24.09.2020 |

FINS EL 10 DE GENER

Les avantguardes històriques i el món d'entreguerres, a debat a CaixaForum Lleida

Aquesta exposició temporal permet submergir-nos en una selecció de peces de les avantguardes històriques de la destacada col·lecció de l'Institut Valencià d'Art Modern
Foto: Cristina Mongay
Foto: Cristina Mongay
Les avantguardes històriques i el món d'entreguerres, a debat a CaixaForum Lleida

Des del passat 1 de juny, la seu a Lleida de CaixaForum ofereix al públic una nova exposició temporal.

Es tracta de 'Construint nous mons. Les avantguardes històriques a la col·lecció de l'IVAM (1914-1945)', la qual traça un interessant recorregut artístic i històric per les quatre primeres dècades del segle XX.

La mostra s'articula a través d'un conjunt d'obres dels artistes més destacats de la seva època, provinents del fons de l’Institut Valencià d’Art Modern

expo01
Fragment de Kleine Dada soirée (1922), de Kurt Schwitters.

En total, el públic pot gaudir d'una selecció de 150 obres, peces de múltiples autores i autors de renom que es materialitzen en format pictòric, escultòric, gravat, fílmic, cartell o fotografia. 

L’exposició escriu el seu discurs a partir de tres grups de peces artístiques:

  1. Un de poètic i oníric, vinculat amb el dadaisme i el surrealisme, que treballa el món de l’inconscient i el somni;
  2. Un d’analític que experimenta amb la forma i l’abstracció, i que cerca un nou llenguatge artístic;
  3. I un de compromès, de crítica social i de propaganda purament política, nascut en temps de guerra.

expo02
Fragment de Keep smiling (1932), de George Grosz.

Amb l’arrencament del segle XX, l’art occidental va viure una transformació en majúscules, i s’obrí a nous escenaris i noves maneres de fer. Els somnis, el vertiginós ritme de la modernitat, l’art infantil i el primitiu, la tecnologia, etc., van desafiar les formes artístiques convencionals i es propagaren arreu d’Europa i Nova York. Així van sorgir una llista de corrents artístiques posteriorment agrupades en –ismes (dadaisme, futurisme, surrealisme, etc).

Fruit d’aquest moment, l’exposició de CaixaForum Lleida ens dóna la benvinguda amb l’obra audiovisual Entr’acte (1924) de René Clair, alhora que permet apropar-nos a obres original de mestres com Juan Gris, Natàlia Serguéievna Gontxarova, Man Ray, Alice Halicka, Marcel Duchamp, Tristan Tzara o George Grosz.

Una de les sorpreses de la mateixa és descobrir un inesperat Joan Miró cartellista i il·lustrador

expo03
Fragment de Transport (1929), de Gustav Klucis.

A banda de les peces purament artístiques, acompanyen a la mostra documents d’època d’alt valor històric, com ara el Pamflet del Manifest dadaista (1921), el catàleg de la primera exposició dadà internacional (1920) o un exemplar del conte de fades l’Espantaocells (1925), recollit per la Merz. També 6 discos òptics (1935) de Duchamp, el fulletó El surrealisme al servei de la revolució d’André Breton (1931) o fotografies de diverses etapes de Man Ray.

Els mons paral·lels al real són el fil conductor de la segona part de la visita a CaixaForum Lleida. Els somnis freudians, l’inconscient, el retorn a allò natural trencant amb la cultura adquirida i benvista, són alguns dels eixos que guiaren a joves i teòrics que volgueren redreçar la brúixola artística.

En aquest àmbit destaquen els Somnis (1949) de Grete Stern, Constructiu grafisme (1932), un gravat sobre fusta de Joaquín Torres-García; la Prosa del Transsiberià i de la petita Jehanne de France (1913), de Sonia Delaunay Terk o Lolplop presenta (1932), de Max Ernst o Continua somrient (1932), de Grosz.
expo04
Fragment de Hache-paille (1922), de Francis Picabia.

El poder de l’art, més enllà de ser quelcom purament decoratiu, prengué més sentit que mai durant els primers 40 anys del segle XX. Ell, juntament amb els seus creadors i creadores, volgué participar activament en la construcció de la vida quotidiana, en modificar l’status quo per aconseguir que el món fos una mica més just per a tothom. Així van néixer projectes com l’alemanya Bauhaus o el grup holandès De Stjil, que proposaven la democratització del consum i la integració utòpica de les arts a la vida quotidiana, respectivament.

A aquest episodi, és inevitable sumar-hi l'ús i el servei de l’art a la Primera i la Segona Guerra Mundial, la Guerra Civil espanyola o la revolució bolxevic. El collage, el cartellisme, el cinema o el fotomuntatge ocuparen un lloc destacat per analitzar i denunciar la realitat.

Així, a l’exposició es pot observar potents portades de revistes de John Heartfield, que mostrava la lluita antifeixista a l’Estat espanyol, diversos esbossos de Vladímir Vladímirovitx Maiakovski per a la revista Rosta (1920), el cartell Alceu-vos contra la invasió italiana a Espanya, de José Espert; la litografia Treballadors, ajudeu! Voteu comunista! (1923), de Grosz; Hache-paille (1922), de Francis Picabia o la projecció del film Temps moderns (1936), protagonitzada per Charles Chaplin.

Les avantguardes històriques i el món d'entreguerres, a debat a CaixaForum Lleida
comentaris