin indemnitzacions a l’administració pública. El comunicat lamenta que s’atorgui a l’òrgan energètic unes competències que no li són pròpies i, a la vegada, que aquesta situació pugui derivar cap a pressió als Ajuntaments i les Comissions Territorials d’Urbanisme, que haurien de prendre decisions sobre la viabilitat urbanística de projectes de renovables que ja tenen atorgada l’autorització de construcció per part de l’òrgan energètic.
