Perquè, de fet, el joc es converteix a la infància en una necessitat que brolla des de l'interior i necessita ser canalitzada per mitjà del moviment, les paraules, els sentiments. I troba en l'espai i en les joguines les seves eines per a enriquir aquesta activitat lúdica. Però moltes vegades aquestes joguines no són joguines com a tals sinó que són objectes quotidians o material desestructurat que, en mans dels nens i nenes, es converteix en el que ells i elles vulguin que sigui en aquell moment concret.
Nosaltres, els adults, com a pares, mares, oncles, avis, padrins, etc. gaudim veient el seu joc i procurem per a ell o ella tot el millor. Ja sigui activitats programades, excursions, les joguines més noves ... Busquem distraccions constants i les materialitzem la majoria de vegades. I si intentem desmaterialitzar les nostres propostes i seguim el nostre instint més infantil posant al seu abast materials i jocs que activin la seva creativitat, estimulin el seu potencial i capacitats particulars? Així, afavorirem que vagin provant una i altra vegada fins trobar el que busquen, descobrint que l'error és una molt bona eina d'aprenentatge. I que, a més a més, valori el seu entorn i els recursos disponibles sense necessitat d'haver de consumir en excès.
Per jugar no cal gran cosa, només ganes de jugar.
Quan nosaltres érem petits teníem moltes menys joguines i podíem jugar sense parar. Ara ens toca a nosaltres permetre als més petits explorar el seu joc lliure i espontani, transmetent aquests jocs de la nostra infància que mai passaran de moda: l'amagatall, el pica paret, la xarranca, els jocs de palmes i tants altres que segur ens vénen a la ment i que no necessitaven cap material. I aquells que sí els necessitaven com l'elàstic, la corda, les bitlles, els avions de paper, etc. els podíem aconseguir a casa nostra o dels avis sense necessitat de comprar res.
Encara que, de fet, moltes vegades el millor joc era aquell provocat per una pedra, unes pinyes i uns pals. Recursos que trobàvem al carrer i ens servien per crear dibuixos o mandales, o jugar a futbol de carrer amb aquestes meravelloses regles creades pels nens. De fet, els pals donen tant de si que hi ha un llibre titulat 'El llibre dels pals' de Jo Schofield (editat per Rodeno) que consisteix en un recull d'aventures i manualitats, jocs creatius i d'imaginació, conservació del medi ambient, música i molt més que els nens poden fer amb aquest element de la natura.
Més enllà de materials naturals com els pals, hi ha també tot un seguit de materials denominats desestructurats, que no són naturals i ens envolten en el nostre dia a dia: els envasos, llaunes, caixes, botons, cordes, olles, taps, xapes, suros, etc. Aquests elements es poden convertir en múltiples jocs i possibilitats creatives i lúdiques, i en la majoria de casos consisteixen en residus que deixen de ser-ho al moment que els donem un nou ús.
A casa meva, una caixa de cartró no es pot llençar. He vist crear avions, cotxes, naus espacials, cases, vaixells, i fins a una televisió en la qual els programes eren els diàlegs dels mateixos nens. Què millor joguina que aquella que creen els mateixos nens a partir dels seus desitjos, interessos, experiència i capacitat? Jugar amb una caixa afavoreix la creació de la plasticitat mental dels més petits, aspecte molt important per al pensament creatiu: una qualitat que suposo cap màquina serà capaç de copiar. Està clar que les caixes són elements que permeten crear jocs diferents i únics. Aquest vídeo n’és una clara mostra.
Un exemple sorprenent és el de Caine, un nen de 9 anys que va crear una sala de màquines recreatives amb caixes i altres materials durant un estiu. Unes màquines que van resultar ser una veritable obra d'enginyeria. Finalment es tractava de màquines que qualsevol podia usar a través d'una entrada que també va fabricar Caine. Un dia va passar per allà un realitzador que va comprar una butlleta i la vivència que va poder tenir amb les màquines va ser tal que va decidir fer un vídeo on s'explica aquesta història i que compta amb més de cinc milions de visualitzacions. I a partir d'aquesta iniciativa es va crear una fundació amb l'objectiu de promoure la creativitat i l'esperit emprenedor dels nens: la Imagination Foundation, que organitza sessions de joc i creativitat per a tothom.
Què podem fer els adults per potenciar, i no limitar, la capacitat creadora dels nens i nenes?
- Valorar els materials que han estat rebutjats com a recursos i considerar-los vàlids per al joc i l'aprenentatge.
- Posar aquests materials a la seva disposició, en un primer moment, com a material desestructurat per jugar.
- Crear-los joguines amb material reciclat quan ells encara no són capaços.
- Convidar-los a participar de la creació quan ells i elles siguin una mica més grans.
- Deixar-los a la seva disposició un contenidor amb material reciclat suficient perquè ells i elles mateixes busquin les solucions per crear allò que volen. I si ens necessiten, acompanyem-los procurant que siguin ells i elles els veritables creadors de la seva “obra”.
- Valorar més el procés productiu que el resultat final. No serà una “gran obra” als nostres ulls però per a ells i elles serà: “la gran obra”.
- Fomentar-los un moment de reflexió just abans de comprar qualsevol joguina: la podria fer jo a casa?
Si no sabeu per on començar amb totes aquestes idees, comparteixo amb vosaltres una carpeta de Pinterest amb receptes per crear joguines a casa amb els vostres fills i filles: Joguines handmade. En definitiva, es tracta de jugar, sense més!
