28.10.2021 |

L’ESTUDI HA ESTAT LIDERAT PEL CTFC, AMB LA PARTICIPACIÓ DE LA UNIVERSIDAD CATÓLICA DE CHILE I EL CREAF

La connectivitat forestal juga un paper clau sobre la grandària dels incendis

Els resultats, obtinguts a partir d’una mostra de 554 incendis ocorreguts entre l’any 1987 i el 2019, són de rellevant importància per a la gestió forestal i paisatgística destinada a reduir el risc d'incendis forestals futur

L’estudi ha estat liderat pel CTFC, amb la participació de la Universidad Católica de Chile i el CREAF - Foto: cedida per CTFC / incendis foc incendi forestal bombers
El llindar de percolació és diferent segons les condicions meteorològiques en què ocorre l’incendi - Foto: cedida per CTFC
La connectivitat forestal juga un paper clau sobre la grandària dels incendis

Un nou estudi liderat per Andrea Duane, investigadora del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), prova la relació entre la connectivitat del bosc a escala de paisatge i la grandària del foc sota determinades condicions meteorològiques al Mediterrani, on una connectivitat major està relacionada amb incendis més grans.

L’estudi, publicat a la revista científica Forest Ecology and Management, ha utilitzat una mostra total de 554 incendis que van ocórrer entre 1987 i 2019, on es relaciona la grandària de l'incendi amb la connectivitat del bosc dins del perímetre de l'incendi, que es descriu amb diferents interpretacions del mapa de cobertes i d’acord amb diferents capacitats de salt del foc (10, 100 i 2000 metres).

Els resultats d’aquest estudi conclouen que la connectivitat forestal té una influència positiva en la grandària del foc, fins a un llindar en el qual el paisatge deixa de tenir influència i es torna continu, situació en la qual altres processos (canvis en la velocitat del vent, etc.) passen a controlar la mida final del foc

Aquests resultats marquen una fita important per a la gestió forestal i de paisatge destinada a reduir el risc d'incendi, ja que per als incendis provocats per condicions meteorològiques extremes (més propenses a ocórrer en el futur), el paisatge ofereix menys oportunitats per a aturar-los.

Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i associat al CTFC, explica que “els resultats són molt rellevants en el context actual de canvi climàtic. Hem de planificar i gestionar el paisatge en funció d’unes condicions cada cop més extremes i on no totes les mesures tindran el mateix efecte sobre la propagació dels incendis”.

El llindar de percolació

Una xarxa qualsevol d’elements pot tenir diversos graus de connectivitat. Matemàticament, existeix la teoria que, si a una xarxa aleatòria d’elements li n’anem afegint, arriba un punt en el qual tota la xarxa està connectada. El llindar de percolació és el valor de connectivitat a partir del qual una xarxa passa a ser continua.

Traspassat als incendis, el llindar de percolació també afecta a la relació entre la connectivitat del bosc i els incendis: la connectivitat forestal té una influencia positiva en la grandària del foc fins a un punt en què el paisatge es torna continu per a la propagació dels incendis.

Ara bé, aquest llindar de percolació és diferent segons les condicions meteorològiques en què ocorre l’incendi. En situacions poc severes, el llindar és alt, és a dir, la configuració del paisatge forestal quasi sempre té un efecte sobre els incendis. Però en situacions de sequera i calor, aquest valor és molt més baix, és a dir, a valors de connectivitat baixos, el foc ja és capaç de veure el paisatge com a continu. I per a incendis que ocorren en situació de sequera i vent, el paisatge ja no exerceix un paper en la grandària del foc.

Andrea Duane, investigadora del CTFC, explica que “tot i que ja assumíem que a més connectivitat forestal els incendis podien ser més grans, hem descobert que hi ha un valor de connectivitat a partir del qual el paisatge ja es considera totalment continu.” “I el que és més interessant és que aquest valor difereix segons les condicions meteorològiques” – afegeix. “Sota condicions de sequera i calor forta, aquest valor és més baix, i fins i tot desapareix sota condicions de sequera extrema i vent, és a dir que la connectivitat ja no representa una limitació per a propagar”.
Així doncs, es demostra que els paisatges mostren un llindar de percolació per a la propagació del foc en una regió mediterrània i aquest difereix entre diferents condicions meteorològiques i de sequera.

La connectivitat forestal juga un paper clau sobre la grandària dels incendis
comentaris