Jossef Koumia Martín fa una recerca de les persones del Pla d'Urgell deportades als camps de concentració

Els nazis van establir el primer camp de concentració a Dachau, molt a prop de Munic, l’any 1933, destinat a ser centre de detenció de presos polítics. Els presos polítics van ser les primeres víctimes i les víctimes anirien augmentant amb la persecució de jueus, autors, artistes, homosexuals i qualsevol persona o entitat contaria al nazisme. Les víctimes eren deportades als camps de concentració, com el camp de concentració primerenc de Dachau o com els camps de Mauthausen-Gusen, Treblinka o Auschwitz, entre molts altres. En aquells camps es van cometre crims atroços contra homes i dones i nens i nenes de moltes procedències, ideologies i edats, crims injustos i cruels.  
Aquest horror va acabar amb l’alliberament dels camps, un cop enderrocat el règim Nazi l’any 1945, amb més de 6.184.812 víctimes com a mínim.

Un cop acabada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), molts presoners de guerra van ser deportats a alguns d’aquests camps de concentració, ja que el nou règim franquista era totalment afí al règim nazi i va ser un dels seus principals aliats durant el conflicte bèl·lic. Alguns d’aquests presoners deportats provenien de diferents indrets i poblacions  de la geografia espanyola, com Catalunya.  

La desapareguda Montserrat Roig, va escriure el 1977 un llibre titulat Els catalans als camps Nazis, llibre on es reflecteix la experiència d’aquests deportats. A continuació un fragment del llibre.

Mentre que de la Guerra Civil ens han arribat notícies, falsejades o no, a les noves generacions, sobre els camps d’extermini nazis planava un silenci total. Semblava que no haguessin existit mai republicans víctimes del nazifeixisme alemany. Fins al 1968 no hi ha cap nota oficial sobre els morts espanyols als camps nazis. Si algun deportat pregunta sobre la seva situació als organismes oficials, aquests li contesten que tot està en estudi. Fins al 1974, el govern espanyol no ha tramès cap certificat de mort al camp de Mauthausen» (Roig, 1977) 

Alguns habitants del que és l’actual comarca del Pla d’Urgell, en concret d’algunes de les seves poblacions, també van ser deportats i molts d’ells van morir en aquells camps de concentració com Mauthausen o Dachau. El total de deportats del que és l’actual Pla d’Urgell, segons les dades del memorial democràtic de la Universitat de Lleida van ser unes 20 persones, en concret 20 homes de diferents poblacions. Tots aquests homes, amb un nom i cognom, amb una família i amb una història individual, van ser deportats a diferents camps de concentració, la majoria a Mauthausen.

La taula mostra les víctimes de les deportacions per municipis, juntament amb dates  de naixement, mort o alliberament i el camp de concentració on es trobaven les víctimes. La majoria dels homes que van ser deportats dels seus municipis als camps de concentració no van tornar a sortir, només uns pocs afortunats van poder  ser  alliberats com és el cas del Ramón Pereta Esculé de Bellvís i de l’Antoni Pons Viella de Linyola que van ser alliberats el mateix dia del camp de concentració de Mauthausen. No van tenir tanta sort els dos veïns de Sidamon, Josep Benet i Benet Pedro, que van morir durant el transport cap a un camp de concentració.Figura 1. Deportats de l’actual comarca del Pla d’Urgell 

Tal i com indica la taula,  la majoria d’habitants d’aquest municipis van ser deportats al camp de concentració austríac de Mauthausen, lloc on van ser deportats molts presos polítics un cop començada  la postguerra.

El camp de concentració de Mauthausen va ser un dels principals destins de  deportació dels Lleidatans al principi de la postguerra espanyola, allà malvivien, amb  un modus vivendi inhumà i molts d’ells morien a causa de les males condicions de vida

“A principios de 1941, los nazis calificaron a Mauthausen como el único campo de categoría III, la categoría reservada a los campos con el régimen más duro. Según el decreto oficial, Mauthausen estaba reservado a los prisioneros "culpables de acusaciones realmente graves, incorregibles, asociales y convictos por causas criminales, es decir, gente en custodia preventiva, con pocas probabilidades de poder ser reeducada". Los internos así denominados eran sometidos a condiciones inhumanas, consistiendo la más infame en forzarles a subir pesados bloques de piedra por los 186 escalones de la mina del campo. Estos escalones eran conocidos como "escalera de la muerte" ”

Així explica la pàgina web del United States Holocaust Memorial Museum com era el camp de concentració de Mauthausen.

 Figura 2. Mapa de la comarca del Pla d’Urgell que reflexa el nombre de deportats per municipis

Font: Elaboració pròpia amb fonts del Memorial Democràtic de la Universitat de Lleida

BIBLIOGRAFIA

ROIG, M. 1977, Els catalans als camps Nazis. EDICIONS 62

WEBGRAFIA

Memorial democràtic Generalitat de Catalunya

http://memorialdemocratic.gencat.cat/ca/exposicions/expcicions_virtuals/franco- neutral/07-La-deportacio-republicans-camps-nazis/

Memorial democràtic Universitat de Lleida:

http://www.victimesguerracivilfranquisme.udl.cat/deportats.php

United States Holocaust Memorial Museum

https://www.ushmm.org/wlc/es/article.php?ModuleId=10005751

Història virtual de l’Holocaust

http://www.elholocausto.net/parte04/0405.htm