29.06.2022 |

Asori: “La música té un component màgic que sempre t’arriba”

Parlem amb Asori, alter ego del músic vilanovenc Enric Ayguadé, que presenta el seu àlbum debut 'Estavellar-se i tornar a la carretera'

Asori
Asori
Asori: “La música té un component màgic que sempre t’arriba”

El 10 de febrer va sortir a la llum el teu primer àlbum, 'Estavellar-se i tornar a la carretera', un viatge molt personal a través de la teva experiència i de la mà d'una combinació d'estils musicals que camina des del rock a l'indie passant pel pop i algunes notes urbanes.

- Però, comencem des del principi: com arriba la música a la teva vida?

- Vaig començar a l'escola de música als 6 anys, i allí tocava el violoncel i anava al Cor. De fet, costa de creure ara potser però, no em va acabar de convèncer en aquell moment fer música. Escoltar-la sí, però preferia el futbol (riures). Va passar el temps i, arribant a 4t ESO, vaig introduir-me als sons del rock clàssic, el pop punk, redescobrint gran bandes i temes i va ser llavors quan vaig demanar als meus pares que em compressin una guitarra elèctrica. I ja, de manera autodidacta, i gràcies a la curiositat, he arribat on soc avui.

- Abans de convertir-te en Asori, has passat per diverses formacions musicals catalanes.
- Sí! He format part d'alguns grups, com ara Kids From The 90s, on vaig començar a fer cançons i, compartint el mateix apassionament davant la música, vam treure un EP. Aquesta formació es va transformar durant el confinament en Palmira, amb un so més electrònic. I, mentrestant, anava fent algunes cançons pròpies. Un dia vaig passar-les a ordinador, fer les demos, i va arribar l'oportunitat de gravar-les al Mutuo Estudio, amb Tomas Aristimuño.

Asori
Asori

- Per què Asori?
- Asori és el nom de casa meva a Vilanova de Bellpuig. Ve d'Isidori, qui l'hauria fet. De fet, hi ha gent que pensa que té algun significat japonès al darrere (riures) però, en realitat, ve d'aquí.

- Què és per a tu la música?
- La música és gairebé una religió! Té un component màgic, ja que mai acabes d'entendre com funciona, però que sempre t'arriba i sents amb ella coses fantàstiques. La melodia en si ja et diu què passa a la història, no cal comprendre sempre la lletra que s'explica. El so et fa vibrar, de manera inevitable. La música és el que em fa tirar.

- Com neix una cançó en la ment d'Asori?
- No hi ha cap fórmula (riures) però, sempre gravo algunes coses al mòbil, idees o ritmes. Per inspirar-me, o refrescar una mica la ment, em va molt bé practicar altres cançons, ja que assajo amb un parell de grups i em puc permetre obrir la finestra a la creativitat. En la música, com en tants altres aspectes creatius, mai deixes d'estar de guàrdia. Vas contínuament amb l'antena posada en coses que et criden l'atenció o t'agraden. A partir d'algun missatge a dir, o algun ritme, vaig construint la resta de cançó. No ens hem d'obsessionar en saber com funciona realment la creativitat, sinó jugant-hi.

- És complex posar-se etiquetes, però, com classificaries el tipus de música que fas?
- Pop indie, amb una barreja de rock, ja que m'agrada molt el pop rock, tant americà com sobretot britànic. També hi incorporo altres sonoritats, com la cúmbia o el trap, i tocs urbans.
 

Portada 'Estavellar-se i tornar a la carretera', d'Asori.
Portada d''Estavellar-se i tornar a la carretera', d'Asori.

- Si ja és prou complicat els principis en qualsevol cosa, més difícil ho és en el tema cultural i encara més amb la pandèmia onejant pel món.
- No ha estat fàcil, no, d'anar treballant en l'àmbit musical esquivant la COVID. Pensa que els temes els vam gravar el març del 2021 i ara treiem el disc. Però l'espera ha valgut molt la pena.

- Què és el que trobem a 'Estavellar-se i tornar a la carretera'?
- Trobem 8 cançons, els 3 singles que ja han sortit -'La força', 'Apolo' i 'Pau Vallvé'- i cinc temes més: 'Vertígen', 'Crisi de fe', 'Torres de fum súper enormes', 'No vull' i 'Tantes imatges'.

El disc neix a partir d'una ruptura sentimental, un canvi molt important a la meva vida, on he hagut de redreçar el rumb que seguia. Però parlo d'això, de tots els nous començaments, amb un rerefons optimista.

- Fa poc has actuat en el marc del programa de les Cases de la Música de Catalunya, que fomenten la creació i formació de talent musical al país.
- Sí! De fet, n'estic molt content del suport i l'experiència. A més, també de formar part del disc 'Estrats, Sons de Ponent', del Consell Comarcal del Segrià, amb tres temes més.

- El 19 de febrer, pujaràs al Teatre l'Amistat per presentar-lo oficialment en societat. Com es viu aquest moment?
Amb moltíssimes ganes, la veritat. És una sensació entre vergonya i satisfacció (riures). Però estic molt content de com sona l'àlbum i tinc ganes de tocar a casa. De fet, aquest serà el primer concert en el qual, al directe, comptarà amb 4 músics a l'escenari: bateria i beats electrònics, baix, teclats, i guitarra i veu.

 

Asori: “La música té un component màgic que sempre t’arriba”
comentaris