El Teatre l'Amistat de Mollerussa serà l'escenari, aquest diumenge 20 de març, de l'estrena de l'espectacle Insectum, un projecte del compositor de Castellserà David Pradas que interactiva la música en directe del piano, amb la dansa i el videoart.
Pradas inspira la seva obra en els petits éssers que emergeixen de la terra de l’aigua, els insectes. “Qui no recorda de petit haver jugat amb un sabater o una cuca de llum o una libèl·lula a la banqueta del Canal d’Urgell o en una sèquia?”, recorda el compositor. “Aquesta imatge tan senzilla i ja gairebé inexistent és un patrimoni de tots que corre perill de convertir-se en record”, apunta. Per evocar-lo, reivindicar-lo i fer-lo reviure, Pradas utilitza la música com a fil conductor i li afegeix videoprojeccions i dansa en directe per tal de construir una experiència sensorial única. “L’objectiu és retornar aquell moment a la ment de l’espectador i fer-lo perdurable perquè no desaparegui mai”.
El disseny de les animacions passeja entre formes abstractes (però que deixen entreveure de quin insecte es tracta), i escenes més figuratives i evidents. La màgia de les petites coses és un element que sempre està present. Aquest aspecte és visualitzat a través d’una pantalla gegant, de 8 metres d’amplada i 4 d’alçada, que transmet al públic la sensació de veure el món a través dels 
ulls d’un insecte. Però quan realment es crea la màgia, és en la simbiosi entre la música en directe, les projeccions d’aquests universos d'insectes i l’acció de dues ballarines que desenvolupen una dansa interactiva amb les imatges en moviment, des d’on juguen amb les taques de la marieta, o generen el pol·len a la bresca d’unes abelles, les ones a l’aigua d’uns sabaters, la llum d’unes cuques o les ales d’unes papallones.
L'obra s'ha publicat en un CD, produït per la productora La Gata Roja i distribuït per Discmedi, inclou les 9 peces que porten per nom cadascun dels insectes en llatí i es pot trobar a FNAC, El Corte Ungles o Amazon. Molts defineixen la música de Pradas com a “minimalista” i “experimental” de la família de les “noves músiques” que s’obsessiona amb una figura senzilla i la va repetint. Així va creant una atmosfera que produeix una sensació en l’oient. Angoixa, calma, alegria, desconcert...
