08.08.2020 |
Territoris.cat

Carles Porta aposta per trencar tabús i parlar obertament del suïcidi juvenil en el seu darrer llibre

'El dia que vaig marxar' s'inspira en fets reals que han passat a la ciutat de Lleida per dibuixar la història de ficció d'un jove de 17 anys que pren una decisió ''irreversible''

Carles Porta amb el seu darrer llibre, la novel·la 'El dia que vaig marxar' a la plaça Ricard Viñes de Lleida / Foto ACN
Carles Porta amb el seu darrer llibre, la novel·la 'El dia que vaig marxar' a la plaça Ricard Viñes de Lleida / Foto ACN
Carles Porta aposta per trencar tabús i parlar obertament del suïcidi juvenil en el seu darrer llibre

El periodista i escriptor de Vila-sana, Carles Porta, ha apostat per trencar tabús en el seu nou llibre i parla obertament d'un tema com el suïcidi juvenil, sovint silenciat per la majoria de mitjans de comunicació i la societat en general. 'El dia que vaig marxar', va arribar a les llibreries el passat 8 de febrer a través de l'editorial Fanbooks en català, i Crossbooks en castellà, i és la primera novel·la de l'autor de 'Tor: tretze cases i tres morts', 'Fago', i 'Li deien pare'. Porta s'inspira en una sèrie de fets reals que han tingut lloc a Lleida en els darrers anys per dibuixar la història de ficció d'en Lolo, un jove de 17 anys que té problemes amb el grup d'amics, la noia que li agrada i la seva família. El relat, de poc més de cent pàgines, està escrit en primera persona i segons l'autor, vol arribar directament al públic juvenil i també adult per fer veure la importància que tenen decisions ''irreversibles'' com la de treure's la vida.

En una entrevista a l'ACN, Carles Porta explica que 'El dia que vaig marxar' surt ''d'alguna cosa que devia tenir enganxada dins meu'' i que va partir després de veure una fotografia al diari amb una taca de sang tapada amb sorra al davant del cartell d'una discoteca on havia mort un jove atropellat. A partir d'aquí, Porta es va plantejar què hi ha darrera la mort d'un jove i va constatar que la primera causa de mort entre els adolescents és el suïcidi, ''més que els accidents''. D'aquesta manera, Porta intenta explicar amb el llibre què hi ha darrera la decisió ''irreversible i d'una transcendència enorme'' que pren un jove per treure's la vida. 

L'obra està basada en la suma d'una sèrie de fets que han passat realment a Lleida en els darrers anys


''El suïcidi és pecat i com a pecat sempre ha sigut estigmatitzat per la societat'', afirma Porta. A més a més, durant anys hi ha hagut la tendència que sembla que parlar-ne convidava a la gent a suïcidar-se, i segons Porta, ''és totalment el contrari'', i assegura que no només ho creu ell, sinó també ''molts especialistes'', que consideren que justament parlar del suïcidi en pot evitar molts perquè una persona que vol treure's la vida ho fa, ''o perquè se sent sol i el que necessita és que se l'escoltin, o per rebre un retorn d'estima que no rep''. És per aquest motiu, que Porta considera que parlar de suïcidi és ''un bé social''.

A l'hora de construir la novel·la, Carles Porta s'ha basat en la suma d'una sèrie de fets que han passat realment a Lleida en els darrers anys i que acaben dibuixant la història de ficció del Lolo. L'autor està convençut que cada lector acabarà reconeixent en major o menor mesura aquests episodis verídics i les seves ubicacions, repartides per la ciutat de Lleida com són la plaça Ricard Viñes, la Zona Alta, la Facultat de Medicina, la Bordeta o una discoteca de la carretera de Saragossa que ja no existeix. Porta destaca que li ha estat ''fàcil'' centrar-se en aquests escenaris, perquè ell ha viscut molts anys a Lleida i la considera una ciutat com qualsevol altra on passen moltes coses ''exactament igual que a Barcelona o Nova York''.

Porta, que assegura que va escriure la novel·la fa cinc anys però no ha estat fins ara que l'ha acabat d'arreglar per publicar, s'ha marcat l'objectiu de fer-la arribar a la gent jove però també a pares i mares que vulguin saber com pensen els joves.

Carles Porta aposta per trencar tabús i parlar obertament del suïcidi juvenil en el seu darrer llibre
comentaris