Els refugiats a Europa i el coronavirus, crisi humanitària pendent de resoldre

S'engega #polítiquesdemort, manifest i campanya comunicativa que denuncien la situació dels camps de refugiats a Grècia en temps de confinament

polítiques ok

El terrabastall que ha provocat el contagi del coronavirus arreu d’Europa ha cobert d’un gruixut vel diversos temes d’urgent resolució i, de gravetat extrema, de les portades dels mitjans.

Per exemple, els escàndols econòmics de la Monarquia espanyola destapats fa uns dies pel diari britànic The Telegraph; les protestes a les presons pels riscos de transmissió de coronavirus, o els tancaments dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona.

La crisi humanitària, i la vulneració de drets fonamentals, a Grècia davant dels milers de refugiats també n’és un ben digne d’esmentar.

lesbos1
AFP/L. Gouliamaki

El coronavirus: una amenaça real dels camps de refugiats
Fa unes setmanes ens posàvem les mans al cap per com es tractaven als refugiats, i com se’ls intentava contenir apuntant-los amb pistoles des de Grècia, davant la inoperància d’Europa. I ara què? Estem equivocats si pensem que aquesta injustícia ha desaparegut del mapa.

Avui la situació al país hel·lènic encara és més dramàtica si cap. El seu govern demanava fa dues setmanes a Bulgària obrir la presa d’Evros per fer pujar el riu i dificultat el pas del migrants i refugiats a terres europees. Petició gravíssima que s’unia a la no menys escandalosa suspensió de dret d’asil dels Grecs –quelcom recollit a la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea–.

Aquesta situació més que crítica és encara potencialment més perillosa si tenim en consideració que l’amenaça d’arribar la pandèmia als camps de refugiats és real i molt probable. Val a dir que les mesures d’higiene i els recursos econòmics dels camps de refugiats són molt precaris, i el confinament és totalment impossible.

De fet, tal com recull Directa i El Salto, al camp de Moria, a l’illa de Lesbos, un grup de dones s’encarrega de confeccionar els seus propis materials de protecció sanitària (per exemple, mascaretes), davant de la passivitat de les autoritats europees.

Moria_1
Irene Redondo, El Salto

Campanya #polítiquesdemort
Veient la desaparició d’aquesta greu crisi humanitària de l’agenda d’acció urgent europea, i davant del silenci mediàtic, la plataforma Girona Acull proposa donar resposta des del món local i engega el manifest i la campanya comunicativa #polítiquesdemort.

Des del 21 de març, Dia Internacional Contra el Racisme, #polítiquesdemort vol omplir les xarxes socials amb l’objectiu que durant aquestes setmanes es continuï explicant què està passant a Grècia, que es continuï posant el focus en les polítiques de mort a les fronteres europees i en que se’n reclami la seva fi a les institucions responsables.

El manifest, entre altres mesures, exigeix l’obertura immediata de vies legals i segures d’accés a territori europeu, i l’aplicació de polítiques migratòries basades en els drets humans, la defensa del dret a la vida i la prevalença de la seguretat humana.

A #polítiquesdemort s’hi han adherit les entitats ponentines Coordinadora d’ONGD de Lleida i Lleida pels refugiats

Es tracta d'una iniciativa a la qual s’hi poden unir entitats, col·lectius i particulars. Per fer-ho, només cal signar el manifest i les persones interessades s’hauran de fer una foto amb el hastag i penjar-la a les xarxes amb el text “Europa està negant el dret asil poc a poc i reforça i blinda les fronteres. Contra aquesta barbàrie, hem d’actuar. Alcem la veu contra les #polítiquesdemort, perquè els drets humans, ni es suspenen ni es trepitgen.

polítiquesdemort
Alguns dels signants de #polítiquesdemort

Comentaris