Afirmació soberanista i clam social per l'independentisme a Lleida

L'esperit de la concentració va superar les estructures de partit i sense marxa enrere, sorgint un moviment transversal per la independència. Més de 3.000 persones van iniciar als Camps Elisis el recorregut de la Marxa per la independència, promoguda per l'Assemblea Nacional Catalana.
photo_camera Més de 3.000 persones s'hi van congregar.

La forta calor que dominava l'ambient no va ser impediment per a l'èxit de participació que es va aconseguir amb les més de 3.000 persones que es  van congregar en aquesta primera gran acció de la Marxa per la independència.

La concentració va anar ocupant els passadissos centrals dels jardins dels Camps Elisis, amb persones provinents de tot arreu de Catalunya. L'ambient tenia un marcat caràcter soberanista, alegre i festiu amb emoció concentrada. A les 8 de la tarda va començar la marxa a peu, seguint el seu recorregut pel Pont Vell de Lleida, on es podien escoltar els "Visca la terra, lliure!" o els cants a favor de la independència que corejaven els assistents. Tot seguit, la marxa va continuar per l'Avinguda de Blondel per enfilar amunt el carrer Cavallers i passant per davant de l'edifici del Roser, incendiat al 1707 per les tropes borbòniques durant la guerra de Successió.

Precisament, la importància d'aquest fet ha estat el motiu de començar a Lleida la primera gran acció de l'entitat, segons va dir en el seu discurs, Carme Forcadell, Presidenta de l'Assemblea Nacional de Catalunya, amb l'acte que culminarà l'11 de setembre a Barcelona. 

La Marxa estava coordinada per voluntaris i es va disposar d'un trenquet per a persones grans o de mobilitat reduïda i infants, per tal de fer-los-hi més fàcil el recorregut., 

Finalment, la concentració va arribar a l'esplanada de la Seu Vella, on es va corejar el Cant dels Segadors. La presidenta de l'ANC va remarcar que "avui, a Lleida estem escrivint la primera pàgina de la història de la Catalunya Lliure (...) Per als catalans i catalanes la independència no és una opció, és una obligació. La nació catalana ha de reclamar la seva llibertat!" 

Per altra banda, la iniciativa també ha comptat amb el suport de representants de la societat civil, com l'ex-entrenador del FCB, Pep Guardiola, el filòsof Xavier Rupert de Ventós, l'editor Quim Torra, l'escriptora Patrícia Gabancho, l'actor Oriol Grau, el politòleg Ferran Requejo o el cantant Lluís Llach entre altres, Alguns d'ells van participar amb el seus discursos. Concretament, el cantautor de Verges, va citar a Pep Guardiola, del qual va dir que era un jove filòsof.

Amb la voluntat d'animar als catalans, Lluís Llach va recordar les paraules de l'ex-entrenador blaugrana, "si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, som un país imparable" afegint per acabar, "sense retrets i ben units, som imparables".

L'acte va comptar amb les actuacions d’Al Tall, Bonobos i la participació de Meritxell Gené. 

Comentaris