Esther Vivas és un dels rostres prominents de l’activisme social a Catalunya Davant d’un model global econòmic i social que considera injust i desequilibrat, Vivas (Sabadell, 1975) s’atreveix a plantejar alternatives. La seva especialitat és el mon agrícola i alimentari, sobre el qual ha escrit diversos llibres. Aquesta periodista i investigadora denuncia l’impacte que la globalització, el lliure mercat i el poder de les multinacionals provoca en la manera com produïm i consumim el menjar. La seva aposta és la sobirania alimentària i el consum crític.
Com defineix la sobirania alimentària?
És decidir sobre allò que mengem. És una alternativa política contra un sistema agrícola i alimentari que no satisfà les nostres necessitats bàsiques. Un sistema que segons dades de l’ONU produeix menjar per a 12.000 milions de persones, el doble de la població mundial, en un planeta on 1 de cada 7 habitants passa gana. Un sistema que genera fam en el món de l’abundància.
Com s’ha arribat a aquest desequilibri tan desastrós?
El model agrícola i alimentari ha anat quedant en mans de poques empreses. És un model industrial i intensiu que deixa l’agricultura i l’alimentació en mans de molt poques firmes. Un model que ens abasteix de productes que venen de l’altre punta del món quan els podríem trobar al costat de casa, que ha arraconat la pagesia tradicional, que ha generat molta més fam al món i que ens ha pres la capacitat de decidir sobre què cultivem i produïm.
No som nosaltres qui decidim el que mengem?
Pensem que som nosaltres qui triem què consumim quan anem al supermercat, però no és així. Avui són unes poques multinacionals (Monsanto, Syngenta, Nestlé, Kraft, Danone, Carrefour...) les que controlen tot el procés, les que decideixen què mengem, anteposant els seus interessos empresarials a les nostres necessitats alimentàries.
Com ha perjudicat aquest model a la pagesia local?
Aquesta producció a escala industrial fa que es menystingui la pagesia. A Catalunya, tan sols un 1’9% de la població activa es dedica a treballar la terra. Si hem de menjar cada dia, però desapareix la pagesia que cultiva els nostres camps, qui ens acaba donant de menjar?
Què podem fer per capgirar aquest panorama?
Per exemple, les cooperatives de consum, formades per gent d’un barri o una ciutat que es posa d’acord per comprar directament a un o varis pagesos. Una altra via és en la “nova pagesia”, formada per molta gent que en context de crisi decideix tornar a la terra, per treballar-la. També es poden destacar les experiències dels horts urbans.
I a nivell polític, no caldrien canvis també per donar aquest tomb?
Si a Catalunya també volem ser sobirans a l’hora de decidir què mengem, també s’han de promoure noves polítiques públiques. Si el govern es vol preocupar realment de l’alimentació de les persones, ha de promoure que a tots els restaurants dels centres públics, com ara escoles, hospitals o residències, s’hi mengi un producte de qualitat, de proximitat i de temporada. Això beneficiaria la salut de les persones i generaria feina als pagesos de casa nostra.
Podem dir que ara mengem pitjor que abans?
Ens volen fer creureu que avui mengem millor que mai, que els productes que consumim són de gran qualitat i que podem escollir què mengem, però és mentida. El menjar actual, per la manera com es produeix (pesticides, fitosanitaris, transgènics) té un impacte en la nostra salut que l’alimentació dels nostres avis no tenia. Quan menges un producte de la terra, de qualitat i ecològic, té un sabor que no té res a veure amb aquell de fora de temporada, madurat en càmeres i arribat de l’altra punta del món. I no és un tema només de sabor sinó, reitero, de salut. Som el que mengem, i en els darrers temps s’han multiplicat els problemes d’al•lèrgies i d’intoleràncies alimentaries, vinculats a allò que consumim.
Llavors, com podem recuperar la qualitat del nostre plat a taula?
Del que es tracta és de posar l’agricultura i l’alimentació al servei de les persones, produir aliments de qualitat, fets per pagesos, amb un sistema basat en criteris socials i ecològics racionals i amb un valor econòmic reverteixi a la gent que treballa la terra.
