Les Escoles Agràries catalanes porten anys treballant en la internacionalització dels seus estudis des de la promoció de la mobilitat d’alumnat i professorat, com en la participació en projectes europeus. La responsable d’internacionalització del Servei de Formació Agrària, Esther Estruch, és qui coordina les diferents iniciatives i programes que duen a terme els centres catalans.
Quant fa que des de les Escoles Agràries catalanes treballen la internacionalització dels seus estudis?
Hi ha escoles que porten molts anys com l’EA d’Alfarràs, que fa 32 anys que treballa la internacionalització, i d’altres que s’hi ha sumat recentment. Cada escola té el seu programa d’internacionalització que va començar en el seu moment, però des del Servei de Formació Agrària ara fa dos anys que tenim la figura del responsable d’internacionalització, que és qui coordina els projectes de totes les escoles.
Totes les escoles formen part d’algun projecte d’internacionalització?
Pel que fa a projectes europeus, no totes en formen part. Hi ha escoles que només participen de la internacionalització amb mobilitat d’estudiants i d’altres que participen en algun projecte europea. Entre les més actives hi ha la de Manresa, que enguany ha presentat el projecte Erasmus+ k2 EVECSA que té per objectiu treballar l'acció climàtica tant a escala local com internacional, o la de Santa Coloma de Farners, que va finalitzar l'any passat dos projectes POCTEFA, el MESTRES i el FORUO.
Actualment quins projectes s’estan duent a terme?
Actualment el Servei de Formació Agrària és present en dos projectes. El primer és l’Erasmus+ KA2 FARMER, que va començar el juny passat i finalitza el 2024 i on participen nou socis de vuit països diferents. Aquest projecte pretén captar nous estudiants a les formacions agràries després d’observar una davallada a nivell europeu en els últims anys. Això es vol aconseguir mitjançant la formació i l'intercanvi de professors entre diferents centres europeus. La idea és que els professors han de ser capaços de transmetre als alumnes les habilitats necessàries per treballar en un món laboral, marcat per la digitalització i el canvi climàtic.
L’altre projecte és l’Horizon 2021 EU-FARMBOOK, coordinat per una universitat belga i format per vint-i-nou socis de diferents països, tots ells de la Unió Europea. El Servei de Formació Agrària hi participa com a entitat afiliada del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación del govern espanyol. En aquest projecte es treballa en la creació d’una plataforma d’accés obert per a tots els professionals del sector agrari i forestal on hi hagi tota la informació d’uns 150 projectes Horizon que s’han anat fent fins ara.
Respecte a la mobilitat, quin tipus d’empreses de l’estranger acullen els estudiants catalans per realitzar-hi pràctiques empresarials?
El funcionament per accedir a les empreses estrangeres és mitjançant els nostres contactes amb les escoles de formació professional agrària d’arreu d’Europa. Aquestes escoles són les que ens fan arribar a les empreses, que habitualment ja treballen amb les escoles d’origen i estan acostumades a tractar amb estudiants. El tipus d’empresa s’escull en funció dels interessos de les escoles. Per exemple, l’escola d’Alfarràs busca empreses del sector fructícola, en canvi, una altra com la de Vallfogona de Balaguer, en busca del sector ramader. Adaptem l’especialització de l’escola a les empreses de l’estranger que acullen alumnat en pràctiques.
Pel que fa a l’empresariat agroalimentari català, com se’n beneficia de la formació rebuda a l’estranger per part de l’alumnat?
Les empreses catalanes ho reben com un aire fresc i renovat a la seva plantilla, ja que el professional s’ha format fora amb altres tècniques i maneres de treballar. Aquests perfils acaben sent un impuls de canvi per l’empresariat català i suposen un contacte amb allò que s’està fent a altres països dins del sector.
Quin nombre d’alumnes de les EA s’adscriuen a aquests programes de mobilitat?
Aquests últims anys han estat marcats per la situació de pandèmia i s’ha de dir que la mobilitat ha estat molt limitada. El curs passat es va reactivar i se’n van poder beneficiar quinze alumnes i enguany ja han pogut ser una cinquantena dels quals vint-i-dos estan fent pràctiques en empreses i la resta han estat fent estades de formació en grups.
Així doncs, s’han recuperat les xifres d’abans de la pandèmia?
No només s’han recuperat, sinó que han augmentat, ja que abans de la pandèmia ens movíem sobre la vintena d’estudiants.
De la mateixa manera que Catalunya envia estudiants a fora, les EA catalanes també reben alumnat de l’estranger?
És una via de doble sentit. De la mateixa manera que nosaltres portem alumnes fora, ells també volen venir aquí. Hi ha un gran nombre d’estudiants estrangers que venen a Catalunya i que volen descobrir la nostra manera de treballar i la nostra cultura.
De quins països majoritàriament?
Sobretot França, Itàlia, Dinamarca i Finlàndia, que són els països amb els quals tenim més contactes. Val a dir que darrerament també hem rebut gent de Croàcia i de Grècia.
Les EA catalanes també ofereixen formació contínua, quina és l’oferta formativa internacional en aquest àmbit?
A nivell internacional es fa poca formació contínua i, a més, es va aturar amb la pandèmia i ara ja no s’ofereix. Hi ha alguna escola que havia engegat grups del sector agrari, com la de les Borges Blanques, amb sortides tècniques a Itàlia, a França i, fins i tot, als Estats Units. Ara l’únic que oferim és el contacte amb una escola alemanya que es dedica només a la formació continua i, si alguna de les escoles està interessada a fer un curs de formació contínua internacional, tenen aquesta opció.
Quins són ara els següents passos per tal de consolidar aquests projectes d’internacionalització?
El Servei de Formació Agrària ha de continuar amb la línia actual pel que fa a projectes i mobilitat internacional. La figura del responsable d’internacionalització ha estat molt útil per l’assessorament i acompanyament de les escoles en el seu projecte d’internacionalització. Cada escola està en un punt diferent, n’hi ha que han engegat fa poc el seu projecte i encara no disposen d’un departament d’internacionalització consolidat i cal recolzar-les, igual que a les que ja en tenen i funciona.
Un dels aspectes importants que cal treballar és la formació de professorat. Hem de dinamitzar-los i aconseguir que participin d’aquests projectes, al mateix temps que animen als alumnes a formar-ne part. Els hem de donar les opcions de sortir fora a conèixer nous mètodes i països i també els hem d’oferir cursos d’anglès per tal que perdin la por a l’idioma. Aquest aspecte s'està treballant ara amb el projecte FARMER, ja que permet la mobilitat de professors a l'estranger i els hi dona l'oportunitat de conèixer altres realitats i de practicar l'anglès.
