Les condicions sembla que són favorables perquè es desencadeni una nova tempesta i una nova crisi alimentària de la magnitud de la del 2008, amb més revoltes per culpa de la gana que es pateix als països més pobres. A més, la tant agitada primavera magrebina tampoc és aliena a tota això.
L’informe "Navegant pels meandres de l’especulació alimentària" parla específicament del paper del que probablement és el més important dels elements que incideixen sobre els preus dels aliments bàsics; es tracta de l’especulació financera. Les borses de Chicago, Londres o Hannover, on es negocien els futurs contractes sobre cereals i oleaginoses, repercuteixen directament sobre el preu dels aliments. La maduració del capital a l’esfera financera ha tingut lloc paral·lelament amb la liberalització de l’agricultura, explicant així les conseqüències sense precedents que l’especulació ha tingut els últims anys sobre els preus dels aliments. Parlarem, també, d’elements que ajudaran a comprendre com el capital financer, a través de l’especulació, ha penetrat dins el mercat dels aliments.
Tenint en compte els grans guanyadors de l’especulació alimentària, no hem d’oblidar el paper de l’Agrobusiness. Se sap que aquest Agrobusiness disposa d’un control creixent dins la cadena productiva, també sabem que moltes empreses dominen el mercat internacional dels aliments. A més, però, veurem que actuen directament dins els mercats financers aprofitant el paper privilegiat que tenen dins l’esfera productiva. Considerarem també algunes repercussions socials que impliquen el manteniment d’aquest sistema; apuntem que el capital financer migra de forma contínua, el mercat dels aliments va de bombolla en bombolla, causant així la crisi de 2008. Avui, avança cap a l’acaparament de terres, un terreny nou de l’especulació, també alimentària, al qual hem de prestar una especial atenció.
