Jordi Bonilla posa al descobert la integració dels immigrants andalusos al Pla d'Urgell

L'estudiant de l'INS Terres de Ponent de Mollerussa, Jordi Bonilla
photo_camera L'estudiant de l'INS Terres de Ponent de Mollerussa, Jordi Bonilla

L’estudiant de l’Institut Terres de Ponent de Mollerussa, Jordi Bonilla, ha estat el guanyador de la primera convocatòria del Premi Treballs de Recerca de Batxillerat del Pla d’Urgell, amb l’estudi Ni andalusos, ni catalans. La segona onada d’immigrants andalusos al Pla d’Urgell. Una iniciativa que està impulsada des del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà.

L’estudiant mollerussenc fonamenta el seu treball en l’experiència dels seus pares, que es van veure obligats a abandonar el petit poble de Yegen, a Granada, per traslladar-se a Mollerussa

Imatge de la vida a les cases barates, Consol Fernandez AjatesBonilla va comptar amb la tutoria de la professora de Literatura, Anna Martínez, qui li va suggerir la lectura de l’obra del periodista i corresponsal de guerra britànic Gerald Brenan, el qual va viure a l’Alpujarra andalusa i al poble de Yegen per escriure el llibre Al sur de Granada. Un llibre que el director Fernando Colomo portaria a la pantalla gran l'any 2003.

Imatge de la vida a les cases barates, Consol Fernandez AjatesEl treball destil·la el fort desarrelament que durant anys, i considera que encara avui, han patit els pares de l’autor i la seva generació, que s’han vist obligats a compaginar dues concepcions culturals: l’andalusa que havien viscut de petits i la catalana, en uns anys de canvis socials significatius.

Jordi BonillaJordi Bonilla ha desenvolupat el treball a partir d’estadístiques, entrevistes i enquestes que li han permès comprendre l’adaptació dels fills de la immigració andalusa que van arribar al Pla d’Urgell entre els anys 1960 i 1970. 

 

Amb les dades de la recerca, Jordi Bonilla en treu conclusions molt interessants que permeten fer-se una idea de com ha evolucionat El Pla d'Urgell i principalment la seva capital, Mollerussa.

  • La immigració andalusa al Pla d'Urgell va ser, en la majoria dels casos, una immigració purament econòmica. L'arribada d'immigrants va suposar, no únicament un increment del nivell de vida d'aquests, sinó també el creixement econòmic dels municipis i de la capital.

 

  • Respecte al desarrelament, podem establir tres visions diferents d'aquesta problemàtica. En primer lloc, ens trobem amb persones que, sense rebutjar els seus orígens andalusos, se senten catalans pel fet d'haver viscut gran part de la seva vida a Catalunya i d'haver format la seva família aquí. D'altra banda, reparem en una altra posició totalment contrària, aquelles persones que se senten plenament andaluses encara que faci anys que resideixen aquí o fins i tot, havent nascut aquí. Finalment, potser hi ha un sector minoritari de persones que no volen identificar-se ni com a catalans ni com a andalusos, sense donar rellevància a aquesta qüestió.

 

  • Els immigrants que van arribar a Mollerussa es van aïllar en autèntics guetos situats als afores que van propiciar l'aïllament i el fet que el contacte amb catalans fos mínim i, per tant, la integració també. Va ser diferent dels pobles, on hi havia un nombre menor d'immigrants, per la qual cosa no es feien guetos i es veien obligats a relacionar-se amb catalans, a pesar que algunes vegades aquestes relacions poguessin portar a petits enfrontaments.

 

  • En l'àmbit de l'educació també es fa patent aquest aïllament en guetos i, sens dubte, cal destacar l'escola Guiu-Clara, on la majoria d'alumnes eren immigrants i fills d'immigrants. En les enquestes veiem que cap dels alumnes d'aquest centre va tenir problemes en la seva etapa aquí, pel fet que no hi havia alumnes catalans que poguessin propiciar la confrontació, a diferència d'altres escoles de la ciutat, on els alumnes immigrants eren minoria i era més difícil per a aquests conviure amb els seus companys autòctons. Sens dubte, l'escola Guiu-Clara va tancar després de veure's cada vegada amb menys escolars, a més que les famílies de l'alumnat estaven poc implicades en l'educació dels seus fills.

 

Grup Sant Isidori afectacions (7)Bonilla clou la recerca amb una reflexió sobre les similituds entre la immigració en els anys seixanta i setanta, i la immigració actual procedent d'altres països, que segons l'autor donaria peu a un nou estudi.

Els problemes amb els quals es troben els nous immigrants són els mateixos amb què es van trobar els immigrants andalusos, per la qual cosa cal conèixer el passat per a entendre el nostre present

Comentaris