El Jussà i el Pla, entre les nou comarques catalanes amb creixement positiu de població

A l’altre extrem, el Pallars Sobirà va estar el 2014 la que va perdre més població de Catalunya, en unes dades generals que cauen a causa del creixement migratori

Vista aeria de Castellanou de Seana
photo_camera Vista aèria de Castellnou de Seana

La població a Catalunya va créixer en trenta anys, entre el 1981 i el 2011, més d’un milió i mig d’habitants, si bé en els tres últims ha perdut més de 90.000. Pel que fa a l'última estadística publicada per Idescat, la població catalana a finals del 2014 era de 7.424.754, una dada que representa un creixement total anual negatiu de -1,2 per cada mil habitants, dada que resulta de combinar el creixement natural, que va ser d’1,4 per mil i del migratori, el qual va ser de -2,6.DCIM104GOPRO

En anàlisi per territori, aquest creixement migratori del 2014 són negatius en gairebé totes les comarques, uns valors que tenint con compte els números naturals moderats o negatius donen com a resultat un creixement total negatiu en fins a trenta-tres comarques catalanes de les quaranta-dues existents.

Pel que fa a la demarcació lleidatana, es manté aquesta tendència, registrant-se fins i tot al Pallars Sobirà, amb un -22,4 per mil i juntament amb la Terra Alta, els llocs on es perd més població.

D’altra banda, de les nou comarques del país amb saldos positius, dues són de Lleida: el Pallars Jussà, que esdevé el territori català que guanya més població amb un 11,3 per mil, i el Pla d’Urgell, amb un 1,56.

Pel que fa a les altres zones de Lleida les xifres són les següents: Vall d’Aran (-6,71 per mil), Alta Ribagorça (-4,34), Alt Urgell (-9,34), Solsonès (-3,94), Noguera (-7,45), Segarra (-8,25), Urgell (-4,65), Segrià (-1,12), Garrigues (-15,38) i Cerdanya (-12,28).

Comentaris