Des que l’humà va establir una complicitat amb els gossos i gats fa milions d’anys, la seva relació ha anat més enllà d’ajudar-se en la caça i protegir la família.
Especialment els infants, tenen un vincle afectiu amb els animals amb què conviuen que és recíproc i que a més a més suposa un benefici en molts sentits, però, per què infants i animals s’avenen tan bé i en què els ajuda? Avui ho descobrim!
La ciència que estudia la relació que existeix entre animals i humans és l’antrozoologia. Analitza el comportament humà i l’animal a partir de diverses teories. Segons aquestes, tendim a sentir-nos atrets per la natura, els espais oberts i els animals que hi habiten, ja que hem evolucionat en aquests espais durant milers d’anys. Per aquesta raó, hi ha un motiu genètic que ens empeny a relacionar-nos amb altres animals no humans.
A més a més, vam vincular-nos fortament amb els gossos i gats, animals més habituals en una llar com a companys de vida. Especialment aquestes dues espècies ens proporcionen magnífiques possibilitats d'interacció social, una relació que demostra els canvis neurofisiològics que ocorren a conseqüència d’aquest intercanvi social amb ells.
Tot plegat té encara més força quan naixem rodejats d’aquests animals, ja que l’efecte sobre el desenvolupament i la conducta socials ens beneficia enormement. L’educació que reben els infants que conviuen concretament amb aquests animals demostra l’efecte beneficiós en les diferents etapes de desenvolupament, des d'una prompta empatia a l’autoconeixement, el llenguatge, l’ètica i la moral o els canvis físics, així com una millora del sistema immune. 
Els infants tenen un vincle afectiu amb les mascotes que és recíproc - Foto: cedida per Pixabay
Quan els infants comencen a desplaçar-se és quan els animals amb els quals conviuen els reconeixen com a iguals per interactuar a través del joc i la vida social. A partir d’aquí, l’adult ha de procurar una relació de respecte i cura de l’infant a l’animal, ja que el poc control sobre el seu cos i les emocions pot portar l’infant a tractar amb duresa i severitat a l’animal, sent inconscient dels seus actes. Així, cal aprofitar aquestes lliçons i experiències per anar més enllà i ensenyar a l’infant a tenir cura per tot ésser que l’envolta.
A nivell físic, és interessant saber que es va fer un estudi amb 400 infants per valorar la relació que hi havia entre animals i infant quant al desenvolupament i/o transmissió de malalties respiratòries (com al·lèrgies), ja que sempre s’havia pensat que, precisament, tenir animals podria augmentar aquest problema. Però a sorpresa de tots, l'estudi va concloure que, durant el primer any de convivència, hi havia menor morbiditat i efecte protector sobre els símptomes i infeccions del tracte respiratori, ja que el contacte entre ells amb certs antígens estimulava el sistema immune.
Un altre estudi volia comprovar si aquest efecte era a llarg termini, i va estudiar-se amb adolescents de 18 anys que havien tingut gossos o gats durant la seva infància i com a mínim el primer any, demostrant que tenien la meitat de risc que els que no havien tingut aquests animals. L’estudi manifesta que el contacte amb ells s’associa a l'exposició a diversos bacteris que influeixen en la colonització bacteriana del tracte intestinal, en el desenvolupament de sensibilització a certs al·lèrgens i en la maduració de la resposta immune, preparant el cos per defensar-se i enfortint els mecanismes immunitaris.
Per tant, tenir gossos i gats sempre és una bona opció: ens beneficia a curt i llarg termini, a escala social, física i psicològica.
Bibliografia
Wegienka, G., Johnson, C. C., Havstad, S., Ownby, D. R., Nicholas, C., & Zoratti, E. M. (2011). Lifetime dog and cat exposure and dog-and cat-specific sensitization at age 18 years. Clinical & Experimental Allergy, 41(7), 979-986.
Bergroth, E., Remes, S., Pekkanen, J., Kauppila, T., Büchele, G., & Keski-Nisula, L. (2012). Respiratory tract illnesses during the first year of life: effect of dog and cat contacts. Pediatrics, 130(2): 211-220.
