El turisme, els esports de muntanya i les segones residències són els tres eixos que potencien l'abandonament al territori pirinenc segons un estudi elaborat per la Universitat de Lleida, on també hi ha participat la Universitat de Saragossa (Unizar).
El model geoespacial observa que la zona més vulnerable a aquest despoblament és l'extrem oriental del massís, a les subcomarques de la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, la Selva, Osona i el nord del Berguedà, però també fa referència al Pirineu Central, des del Pallars Jussà fins a les comarques aragoneses de la Ribagorça, el Sobrarbe i l'Alt Gállego.
Les taxes d'abandonament més elevades es concentren als nuclis rurals i pobles de les valls inferiors on el turisme i les activitats recreatives han proliferat al llarg dels anys. Un aspecte que també ha reforçat aquest abandonament és la connexió ràpida de les principals àrees metropolitanes de Barcelona (autovies C-17 i C-16) i Saragossa (A-23, A-21, N-330 i N-240) amb les zones de muntanya que han configurat zones de segones residències, càmpings o hotels.
Les investigadores i els investigadors de la Universitat de Lleida han utilitzat un model d'alt rendiment predictiu que calcula la probabilitat d'abandonament de terres al Pirineu combinant algoritmes d'aprenentatge automàtic, dades geoespacials i observacions històriques del territori entre el 1980 i el 2019.
L'estudi s'ha publicat a la revista Landscape and Urban Planning i assenyala que l'abandonament és més probable a l'est del Pirineu català, amb zones de probabilitat molt alta de ser abandonades en un futur.
Les taxes són mitjanes-altes fins a la frontera entre Aragó i Catalunya. El Pirineu central, que s'estén des del Pallars Sobirà fins a la Jacetània, presenta més variabilitat. Els valors de probabilitat són molt baixos dins i al voltant de les àrees protegides, però més alts en llocs especialitzats en turisme rural o esquí, especialment a la Val d'Aran, el Sobrarbe i l'Alt Gállego
"La facilitat d'accés a infraestructures viàries d'alta capacitat, lluny de contribuir a la fixació de la població rural al territori, afavoreix l'expansió de centres turístics i d'habitatges d'oci que acaba amb l'abandonament de les terres agrícoles", declara el signant principal de l'article, Pere Joan Gelabert.
L'equip investigador creu que la identificació de llocs estratègics on l'abandonament de terres serà més probable en el futur és fonamental en el disseny de polítiques efectives per prevenir i revertir el procés i els seus impactes associats.
