Durant un temps has estat el meu refugi. Descobrir-te l'ànima ha estat meravellós. Els teus vestigis, les esquerdes, els vidres fràgils estampats, el teu terra hidràulic d'un blau elèctric i viu com el dia que es va fer, feien de tu una obra d'art. Cada detall teu donava pistes de com eren les coses fa 100 anys, quan les coses encara es feien a mà. Cada pinzellada irregular de la rajola... Era màgic. A tu t'han fet moltes mans. 
D'un segle cap aquí, fins a mi (i així seguirà sent), tothom se t'ha fet seu i t'ha transformat una mica. Escarbar en tu, obrir els teus calaixos i armaris sense fons i trobar objectes que parlaven sobre les aficions d'altra gent -el casset de boleros que tots ens vam aprendre i posàvem quan cuinàvem, les llavors de flors sense plantar de la calaixera del balcó, els jocs de taula senzills d'èpoques més senzilles- era una delícia.
En la teva v(b)ella estructura s'hi alberguen sempre 6 cors joves que et donen vida. Això ho ha fet tot intens. De vegades també has albergat foscor. De vegades has estat la meva pèrdua i la meva salvació alhora. Perquè quan tot es torçava més del que imaginava, sempre hi seguia havent esperança.
T'hauria d'agrair tot el que m'has ensenyat, però sobretot vull agrair-te tot el que m'has regalat. Gràcies per la gent que m'has fet conèixer. Els acomiadaments sempre han estat difícils.
I a mesura que se n'ha anat gent, he observat una reacció que es repetia: la del rebuig total cap a tu.
Mai he après a gestionar-ho bé, però al cap del temps he entès que es tractava d'un fenomen preciós de defensa. Són massa coses viscudes. Per això jo no sóc capaç de rebutjar-te. De fet, me'n vaig amb la sensació que encara queden mil coses pendents.
Gràcies pel que has fet créixer dins meu i fora de mi. Una petita part del futur de la humanitat, molts cops amb converses nocturnes inacabables, s'ha decidit entre les teves parets. Jo sóc molt feliç de tenir-hi alguna cosa a veure.
Esclafeixo a riure quan m'imagino una festa de tothom que ha passat per aquí. Estaria bé.
Trobaré a faltar el teu corrent i la teva llum. Fins sempre Cal Consell de Cent!
