Aurembiaix Sabaté: “Hi ha quelcom irracional en l’art, informació mística que va més enllà”

Conversem amb la muralista i gravadora Aurembiaix Sabaté

Aurembiaix Sabaté. Fotografia: Anna Terricabras.
photo_camera Aurembiaix Sabaté. Fotografia: Anna Terricabras.

Per a ella, l’art és un camí místic, un escenari de transformació personal i col·lectiva, un impuls irrefrenable que la connecta en el temps i en l’espai amb una energia que va més enllà. No s’imagina viure sense la creació artística i, tampoc, sense que aquesta vagi de la mà dels sabers més profunds de l’astrologia i l’alquímia. 

Recordes com vas introduir-te en el món de l’art?
Això va de lluny (riures). De petita m’agradava molt dibuixar. Feia retrats a la família, als amics, i, un cop acabats, els hi oferia com obsequi col·locant-los sota el coixí.

Tant m’agradava pintar que fins i tot, un dia que no hi eren els pares, se’m va acudir pintar totalment una de les parets de casa. Podríem dir, que aquesta va ser la meva primera intervenció al mural (rural). No hi va faltar cap detall, hi eren tots els membres de la família, del primer a l’últim. Em vaig sentir molt satisfeta amb el resultat, i no esperava per a res que s’enfadessin com van fer-ho (riures).

Suposo que sempre m’ha mogut l'impuls de crear i de mostrar amb pintura. En acabar 8è d’EGB, vaig anar a formar-ne en arts i oficis a l’Escola Ondara de Tàrrega, on em vaig especialitzar en disseny gràfic, i d’aquí vaig continuar el trajecte a l’Escola Massana de Barcelona, on vaig fer muralisme.

Sempre t’has dedicat a la pintura. Això és ben bé una sort que molts voldríem!
Sí, la pintura sempre ha estat la meva professió. Crec que sense una focalització permanent en l’art no hi ha evolució possible. Afortunadament, sempre he comptat amb el suport personal de la família, quelcom m’ha permès anar creant i evolucionant.

Aurembiaix Sabaté. Fotografia: Anna Terricabras.
Aurembiaix Sabaté. Fotografia: Anna Terricabras.

Què és el que t’inspira?
Vinc del món rural (el meu pare era pagès), i el contacte amb la natura el portava incorporat en el meu dia a dia. Però he de reconèixer que llavors no m’agradava, perquè ho associava a anar a collir, passar calor, etc. Potser ho veia una labor poc sofisticat. Quan vaig arribar a Barcelona, en canvi, em vaig capbussar en un món totalment diferent. M’encantava el seu cosmopolitisme! Però vaig tenir l’oportunitat de reconnectar amb terra a Solsona, on visc i d’on és la meva parella. I he de reconèixer que la natura m’ha donat moltes coses i és l’inici de moltes de les meves inquietuds.

Has elaborat diverses sèries d’obres al llarg de la teva carrera, entre les quals podem trobar un denominar en comú: l’abstracció, el món del pensament, dels coneixements ancestrals, allunyada d’elements tangibles i més quotidians.
La meva obra proposa un viatge a les profunditats. De fet, en ella mai hi apareix representada la persona sinó que és l’ésser humà el narrador del qual observa. Amb les meves peces m’agrada connectar amb les emocions, amb la filosofia, la ment, la mitologia, la geometria sagrada, l’alquímia, i la poesia.

De fet, les teves sèries actuals (‘transfORmació i Alquímia’) giren al voltant dels coneixements astrològics i alquímics.
Sí. Les nebuloses componen una sèrie de peces sobre els signes zodiacals i els planetes que les regeixen i, en paral·lel, també realitzo la sèrie sobre l’alquímia.

L’art brinda l’oportunitat de traspassar aquest conjunt de coneixements més profunds i complexos que ens uneixen amb altres cultures.

Aurembiaix Sabaté. Fotografia: Anna Terricabras.
Aurembiaix Sabaté. Fotografia: Anna Terricabras.

El daurat és, sense dubte, un dels colors que més utilitzes i que determina la teva manera de fer.
Faig servir molt el pa d’or perquè és la llum. Segons la creença, t’encarnes en moltes vides i has de passar per la foscor per arribar a la llum i esdevenir un ésser de llum. Treballar amb or és molt important pel que fa a la seva pròpia matèria així com pel seu component més espiritualitat. Pensa que els alquimistes buscaven la il·luminació eterna. Així, a les meves peces hi ha llum (or) i foscor, perquè és on hi som, i creo diàlegs permanents.

Quins materials són els reis del teu taller artístic?
Darrerament, empro molta la fusta com a base, perquè suporta millor les aigües, els vernissos, l’aiguarràs, i les pintures; però també uso el paper, i en faig gravats.

En les meves peces, m’agrada barrejar materials i crear efectes de textures diverses. Un cop aquestes mescles s’assequen, hi aplico imprimació de pintura blanca, i ho dauro tot, quelcom ens fa rememorar que, com a la vida, no tot és el que sembla. Damunt hi afegeixo les tintes de colors i l’aigua, que es repelen i integren capriciosament. La taca és pràcticament incontrolable!

Quina és la banda sonora del teu dia a dia a l’estudi?
La música clàssica, sempre! De fet, al taller no hi tinc connexió wifi i només escolto ràdio. Amb aquest ritme, no em distrec, però em sento ajudada a l’hora de crear.

Aurembiaix Sabaté. Fotografia: Anna Terricabras.
Aurembiaix Sabaté. Fotografia: Anna Terricabras.

Per què el cercle sempre hi és present, a les teves composicions?
Descobrir el poder del cercle ha estat tot un recorregut. Primerament, l’incorporava a la superfície quadrada o rectangular, i ara ha sortit i ha pres protagonisme absolut. M’agrada crear damunt de cercles de fusta de grans dimensions perquè permeten endinsar-se en l’obra. El cercle és hipnòtic, no et limita com els angles, no té ni principi ni fi, i això és molt inspirador com a concepte.

Què és per a tu l’art?
L’art és la meva manera de sobreviure en aquest món. A part del que faig jo, l’art fa que la vida sigui més plàcida, que es connecti amb altres llocs. L’art fa que la vida sigui més afable. Amb ell, busco respostes. Quan pinto, quan estic creant, és molt curiós perquè sento que hi ha alguna cosa més enllà, quelcom no racional. Jo soc un canal que executo, però trasllado una informació més mística.

Alguna recomanació per gaudir de l’art?
No racionalitzar, deixar que t’entri l’obra dins teu, obrir-te als teus instints. S’ha d’estar atenta a una mateixa en el moment que s’està davant la peça, i permetre’s dialogar amb ella.

Comentaris