Orígens
Un podria pensar que la curiositat neix només de l'interior d'un mateix. És a dir, que és una conducta natural que algunes persones tenen més o menys potenciada. No obstant això, els estímuls externs també ajuden. De fet poden arribar a ser grans despertadors de curiositat.
En funció de la nostra manera de percebre el món, els objectes no es mouen per si sols tret que existeixi un altre factor (vent, moviment per part nostra) que els obligui a això. Per tant, la nostra atenció es dirigirà cap a aquest objecte i la curiositat es genera sobre nosaltres per a trobar-li una explicació a desafiament tan sobtat de la gravetat. Així, aquest interès té un desencadenant extern.
En Els Nens
Diuen que la curiositat va matar al gat, però els nens són curiosos per naturalesa i tenen tota la vida al davant. La sorpresa i la curiositat juguen papers fonamentals en el desenvolupament i aprenentatge dels nens, i els adults hem d'estimular-los.
En el nostre centre afirmem que la curiositat per conèixer estimula la seva capacitat d'aprendre.
Estudiant l'activitat cerebral, els neuròlegs han descobert que la curiositat millora la memòria, que quan aprenem motivats pel desig de conèixer coses noves, millorem la capacitat per a recordar i la nostra memòria es torna més precisa.
Quan el cervell nota un buit de coneixement sent privació, i en certa forma les respostes actuen com recompenses, aprenent millor com més sorprenent sigui la informació que rebi. Les coses que intriguen i les que es volen entendre encurioseixen.
És natural que no es pugui mostrar curiositat per una allò del que no se sap res.
El coneixement és el que desperta i augmenta la curiositat, com més sabem més volem saber, més volem aprendre.
Partint que la principal funció de la curiositat és facilitar l'aprenentatge, els experts aconsellen no respondre superficialment a les incansables preguntes dels nens.
En el nostre paper com a docents, pares o educadors en general de la curiositat no podem replegar-nos a un paper secundari, en el qual es donin respostes prefabricades a les preguntes dels més petits, sinó que hem de fomentar l'interès per explorar i investigar, així com preguntar i respondre i facilitar tot el material possible per a fomentar aquesta curiositat.
Les recerques més recents apunten que si es permet al nen satisfer la seva curiositat centrant el seu esforç a obtenir informació útil que encara no posseeix, quan aquest nen maneja aquesta informació exigida a si mateix (no simplement rebuda), la curiositat li permet actuar per a millorar les seves experiències d'aprenentatge, li permet gaudir amb l'aprenentatge.
“Els nens són petits exploradors del món i sempre voldran saber més i més”
Els nens responen a la seva curiositat jugant i provant
La curiositat està tan lligada a la felicitat individual, els petits pregunten i examinen tot al seu pas, i ho fan sense parar. És per això que el cervell durant aquests primers anys de la vida està molt ocupat generant nous circuits i connexions, així que consumeix molta energia, però al mateix temps aquesta intensa activitat justifica la necessitat d'esbrinar el perquè de les coses i de descobrir incessantment.
I quina és la forma que tenim de donar el coneixement de les coses als petits?
Molt fàcil, ells juguen, proven i experimenten, i els és igual si contravenen certes normes socials, perquè en cas contrari no els seria possible acostar-se a l'aprenentatge.
Pintar una paret, descobrir que les tisores tallen, que els colors es poden barrejar, que en realitzar una massa creguem un pastís, descobrir que els animals també ens entenen, etc
Què hem de fer nosaltres com a pares o tutors?
Podem facilitar material com a pissarres, paper, contes que relacionin amb la realitat, ensenyar que la farina del pastís és de color i forma una massa, etc., però mai s'ha de jutjar o qüestionar la curiositat dels petits (les preguntes) ni la seva expressió.
Idees per a alimentar la curiositat
-
Donar temps a les seves reflexions
-
Introduir a les seves respostes elements per provocar desacords o noves preguntes.
-
Modular les seves actuacions o respostes, sense corregir que ells mateixos aprenguin.
-
Dirigir activitats al joc, tot allò que els crida l'atenció
“La curiositat en els nens és innata, comencen a tafanejar des del mateix moment en el qual observa les coses, continua fent-lo fins que aprèn a desplaçar-se i explorar tot"
Espai d'aprenentatge
Un espai d'aprenentatge en la llar és una forma increïble de deixar que el teu fill jugui i explori el món que l'envolta. I encara que construir un pot semblar una tasca complicada, crear un espai d'aprenentatge còmode i inspirador és realment molt més fàcil del que pensem.
Per a crear un espai idoni que inspiri als més petits.
Han de ser espais amb molta llum a poder ser natural. La llum natural augmenta el rendiment, el benestar i la creativitat.
Pots crear també espais a l'aire lliure, o sinó només ens queda intentar crear-ho el més prop d'una finestra.
Els colors poden tenir un impacte en la ment humana, alguns poden ajudar a inspirar i motivar. En general els més petits prenen com a referent colors brillants.
Podem prendre com a referència el taronja que és un color càlid i augmenta la productivitat, el verd és un color fred però realça un efecte calmant i ajuda a la concentració.
Pots introduir diversos colors en la decoració que embolica l'espai dels teus fills
La curiositat és un gran llibre a la imaginació
Autora:
El meu nom és Sara Eme i sóc directora Aire Projecte. El nostre objectiu és treballar per les famílies i principalment per als nens. Sóc TEI, orientadora familiar i formadora educativa en pedagogies alternatives (waldorf, montessori, etc.) En el nostre espai Aire Projecte volem donar suport a iniciatives educatives per les famílies és per aquest motiu que creem conjuntament amb les companyes que han publicat els seus articles en les dues edicions anteriors un acompanyament en valors.
El nostre espai és obert a tota mena de necessitat educativa familiar, podeu contactar amb nosaltres a través del nostre correu.
