A Catalunya l'aposta per l'agricultura agroindustrial ha provocat la disminució de persones que es dediquen a la pagesia

Segons el cens agrari de 2020 en els darrers deu anys (2009-2020) a Catalunya han desaparegut més de 5.800 explotacions agrícoles (unes 10 per setmana), s'han perdut més de 5.000 hectàrees anuals de superfície agrària i el 41% de les explotacions són de persones més grans de seixanta-cinc anys
Menjador escolar en un centre educatiu de la demarcació de Lleida ©JosepAPérez
photo_camera Menjador escolar en un centre educatiu de la demarcació de Lleida ©JosepAPérez

Un col·lectiu d'entitats d'economia social i solidària han impulsat el projecte La Marmita, amb la voluntat de compaginar l'experiència de cadascuna d'elles en l'àmbit de l'alimentació, així com oferir un assessorament interdisciplinari tant a gestors de menjadors de col·lectivitats com a l’administració pública. La iniciativa també vol dur a terme tasques d'acompanyament per fer front a la transició agroecològica.

La Marmita l'integren cinc entitats especialitzades en àmbits relacionats amb la cuina per a col·lectivitats, que ofereixen un servei d'assessoria integral, i al mateix temps donen resposta de forma interdisciplinària a projectes de cuines col·lectives que plantegen la transició a una alimentació més saludable i sostenible. En formen part, l'Esberla, Menjadors Ecològics, El Pa Sencer, arran de terra, i antígona.

Els parades de verdures en el mercat del dimarts a Bellvís.
Els parades de verdures en el mercat de Bellvís ©JosepAPérez

A Catalunya i a l'Estat espanyol l'aposta per l'agricultura agroindustrial ha provocat la disminució de persones que es dediquen a la pagesia i la pèrdua de cultura agrària. Segons el cens agrari de 2020 en els darrers deu anys (2009-2020) a Catalunya han desaparegut més de 5.800 explotacions agrícoles (unes 10 per setmana), s'han perdut més de 5.000 hectàrees anuals de superfície agrària i el 41% de les explotacions són de persones més grans de seixanta-cinc anys.
Això dificulta l'accés a aliments locals i ecològics per part dels canals d'abastiment de la població, tal com passa amb les empreses gestores de l'alimentació per a col·lectivitats.

Actualment l'alimentació està totalment globalitzada i deslocalitzada, hi ha un excés de consum de carn, i d'aliments processats i fregits, i un baix consum de verdures i de llegums

Davant d'això, els menjadors per a col·lectivitats, és a dir, menjadors escolars, menjadors socials, hospitals o residències, són espais amb un enorme poder transformador. En especial els menjadors escolars, un espai de convivència, i també una eina molt potent d'aprenentatge i de formació dels infants i adolescents.

Un menjador que es pot vincular al projecte educatiu de l'escola, i en el qual aprendre i compartir hàbits per una vida saludable, amb cura pel medi ambient o per lluitar contra el malbaratament, entre d'altres.

Menús saludables i sostenibles ©Territoriscat
Menús saludables i sostenibles ©Territoriscat

Per això, quan es defineix el model de menú o menjador escolar cal fer-ho des del dret a l'alimentació, l'agroecologia i la sobirania alimentària. Per garantir la viabilitat d'aquest model, s'han de tenir en compte aspectes com la disponibilitat dels aliments que conformen el menú, la ràtio del personal de cuina i de monitoratge, la disponibilitat d'una cuina prou equipada per a elaborar el menú, i el cost econòmic del servei.

Actualment, el Departament d'Educació de la Generalitat ha establert que el preu màxim de la prestació del servei de menjador a les escoles públiques és de 6,54 euros per menú i dia. Dels quals 1,75 euros han d'anar destinats per la compra d'aliments. Amb aquest preu es pot començar a fer una aposta per la producció local, de temporada, ecològics i pagant a un preu just a les persones que produeixen els aliments dels menjadors escolars.

A Catalunya, excepte en contextos rurals molt puntuals, són les famílies les que paguen tot el cost del menjador. Només es financen de forma pública els infants que tenen beques menjador

A hores d'ara, incrementar més el preu del menú suposa demanar un esforç a moltes famílies. En aquest sentit, les administracions són claus, tenen en el seu poder la possibilitat d'augmentar el pressupost, modificar els processos de compra pública i licitació de subministrament o serveis relacionats amb les restauracions col·lectives, com els menjadors escolars.

En definitiva, els menjadors escolars ecològics poden ser motors per a potenciar la producció agroecològica de terres catalanes i es pot convertir en un circuit curt de comercialització segur. Però per a això és necessari buscar la complicitat i crear xarxes entre totes les parts protagonistes d'aquesta cadena: del camp a l'escola on les administracions i les polítiques alimentàries tenen un paper important.

comentaris