L'Escola Agrària del Pirineu: un agent clau en el desenvolupament del territori rural de Catalunya

Una de les grans apostes de l'EA del Pirineu és la de la formació dual, la qual va iniciar-se l'any passat
Panoràmica de les instal·lacions de l'Escola Agrària dels Pirineus - Foto: Cedida per l'Escola Agrària dels Pirineus
photo_camera Panoràmica de les instal·lacions de l'Escola Agrària dels Pirineus - Foto: Cedida per l'Escola Agrària dels Pirineus

Enclavada a Bellestar, una petita població de l'Alt Urgell, a l'Escola Agrària del Pirineu s'hi arriba gent de tots els perfils i tots els indrets de Catalunya, del camp i la ciutat, per trobar-hi oportunitats de tota mena, ja sigui per iniciar-se en l'àmbit del món rural i l'entorn com per donar un canvi de rumb a les seves vides. Així ens ho explica la directora de l'escola, Núria Duró Porta, qui indica que les formacions que imparteix l'escola interessen tant a joves de 16 anys com a persones jubilades, passant per un gran gruix de persones en edat activa. "L'única condició és que tinguin ganes d'aprendre sobre l'entorn i el món rural", assenyala.

L'escola, sempre disposada i en contacte amb la realitat del sector i de l'entorn que l'envolta, ha esdevingut així un punt neuràlgic de l'àmbit rural, amb tot un seguit d'equipaments i instal·lacions —incloses residència, finca eqüestre amb 40 cavalls, centre de testatge de races autòctones amb una trentena de vedells, hivernacle, umbracle, arborètum, aula agroalimentària— que serveix de formatgeria i molt més– que acullen no només els seus alumnes, sinó professionals i entitats de l'entorn amb qui estableixen interessants sinergies.

"L'entorn de l'escola és també la nostra aula", declara Duró, qui detalla que les formacions es divideixen en dos tipus –la inicial i la contínua–, que alhora s'estructuren en tres grans pilars: la formació eqüestre, l'agroforestal de muntanya i la formatgera. Mentre, ens avança, la formació dual es planteja com una prometedora opció amb possibilitats molt positives tant pels alumnes de l'escola com per les empreses de la comarca.

Alumnes en un camp de pràctiques de l'Escola Agrària del Pirineus - Foto: Cedida per l'Escola Agrària del Pirineus
Alumnes en un camp de pràctiques de l'Escola Agrària del Pirineus - Foto: Cedida per l'Escola Agrària del Pirineus

Els tres pilars de l'escola

Formació eqüestre

En el Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Activitats Eqüestres, els alumnes ho aprenen tot sobre el món dels cavalls, des de la reproducció, la cria i recria fins a la doma de poltres, la preparació dels cavalls per l'equitació i els guiatges o rutes eqüestres. Es tracta d'una formació molt completa, en tant que l'alumne aprèn molt més que allò estrictament relacionat amb els èquids: adquireix coneixements sobre l'entorn, i obté aptituds no només per tractar amb cavalls, sinó també amb les persones, en tant que es converteix també en un dinamitzador.

A més, els alumnes que s'inicien en aquest cicle no han de comptar necessàriament amb experiència en aquest àmbit: en acabar el cicle, tots sabran preparar un cavall, muntar-lo i manejar-lo

A banda d’aquests estudis reglats, l’escola també ofereix, al llarg de tot el curs escolar, diversos cursos i jornades de formació contínua d’aquest àmbit, com ara, cursos sobreperfeccionament relacionants amb l’equitació com la biomecànica, ferrament, doma de poltres...

Formació formatgera

Des de la seva fundació, l'Escola Agrària del Pirineu s'ha mantingut atenta i propera a les demandes del sector, ja sigui a través dels interessos dels professionals com de les Polítiques Agràries Comunes que han anat sortint. En els seus inicis l’escola va centrar la seva formació en la gestió de les explotacions agropecuàries de muntanya, però a partir dels anys 90 l’escola va creure que era important donar suport al desenvolupament de projectes, com ara donant sortida a la llet que produeixen les explotacions, en molts casos a través de la creació de formatgeries artesanes.

Des d'aleshores, i anticipant-se a l'auge que viurien aquesta mena d'iniciatives, l'escola ha treballat activament en l'acompanyament dels emprenedors que volien crear una formatgeria, tot impartint cursos bàsics d'iniciació. Amb aquests, l'alumne aprèn d'on ve la llet, qui la produeix, com s'ha de tractar per fer els formatges bàsics i molt més.

Posteriorment, l'alumne pot realitzar els cursos d'especialització, que es fan anualment i varien en funció de la demanda i els perfils dels alumnes inscrits, com poden ser al voltant de l'elaboració de mantegues, iogurts i formatges blaus, o l'aprofundiment en el món de l'organolèptica.

Formació agroforestal

L'altre gran pilar de l'escola, és la formació en l’àmbit agroforestal de muntanya, on destaca el Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Aprofitament i Conservació del Medi Natural. Són uns estudis molt transversals, segons Duró: "L'alumne es prepara de forma molt polivalent". Més enllà de tot el que, d'entrada, podríem esperar en el cicle, l'alumne que el cursi obtindrà amplis i profunds coneixements sobre la gestió dels boscos, la botànica, els sòls, la cartografia i l'orientació, la maquinària, els fitosanitaris, les plagues, l'àmbit herbícola, la gestió de la fauna protegida i no protegida i cinegètica i no cinegètica i la divulgació i l'educació ambiental.

Així, les sortides d'aquests alumnes són tan diverses com els seus àmbits de coneixement: podran treballar, tant a bosc fent feines d’abatiment i desembosc, com en un centre de recuperació de fauna com en brigades municipals i de parcs naturals. En tot cas, posteriorment a aquest grau mitjà, els alumnes es podran especialitzar en els àmbits que més els interessin.

La formació en aquest sector, a més a més, inclou formació contínua en l'àmbit més estrictament forestal, però també sobre la ramaderia i l'agricultura de muntanya. Per això, una de les grans tasques de l'escola és l'acompanyament dels joves que volen iniciar-se en l'agricultura. I és que cal destacar que, quan un jove de menys de quaranta anys es vol incorporar a una explotació, pot optar a una ajuda, amb la condició que segueixi un itinerari formatiu dissenyat des de les Escoles Agràries.

Així mateix, l'Escola Agrària del Pirineu també ofereix formacions específiques en soldadura, maneig del bestiar, gestió de pastures i altres cursos que s'actualitzen d'acord amb els interessos i necessitats del moment. "De fet, tot sovint acabem fent un disseny de les formacions 'a la carta', d'acord amb el perfil d'alumne que tenim", apunta Duró.

Una ferma aposta per la formació dual

Amb tot, una de les grans apostes de l'Escola Agrària del Pirineu és la de la formació dual, en la qual va iniciar-se tot just l'any passat, un prometedor mètode amb origen a Alemanya que busca professionalitzar els seus alumnes a través de la combinació dels estudis amb pràctiques remunerades en empreses.

“Si els dones la certesa que quan es titulin comptaran amb una feina, els alumnes s'engresquen. Tot sovint impera la idea que 'el jovent no vol treballar', però bona part de l’alumnat és molt treballador i té ganes d'incorporar-se al món laboral per fer coses”, remarca Duró

Tant grans empreses nacionals, com petites empreses locals necessiten aquests perfils, alumnes motivats i formats d'acord amb un sistema reglat, i és per això que acorden amb aquestes la realització de pràctiques amb l'objectiu que els alumnes s'hi acabin incorporant laboralment. El primer any el cursen íntegrament a l'escola, i a partir del segon comencen a formar-se a través de les pràctiques laborals a l'empresa, que continuen combinant amb l'assistència a l'escola.

És així com, ja el primer any, dues empreses del país, una pública i una privada, han fitxat dos dels primers alumnes que han cursat aquesta formació dual a l'escola. Una experiència del tot positiva tant pels estudiants com per les empreses que porten l'escola a fixar la vista en aquesta mena de formació: “Sens dubte, la idea ara és continuar la formació dual amb el cicle de forestals, però també creiem que seria interessant fer-ho amb les activitats eqüestres, perquè intuïm que hi hauria un percentatge d'alumnes i un gruix d'empreses molt important interessats en aquesta possibilitat. Un molt bon balanç seria acabar-nos dedicant en un 50% a aquest tipus de formació”, conclou amb entusiasme la directora.

Comentaris