L'insecte de la cuca verda (Hypera postica Gyllenhal) es resisteix als insecticides i una recerca de la Universitat de Lleida, descobreix una tècnica agrícola que ajuda a reduir aquesta plaga.
L'estudi que s'ha realitzat conjuntament amb el Centre d'Investigació i Tecnologia Agroalimentària d'Aragó (CITA), demostra que realitzant un tall d'hivern als camps d'alfals (Medicago sativa) s'aconsegueix reduir un 50% les poblacions primaverals de la cuca verda i suggereix que s'apliqui aquesta pràctica durant la parada vegetativa hivernal, ja que és útil.
Les eines en qüestió que s'han utilitzat per a l'estudi són la segadora convencional de disc, que redueix més del 50% el nombre de larves a la primavera i una anivelladora làser que augmenta encara més la capacitat de reducció de la plaga i que s'ha testat anteriorment a la zona de Saragossa.
Els territoris que han sigut objecte d'estudi de la investigació han estat els camps de l'Urgell, del Segrià, del Baix Cinca, dels Monegres i la zona de Saragossa Central
Els investigadors i investigadores han estat dos anys en aquests conreus dividint cadascun d'ells en dues parts i segant-ne una part en temporada d'hivern. D'aquesta manera van poder observar la quantitat abundant de larves de cuca verda en cadascuna de les parts.
"Els resultats mostren que la gestió del tall d'hivern té potencial com a component d'un programa contra la cuca verda de l'alfals a Espanya i es pot considerar una estratègia per millorar el control biològic de conservació", detalla el reconegut catedràtic d'Entomologia de la Universitat de Lleida, Xavier Pons.
L'estudi també ha demostrat que la sega hivernal afavoreix l'acció dels principals enemics naturals de la cuca verda: els parasitoides del gènere Bathyplectes (Bathyplectes anura) (Thomson) i (Bathyplectes curculionis) (Thomson).
Aquesta investigació s'ha publicat a la revista Crop Protection i s'ha realitzat en 42 camps de la conca de l'Ebre, on es conrea el 60% de l'alfals espanyol, majoritàriament amb regadiu. L'equip investigador proposa incorporar-la als programes de gestió integrada de plagues per a aquesta herbàcia que ocupa unes 20.000 hectàrees a les comarques de Ponent.
