El bisbe de Solsona proposa prohibir la celebració d'actes no religiosos a les esglésies

Xavier Novell ha fet arribar als rectors de les parròquies un document amb criteris per decidir quines activitats poden tenir lloc als temples

Imatge d'arxiu del bisbe Xavier Novell al Palau Episcopal de Solsona. (Horitzontal)
photo_camera Imatge d'arxiu del bisbe Xavier Novell al Palau Episcopal de Solsona / ACN

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, ha fet una proposta per regular la celebració d'actes "extralitúrgics" a les esglésies i capelles de la seva diòcesi. En un document que ha fet arribar als rectors de les parròquies, Novell ha fixat una sèrie de criteris "per ajudar els rectors que vulguin restringir aquells actes extralitúrgics inadequats". En aquest sentit, el bisbe lamenta que "si a l'inici es feien concerts de música religiosa, progressivament es van incorporar composicions profanes i, més puntualment, representacions, festes, xerrades i fins a actes sectaris". "Un servidor s'ha fet un tip de veure el que no toca en moltes de les nostres esglésies", assegura Novell en el document. Entre els criteris que enumera Novell per poder autoritzar actes extralitúrgics, s'hi troba el de "poden tenir lloc concerts i altres actes culturals sempre que el contingut i la finalitat de l'acte sigui la pregària, l'evangelització, la caritat i el diàleg de fe i cultura".

Sota el títol de 'Criteris per a l'ús de les esglésies i les capelles per a actes extralitúrgics', el bisbe de Solsona, Xavier Novell, ha elaborat un document que conté un seguit de criteris per ajudar els rectors a decidir quins actes laics poden autoritzar a les seves parròquies. El document, que es pot consultar a la pàgina web del Bisbat de Solsona, fixa un total de quatre supòsits en què els rectors sí que podrien autoritzar actes a les esglésies de la seva diòcesi.

El primer punt estableix que "poden tenir lloc a les esglésies concerts i altres actes culturals sempre que el contingut i la finalitat de l'acte sigui la pregària, l'evangelització, la caritat i el diàleg de la fe i la cultura". A més, també demana que "quan els actes no siguin organitzats i promoguts per la mateixa parròquia hauran de ser expressament autoritzats pel rector o aquell a qui ho delegui".

El segon criteri fixa que no es permetrà l'ús de les esglésies i capelles "per a actes religiosos no cristians", mentre que el tercer punt estableix que "no es permetran actes interreligiosos en esglésies i capelles". Finalment, en el quart i últim punt, el bisbe demana que en les esglésies que siguin propietat d'entitats civils o cedits i on hi ha un culte "més o menys habitual" es prohibeixin totes aquelles activitats que van en contra de "la santedat del lloc". 

Novell considera que un dels motius que van contribuir a l'obertura dels temples a actes "extralitúrgics" va ser "l'absència en molts pobles d'un local adequat per aquests actes", però assegura que "avui, a diferència de l'època en què va començar aquest fenomen, hi ha teatres i locals socials en tots els pobles". De fet, el bisbe cita el Codi de Dret Canònic per assegurar que aquest regula l'ús de les parròquies i estableix que "en un lloc sagrat, només cal admetre-hi allò que serveixi per a l'exercici i el foment del culte, la pietat i la religió i cal prohibir-hi allò que no està en consonància amb la santedat del lloc".

Comentaris