Katia Medeles: “intel•ligència emocional és respectar i entendre que som diferents”

Neska, com li agrada que li diguin, ofereix conferències i formació sobre temes tan de moda en la nostra societat actual com són coaching, programació neurolingüística, biomagnetisme o biodescodificació

Katia Medeles en una de les seves activitats formatives
photo_camera Katia Medeles en una de les seves activitats formatives

Daniel Goleman va popularitzar a mitjan dels anys 90 el terme intel·ligència emocional en un llibre que va ser un èxit de vendes. Des de llavors han passat més de dues dècades i l’interès per aquest concepte no només ha crescut sinó que ha donat pas a estudis, programes educatius i maneres d’entendre el món.

La capacitat de motivar-nos a nosaltres mateixos, de superar les frustracions, de controlar els impulsos, d’evitar que l’angoixa interfereixi en les nostres facultats racionals o la capacitat d’empatitzar amb els altres són alguns dels trets d’aquest tipus d’intel·ligència.

Davant de tot això ens assalta el dubte: tinc intel·ligència emocional?

A diferència del que passa amb el coeficient intel·lectual, no hi ha un test per determinar el grau d’intel·ligència emocional; és més, es tracta d’una capacitat que també és diferent en homes i dones.

N’hem volgut saber una mica més i hem parlat amb Katia Medeles, una mexicana establerta a Lleida fa vint anys que es dedica professionalment al món de les emocions.

Neska, com li agrada que li diguin, ofereix conferències i formació sobre temes tan de moda en la nostra societat actual com són coaching, programació neurolingüística, biomagnetisme o biodescodificació. Ens ha cridat l’atenció, però, el seu curs sobre intel·ligència emocional per a dones separades o divorciades.

 

Katia Medeles presenta una de les seves publicacionsPer què un curs per a dones separades?

Perquè en la meua experiència professional he atès dones que després de la separació queden devastades, sense autoestima, sense saber com enfrontar-se a la nova etapa que se'ls presenta, i si hi ha fills la situació arriba a ser més caòtica. Per aquesta raó he adaptat el model d'intel·ligència emocional Neska a l’orientació de com assumir el procés: el més important és que recuperin l’autoestima, que es tornin a sentir segures d’elles mateixes i que s’adonin que el que estan vivint és només una circumstància temporal.

Que sigui en grup els dóna l’oportunitat de relacionar-se amb persones que estan vivint el mateix procés, i sense ser-ne conscients es generen sinergies i les activitats van transformant els seus mons interns. De fet, treballar en grup és molt útil per entendre la situació. El suport mutu els ajuda a millorar i a sortir endavant en menys temps.

Intel·ligència emocional és acceptar el món?

Sí, intel·ligència emocional per a mi és respectar les persones i entendre racionalment que som diferents en pensament, forma, interpretació, experiències i subjectivitat. Acceptar el món que t’envolta és fàcil quan respectes i entens racionalment que som únics i irrepetibles i deixes de voler tenir sempre la raó.  

Les dones són més emocionals o les emocions són diferents segons el sexe?

En l’evolució de l’home s’han fet diferents descobriments de com funciona la ment humana i dins d’aquests descobriments se sap que comptem amb dos hemisferis: el dret, que s’encarrega de la part emocional, creativa i global, i l’esquerre, que s’encarrega d’allò matemàtic, analític i racional. Són aquestes parts les que donen lloc a interpretar les emocions d’una forma o altra. No obstant això, la natura de la dona és més emocional que la de l’home (amb això no vull generalitzar que tots o totes siguin així, ja que existeixen homes molt emocionals), però sí que puc dir que hi ha una herència biològica que marca una mica la diferència. A la prehistòria hi havia el caçador, i la seua experiència era enfocar, analitzar els detalls ràpidament i actuar, amb al qual cosa la feina era per a l’hemisferi esquerre. Les dones, en canvi, treballaven a casa, atenent els nens...; així, el seu camp de visió era més global, la qual cosa feia que el seu cervell treballés amb l’hemisferi dret, que és la part emocional. La part genètica té un pes important, si bé també és molt important allò que hem viscut i la manera com ho hem interpretat per determinar el grau de sentit emocional que pot tenir una interpretació. Així que crec que tant homes com dones ens emocionem i fem el millor que sabem a l’hora d’interpretar el món que ens envolta.

La vida és més simple quan no totes les paraules tenen el mateix significat i empatitzes amb les circumstàncies de l’altre

Katia Medeles en una de les jornades professionalsNo creu que l’autocontrol emocional, el fet d’aprendre a regular les respostes, sona a persona superficial, poc implicada i freda?

A mi em sona a fer-te responsable de la teua persona i donar valor a les paraules que tenen sentit racional. Sembla fred, potser sí, però més que fredor crec que és absència d’ego. Les persones solen patir emocionalment perquè les respostes que escolten o accions que experimenten com a respostes de terceres persones no són allò que els agradaria rebre, i és en aquest moment quan apareix l’ego, s’apodera de les emocions i et fa perdre el control. En aquest moment, les teues respostes són poc útils i la implicació emocional pot ser tan gran que comences a generar una química cerebral tòxica que, a llarg termini, et pot portar problemes de salut.

La vida és més simple quan no totes les paraules tenen el mateix significat i empatitzes amb les circumstàncies de l’altre. Saber utilitzar el teu llenguatge et dóna l’oportunitat de tenir millors resultats, ja que és la teua comunicació la responsable del que succeeix després que obris la boca, i per ser emocionals deixem de ser racionals i objectius. Quan aprens a respectar-te com a individu, la implicació pot ser la mateixa amb afecte i respecte, però amb objectivitat. Quan parlo d’objectius parlo de resultats, que al final són els que determinaran que tinguis un bon estat emocional.

La validació és l’absència d’autoestima que habita en algunes persones que necessiten experimentar-la per sentir-se vius

 L’edat, les experiències, la vida… et fan més intel·ligent emocionalment?

Crec que amb el pas dels anys aprenem a simplificar i a adonar-nos que no tot és tan important com pensàvem, ni ningú tan imprescindible per sobreviure. També ens adonem que no tothom es preocupa per tu igual que ho fas tu, i això crec que va transformant el nostre sistema de valors i creences en alguna cosa que s’adapta més a allò que vius. No obstant això, hi ha qui continua fent el mateix i segueix patint, però no és perquè no s’adoni que pot fer-ho diferent, el que passa és que en alguns casos el seu patiment es converteix en un recurs poderós per cridar l’atenció d’altres i rebre una validació externa com a individus. La validació és l’absència d’autoestima que habita en algunes persones que necessiten experimentar-la per sentir-se vius.

7 PAUTES PER TROBAR-TE MILLOR EMOCIONALMENT

Entén racionalment que som diferents.

Empatitza posant-te en el lloc de l’altre. Ell, com tu, també té sentiments i emocions. Tinguis en compte que això teu és bo i allò de l’altra persona, també.

Viu en congruència amb allò que penses, dius i fas.  

Respecta i respecta’t .

Les creences negatives que pots tenir respecte a tu no són útils, així que deixa de creure que ets això que penses, perquè no ho ets.

Accepta que allò que depèn de tu és l’únic que pots controlar, i la resta no és a les teues mans canviar-ho.

Alegra’t del dia que vius i deixa el passat on ha de ser, ja ha passat i no tornarà, i el futur ja arribarà. Viu ara feliç i deixa que la vida et sorprengui.

 

Comentaris