21.07.2019 |

L'independentisme arriba als mitjans, però de forma molt diferent

Els resultats de l’enquesta del CEO fets públics ahir són demolidors i indiquen clarament com l’anhel independentista creix ràpidament. En l’any que l’organisme públic d’estudis d’opinió fa la pregunta directa sobre què es votaria en un possible referèndum sobre la independència de Catalunya, els enquestats que votarien “sí” s’ha incrementat.
El 10 de juliol de 2010 Catalunya va sortir al carrer.
El 10 de juliol de 2010 Catalunya va sortir al carrer.
L'independentisme arriba als mitjans, però de forma molt diferent

Els resultats de l’enquesta del CEO fets públics ahir són demolidors i indiquen clarament com l’anhel independentista creix ràpidament. En l’any que l’organisme públic d’estudis d’opinió fa la pregunta directa sobre què es votaria en un possible referèndum sobre la independència de Catalunya, els enquestats qque votarien “sí” s’ha incrementat en més de vuit punts –del 42,9 al 51,1%- el que es traduiria, un cop restada l’abstenció, en més del 65% de butlletes favorables en una consulta amb una participació que fregaria el 75%, tenint en compte que el 4,7% que no sap que faria optés per abstindre’s.

Però, i aquesta dada és més significativa, l’opció per l’estat propi, al marge de la celebració o no d’un referèndum, és per primera vegada la preferida pels enquestats, amb un 34% de suport front al 28,7 de l’Estat federal o el 25,4 d’una comunitat autònoma. Fa set anys –segons l’enquesta del propi CEO de juny de 2005- l’autonomisme era majoritari (40,8%), seguit del federalisme (31,3) i un allunyat independentisme amb sols el 13,6. O sigui que els vint punts d’increment de l’opció de l’estat propi provenen majoritàriament de l’autonomisme –que en perd més de 15- mentre que el federalisme a penes en retrocedeix dos i mig, poc més que els partidaris de la “regió espanyola”, que han caigut un punt i mig. Els qui estan descontents amb l’actual encaix de Catalunya a l’Estat espanyol han passat de ser el 44,9% al 62,7 –encara que no tots ells optarien per votar sí a la independència en el cas que no es pogués triar l’opció federal- en un temps extremadament curt en paràmetres socio-polítics, tal com demostra que en aquestes mateixes enquestes el sentiment de pertinença català o espanyol no hagi variat sensiblement.

A més, aquest creixement de l’independentisme és cada cop més ràpid. Si bé va anar incrementant-se de forma més lenta fins al juny de 2010 –quan va superar definitivament el suport del 20% de la població-, a partir de llavors s’accelera fins al punt que la darrera enquesta mostra la diferència més gran (fins a cinc punts) entre dues onades.

Però com han analitzat els mitjans aquests canvis profunds en la societat catalana? Quan fa un any es va fer pública la primera enquesta del CEO on quedava clar que l’opció independentista guanyaria en un hipotètic referèndum, La Vanguardia va titular que “El 75% dels catalans avala que la Generalitat gestioni els impostos”. Un error que el rotatiu de Godó i avui inclou a la seva portada que “Un sondeig oficial dóna per primer cop majoria a la independència”, arribant tard però reconeixent finalment que aquest debat es troba en la societat catalana.

Però no es pot generalitzar l’actitud de La Vanguardia. Un informe de Mèdia.cat publicat el passat octubre demostrava que són els mitjans amb una línia editorial més procliu al sobiranisme els qui dediquen més espai a explicar el fenomen. Això es visualitza amb les portades de l’Ara i El Punt Avui, dedicades a l’enquesta del CEO.

Aquests van seguits pels que mantenen una línia contrària a la independència –sobretot des de Madrid-, però que enlloc d’explicar la situació dediquen els seus esforços a negar que això estigui passant. Avui El Mundo titula de forma molt aclaridora que “El ‘CIS’ de Mas sosté que  el 51% vol ja la independència per a Catalunya”. Una negativa a reconèixer la realitat –posant en dubte la veracitat de les enquestes- que el seu director de l’edició catalana, Álex Salmon, mantenia a la tertúlia de Catalunya Ràdio.

I, sempre segons el mateix informe de Mèdia.cat, són els mitjans que menys es defineixen els que menys informen sobre aquest tema, el que explicaria el perquè les raons dels federalistes –més d’una quarta part de la població- són sistemàticament ignorades per uns i altres.

Comentarios