Presenten mètodes naturals per reduir el 90% de les males herbes en conreus d’arbres fruiters

En el marc d’una jornada dins la 150 Fira de Sant Josep, durant la qual també es van mostrar alternatives als herbicides i els beneficis del fong trichoderma i les cobertes vegetals en cultius llenyosos
Jornada sobre el sòl

Una cinquantena de persones van participar aquest dijous a la jornada tècnica ‘El sòl, un gran desconegut per explorar: maneig en fruiters', la qual s’inclou dins el programa formatiu de la 150a Fira de Sant Josep de Mollerussa, i que es va dur a terme a l'Espai Cultural dels Canals d'Urgell. La jornada va estar organitzada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) i l'Agrupació de Tècnics ADV i Assessors de Lleida i ha comptat amb la col·laboració de Fira de Mollerussa.

La responsable d'Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) del DACC, Teodora Tornos, va estar l'encarregada de donar la benvinguda a la jornada. Tornos va remarcar la importància de "valorar el sòl" i la necessitat de "traspassar la línia del terra i conèixer l'interior dels nostres conreus per poder-ne fer un bon maneig". És per això que va remarcar la necessitat de protegir-lo i tenir cura dels microorganismes que hi viuen, ja que són fonamentals per la correcta producció dels conreus.

La primera conferència va anar a càrrec del doctor Jordi Recasens Guinjuan, catedràtic de Producció Vegetal de la Universitat de Lleida, el qual va presentar els darrers estudis realitzats per investigadors de la UdL sobre com els encoixinats orgànics poden ser una eina molt eficient a l'hora de reduir les males herbes dels conreus. Principalment, es va presentar la utilització d'encoixinats d'estella de pi en vinyes de Raimat, on es van aconseguir arraconar les males herbes a més d’un 90%, deixant que aquestes ocupin només el 10% de tota la superfície dels conreus, una xifra molt més baixa que les que s'aconsegueixen amb els herbicides tradicionals, com el glifosat. A més, segons va explicar Recasens, un sol encoixinat pot durar fins a tres anys, fet que també suposa un estalvi molt important per als agricultors, els quals no hauran d’invertir tant temps i recursos en productes químics, aplicacions i mà d'obra.

El segon torn va estar per a Maria Isabel Trillas Gay, professora emèrita de la Facultat de Biologia de la UB i directora de la Càtedra Microorganismes per a l'Agricultura, la qual va explicar els beneficis del Trichoderma spp, un fong que pot ser utilitzat com a controlador biològic de diversos patògens vegetals.

Finalment, Luis Miranda Barroso, responsable d’agricultura sostenible de l’empresa Syngenta, va presentar els beneficis agronòmics i ambientals d’utilitzar cobertes vegetals en cultius d’arbres llenyosos, com poden ser els fruiters.

Comentaris