26.02.2020 |
Josep Anton Pérez
11:15
29/08/15

Terrorisme occidental i crisi humanitària

Terrorisme occidental i crisi humanitària

Aquests dies, els mitjans de comunicació obren els seus informatius amb la important crisi humanitària que està generant el conflicte a Síria, i altres països de l'Orient Mitjà. Milers i milers de persones fugen dels seus territoris intentant trobar un lloc d'acollida; per cert, una acollida que sembla que es presenta com un gran inconvenient per Europa i Occident.

Davant d'aquest drama, hom es pregunta si, tractant-se de conflictes civils i de revoltes populars contra règims totalitaris, no seria més lògic que aquests milers de persones lluitessin pels seus drets, per la seva llibertat, en lloc de fugir massivament. Aleshores, qui lluita en realitat en aquests països? Si els sirians, libis, iraquians, surten dels seus territoris, qui són els combatents?

La veritat és que el meu interès pel conflicte sirià, ha estat en part motivat per aquesta incògnita. Un país que intenta governar el règim de Bashar al Assad, i que si mireu les hemeroteques, havia estat un dels més tolerants de l'Orient Mitjà. I de sobte, després de la caiguda de Líbia i Miamar el Gadafi, i anteriorment, l'Iraq i Saddam Hussein, ara li ha tocat al monarca sirià. Resulta sospitós, si més no.

Aquesta sospita, o interès periodístic -li podem dir com vulguem-, també em porta a pensar que, les forces aliades, OTAN o comunitat internacional, van fulminar en escasses dues setmanes els règims de Gadafi, i de Saddam; i pel contrari, fa més d'una dècada que lluiten contra Al Qaeda, i ara, contra l'Estat Islàmic (ISIS), sense massa èxit. Sospitós, si més no.

Potser, si a tots ens motivés la curiositat per conèixer el rerefons d'aquests conflictes, els interessos de les grans corporacions econòmiques i dels líders occidentals, el nostre criteri canviaria totalment. Perquè en el fons, la lluita per una Àfrica unida, després d'anys i anys de colonialisme, és tan legítima o més que la sobirania de Catalunya. I us puc assegurar que aquesta possible Àfrica unida és el que més por ha fet i fa a Occident, i aquest ha estat un dels motius i interessos per mantenir-la desestabilitzada, amb l'argument de l'extremisme islàmic.

No voldria pas que aquestes exposicions s'interpretessin com una defensa dels dirigents d'aquests països; sols vull incitar a la reflexió per tal de motivar l'interès en la recerca de la (compromesa) realitat, que en molts casos ens arriba tergiversada a través de mitjans de comunicació, que es deuen als poders i a les grans corporacions.

Crec que en realitat existeix un terrorisme occidental, corporacions sense escrúpols, capaces d'anteposar la seva cobdícia a les vides humanes. I esteu en el vostre dret de pensar que és molt cruel fer aquesta afirmació, però fets i articles, com aquest de l'escriptor basc Mikel Itulain, traspuen en aquest sentit:

[...] Alguna cosa que mai han volgut els dirigents occidentals és que els dirigents de l'anomenat Tercer Món es preocupessin per la seva gent, per la gent del seu país. El model, amb una llarga història colonial que continua avui també, era i és deixar els recursos de la nació en mans de les transnacionals, que s'enriquiran amb elles i faran riques a les famílies dirigents del país saquejat o robat, deixant a la població d'aquest al marge, al marge de tot. D'aquí la pobresa o les fams del Tercer Món, no motivades per causes naturals, sinó per causes humanes. És un model terrible, en realitat és una estratègia criminal, però és la que s'ha aplicat i la que han adulat aquests mitjans de comunicació de les corporacions, i la que no denuncien seriosament i clarament els partits de "esquerra", les organitzacions "humanitàries" o els grups "ecologistes".

Mikel Itulain (http://miguel-esposiblelapaz.blogspot.com.es/2013/05/las-revueltas-en-siria-no-son-ni-fueron.html)

Comentarios