Tot rau en la sobirania alimentària. I en cal una amb condicions pel sector primari i per la gent que vetlla perquè aquest no perdi força en els seus engranatges i girin les turbines de la producció. Al documental emès per TV3 el passat 23 d’octubre al programa de ‘30 minuts’, ‘La pagesia que ve’, s’analitza la situació d’emergència que viu el món de la pagesia en l’actualitat i s’observa que, a Catalunya, s’ha perdut prop de cinc mil pagesos els últims deu anys. Les xifres no són gaire esperançadores, però existeix un moviment integrat per representants de la ciutadania i organitzacions arrelades al món rural, País Rural, que pretén lluitar per un canvi i pel benestar i les condicions dignes del sector primari.
Josep Maria Vila Abadal, exalcalde de Vic i actualment propietari forestal, s’ha posat al capdavant del grup de País Rural com a president del moviment. La seva mirada és inconformista i vol reivindicar una legislatura inclusiva al Parlament de Catalunya i al Govern per tal que el sector primari no malvisqui i pugui sobreviure i, així, continuar apostant per les noves generacions pageses. Abadal defineix País Rural com un grup de pressió de gent preocupada per la Catalunya rural, que representa el 90% del territori català, sense tenir en compte les àrees metropolitanes. El moviment pretén defensar i reivindicar la vida i les necessitats d’aquesta població que habita les zones rurals, incloent-hi la sanitat, l’habitatge, l’urbanisme, la tecnologia, l’economia, l’educació i el medi ambient, entre altres àmbits. Però, sobretot, vetllen per qui treballa en la pagesia, la ramaderia i l’agricultura.
La nostra principal preocupació és que la pagesia pugui recuperar la seva gestió del sector, reivindica País Rural
País Rural el formen ajuntaments, persones privades, associacions i gent del món empresarial, però també s’hi pot sumar qualsevol persona que hi vulgui participar. La seva tasca rau a generar un espai de diàleg amb els polítics per consensuar i revertir la problemàtica que viu el sector primari i la producció a l’hora de decidir pels seus propis drets. Pretenen influir en l’administració i la legislació que es decideix des del Parlament i el Govern català i fer sentir la veu dels nuclis rurals que, actualment, perceben que no es té en compte la seva opinió a l’hora de dissenyar una legislació per a tots, ja que constaten que es dissenya des de la Barcelona centralitzada i no des de totes les zones que l’habiten, tenint en compte que ells no es poden equiparar amb les zones metropolitanes, perquè les necessitats són totalment diferents i a diferents escales.
Respecte a l’Estatut de Municipis Rurals que s’està elaborant des de la Generalitat i el Parlament per aconseguir una Agenda Rural inclusiva, l’organització assegura que ells no hi participen directament, però que hi donen suport, juntament amb altres organitzacions que estan al moll de l’os com Eines de Repoblament Rural o l’Associació de Micropobles de Catalunya. Tanmateix, insisteixen en el fet que s’ha de vetllar pel sector primari, que involucra la ramaderia, l’agricultura i els boscos, entre altres, perquè marquen el camí cap a una vida sostenible i segueixen un cicle circular, produint i recuperant la producció, de manera que no generen residus i promouen un model d’economia circular. El sector s’alimenta de productes agraris dels quals es fa un bon reciclatge. “Els boscos, no cal dir-ho, alliberen oxigen que també queda fix en la construcció de mobles o s’allibera a través de la combustió”, indica Abadal.
Parlem també sobre l’Agència de la Natura amb l’organització rural, que assenyala que des del Parlament i el Govern no els han facilitat informació ni han deliberat res conjuntament. “Ens van prometre que canviarien la legislatura i ens deixarien participar més, però encara no hem rebut resposta i, si és així, una vegada més, el sector governamental imposarà la seva forma de veure les coses sobre el sector rural”, diu el president de País Rural.
Des de l’organització volen que l’administració accepti delegar la gestió de la pagesia al mateix sector i que els funcionaris els brindin facilitats perquè s’incorpori la gent al territori: “Molta gent abandona el sector a causa de la poca agilitat de la mateixa administració d’agricultura”. A més, també reclamen que l’administració d’urbanisme no posi traves en la nova construcció de masies i coberts, entre altres.
Que ens deixin governar a nosaltres el nostre propi territori; ells, que s’ocupin de la ciutat, que nosaltres ja en som coneixedors del nostre
D’altra banda, també han reivindicat que cal implantar mesures fiscals per incentivar noves activitats en el sector primari, ja que asseguren que no delegar competències a la gent del mateix sector és “tot un despropòsit” i juga a la contra dels qui treballen la terra i l’aliment des de la “primera línia de foc”. Josep Maria Vidal Abadal assegura que veu magre el futur del sector primari: “Estan plegant pagesos de 70 anys que no tenen un relleu generacional al darrere, i els nois joves que s’incorporen tenen moltes dificultats perquè tenen la competència de les indústries agroalimentàries”. El responsable assenyala que Catalunya serà “insuficient en l’àmbit alimentari” si no es fa un canvi, i considera que el canvi s’ha de fer des de la legislatura. “El quilòmetre zero no existeix, no té lloc dins del sistema alimentari”, afirma. Abadal creu que s’ha d’apostar per la confiança en el sector agrari i ramader cuidant al productor com a consumidors i pagant el producte al preu que li toca, ja que la indústria agroalimentària “ja s’aprofita prou de desencaixar els preus i de maltractar el seu producte i la seva labor”, deixant-los fora de joc.
