Opinió

Tres anys després, tornarem a vèncer

Tots i totes nosaltres, des de les nostres responsabilitats socials, laborals i relacionals hem de posar el nostre granet de sorra per teixir responsabilitats i constituir aquesta unitat estratègica de la majoria de la ciutadania de Catalunya que ens dugui, de nou, a poder posar les urnes com a pedra vertebradora del nostre llibre de ruta com a país

Aquest dijous se celebra el tercer aniversari del referèndum de l’1 d’octubre que ens va deixar una sensació de victòria que va derivar en la manifestació unitària del 3 d’octubre, l’empresonament dels líders de les entitats sobiranistes i la posterior i breu proclamació de la República i la suspensió de l’autogovern de Catalunya amb l’aplicació de l’article 155 de la immobilista Constitució Espanyola.

És evident que totes i tots podem, i hem d’assenyalar diverses precipitacions en els fets d’aquell final d’estiu i principis de tardor de 2017. I és, precisament d’aquestes mancances de les que n’hem d’aprendre la lliçó i aprofitar aquest tercer aniversari per tornar a la càrrega amb les nostres energies sobiranistes totalment renovades i des d’un independentisme plural i transversal.

Cal que el dret a l’autodeterminació de Catalunya sigui l’eix i el motor central de totes les lluites compartides de la societat catalana per a poder demostrar que, des del model de governança republicana, anem sumant en la nostra causa a més i més catalans i catalanes fins a ser una majoria inapel·lable la que demani un referèndum per a convertir Catalunya en un nou estat d’Europa.

Tots i totes nosaltres, des de les nostres responsabilitats socials, laborals i relacionals hem de posar el nostre granet de sorra per teixir responsabilitats i constituir aquesta unitat estratègica de la majoria de la ciutadania de Catalunya que ens dugui, de nou, a poder posar les urnes com a pedra vertebradora del nostre llibre de ruta com a país.

En els seus gairebé 90 anys d’història Esquerra Republicana de Catalunya sempre ha tingut molt clar el seu objectiu polític i aquest no és cap altre, per molt que alguns el vulguin enterbolir, que l’alliberament nacional de Catalunya des del diàleg, la perseverança i la suma d’adeptes a les nostres aspiracions.

Cal que, aprofitant aquest tercer aniversari d’aquell mes d’octubre, recuperem l’esperit de lluita compartida, teixim noves complicitats i que reprenguem la nostra lluita d’una manera serena, però sense defallir i sense mirar més enrere; demanant, primerament l’amnistia de tots els líders i persones represaliades per la judicialització de la causa independentista.

Continuem de nou cada dia amb el full de ruta que ens vam marcar llavors i que ens portarà, com no pot ser d’una altra manera, a una victòria inqüestionable perquè de la mateixa manera que sabem que els catalans de les pedres en fem pans, som també, totalment conscients de que la victòria és dels que mai es rendeixen i, per tant com que no ens redirem mai, sens dubte tots i totes resistirem fins a aconseguir la victòria final.

Tornarem a vèncer!

Comentaris