27.10.2021 |

Axel Pi (Sidonie): “Fa molt temps que desitjàvem tocar als Rentadors i serà magnífic poder-ho fer”

Pel que fa al concert nosaltres necessitem que qui ens vingui a veure entri dins d’aquest món imaginant que està a Cadaqués o a Portlligat amb nosaltres
Sidonie presentarà El regreso de Abba
Sidonie presentarà El regreso de Abba als Rentadors de Juneda
Axel Pi (Sidonie): “Fa molt temps que desitjàvem tocar als Rentadors i serà magnífic poder-ho fer”

La trajectòria de Sidonie està plena de grans moments, de concerts multitudinaris i de cançons brillants, com les de El regreso de Abba, la seva darrera referència discogràfica llençada en plena pandèmia. L’últim disc de la banda s’inspira en la novel·la homònima del cantant del grup, Marc Ros, i explica la història de tres bohemis —Abba, Hugo i Domènech— durant un estiu de creació a Cadaquès.

El món creat per Ros i companyia aterra el divendres 16 de juliol als Rentadors de Juneda, vila que ha vist ajornada l’actuació del grup nombroses vegades i que ara podrà gaudir de la presentació de El regreso de Abba a les terres de Ponent. Hem conversat amb Axel Pi, bateria de Sidonie, per tal de conèixer els secrets de l’àlbum i la gira.

P. Aquest divendres vinent presenteu a Juneda El regreso de Abba, un disc basat en la primera novel·la del Marc. Tot i així, he llegit que no us agrada dir que heu fet un disc conceptual, per què?

R. Nosaltres no hem sigut fins ara dels discos conceptuals, però és una evidència que el fet que estigui basat en una història escrita i que mantingui un diàleg constant amb el contingut d’una novel·la el fa especial i l’acosta a la conceptualitat. Al final, més que recrear-nos a l’hora de definir el disc com a conceptual, preferim relacionar-lo amb una història que no només es limita a ser una novel·la ni un disc, sinó que és també una gira, un viatge i moltes coses que en realitat no troben una comparació en altres projectes artístics que puguem conèixer, perquè fins ara no coneixem molts casos d’un disc i una novel·la que hagin sortit al mateix temps, amb el mateix títol, la mateixa història i la mateixa portada. Un pot gaudir de la novel·la sense escoltar el disc i pot gaudir del disc sense llegir la novel·la, però evidentment la gràcia està en que quan fas una cosa i una altra descobreixes unes connexions i uns diàlegs que ho fan més especial, que és el que al final buscàvem. Després de tants anys tocant és una nova acrobàcia a la nostra evolució que crec que ens defineix com a grup, perquè al final mantenir-te inquiet i apostar sempre per coses diferents és el que ens manté vius.

P. El procés de composició d’aquest disc ha estat diferent al de discos anteriors? D’alguna manera aquest cop la temàtica venia imposada pel llibre.

R. Sens dubte, el fet que la pròpia literatura hagi inspirat al Marc a escriure les cançons forma part d’un procés totalment nou i que ha sortit d’una forma natural. Ell explica que estava escrivint la història sobre l’Abba, l’Hugo i el Domènech i clar, dos d’ells són músics, i amb aquesta història d’amistat, d’amor, de música i de procés creatiu ells composen unes cançons que al Marc el van portar a pensar en com sonaven aquestes cançons, en composar-les i, si les composava, per què no les gravava amb nosaltres i per què no les editàvem. Això és molt interessant perquè la pròpia història que estava escrivint el va portar a pensar en unes cançons que no havien nascut encara i que ell les va fer néixer i després gravar-les amb nosaltres. És molt interessant aquesta naturalitat amb la que l’escriptura va dur a la gravació del disc.

P. Canteu que la vostra vida és la música, però segurament les vostres cançons han acabat esdevenint la vida d’algú també. Al final això és un poder i com a tal comporta la seva responsabilitat.

R. No sé fins a quin punt ens aturem a pensar molt en això al moment en que s’estan composant i gravant les cançons, però sí que et dic que poques coses hi ha més gratificants com a artista que saber que una cosa que has fet ha pogut tenir aquesta repercussió. Aconseguir que creant i tocant una cançó aquell que l’escolta se senti identificat amb el que expliques i que aquella cançó pugui acabar formant part de la seva vida, o de la relació amb la seva parella, de famílies... això no t’ho pots imaginar. Jo crec que quan començàvem a fer el que fem no ens imaginàvem el poder que tindria i l’agraïment que sentiríem quan la gent arribés a escoltar les cançons i se les fes seves. Sé que és un tòpic, però que la gent pugui escoltar Mi vida es la música i en comptes de pensar en el Marc, el Jes i l’Axel fent una oda a la seva professió pugui sentir-se el protagonista de la cançó és al·lucinant.

P. Ara ja porteu molt més rodat el disc, que està funcionant meravellosament, i arribeu als Rentadors. És el lloc més maco al que tocareu mai?

R. Tu ho has dit i quan un sap que la definició d’un lloc és aquesta i a més ho coneixes des de fa temps, que és el nostre cas, afegeix-li el desig d’aconseguir tocar aquí. No és ara que coneixem els Rentadors i sabem que és un marc tan bonic, ho coneixíem des de fa temps perquè tenim molts amics a Juneda. Fa molt temps que desitjàvem tocar als Rentadors i serà magnífic poder-ho fer. Guardo una foto que em van passar de l’espai i sabia que algun dia hi tocaríem i el dia per fi ha arribat.Cartell rentadors

P. Feia ja uns quants anys que Sidonie no passava per les terres de Ponent, com és el públic lleidatà amb vosaltres?

R. Per començar és un públic que ens ha vist néixer i créixer. Nosaltres al principi l’únic que podíem fer a banda de tocar a Barcelona era anar a tocar a Tarragona, a Lleida i a Girona, especialment a les dues primeres. Qui ens coneix sap que vam començar donant-nos a conèixer amb els primers bolos a finals dels 90 i emociona veure que hi ha seguidors que ens van descobrir llavors i que segueixen venint als concerts i han vist tota la nostra evolució. La nostra relació amb Lleida està plena de bones anècdotes, de grans nits i de grans banquets de caragols.

P. La confecció del repertori, que entenc que feu entre els tres, com la treballeu després de tants àlbums? Quin pes tenen a la balança els temes nous i els grans èxits?

R. Com et deia, per nosaltres El regreso de Abba no és només una novel·la o un disc, és també una gira i moltes coses més: cada post que fem a xarxes socials, cada samarreta, cada tovallola... Estem pretenent fer que la gent formi part d’un viatge que és El regreso de Abba i, per tant, pel que fa al concert nosaltres necessitem que qui ens vingui a veure entri dins d’aquest món imaginant que està a Cadaqués o a Portlligat amb nosaltres i és essencial que el repertori estigui tintat per tota aquesta essència i que el disc hi estigui present. Però evidentment amb tants discos i tantes cançons no podem deixar de fer una selecció del nostre repertori. Al final viatgem amb El regreso de Abba, però també fem una passejada per tots els discos de la nostra carrera, i quan dic tots són realment tots els discos, perquè de fet el concert comença amb On the Sofa, que va ser el primer single de Shell Kids, un dels nostres primers discos en anglès. Això és tota una declaració d’intencions, que avui després de tants anys sense cantar en anglès obrim un concert amb On the Sofa té a veure amb la nostra necessitat de reivindicar el lloc d’on venim i defineix molt aquest viatge.

P. El que sí és cert és que aneu adaptant el setlist al lloc on toqueu, com serà la proposta que ens oferireu a Juneda?

R. Nosaltres venim d’una gira d’hivern viscuda en plena pandèmia i tenim l’experiència de tocar amb la gent asseguda, sense que es puguin aixecar, però això no vol dir que a Juneda no fem ballar el públic. El nostre repertori passa per molts moments, però hi ha un moment de vitalitat que sempre és necessari a tot arreu on anem.

P. 23 anys de carrera, 9 àlbums d’estudi, gires per Espanya i Llatinoamèrica... li veieu un final a Sidonie o encara us queden moltes carreteres per recórrer?

R. En el moment en que estem conversant plegats i, per tant, promocionant un disc i un concert a Juneda és perquè no contemplo aquest final, sinó l’entrevista d’ara seria molt agredolça perquè jo estaria visualitzant un final. Nosaltres vivim el moment, però aquest moment el necessitem viure amb la il·lusió que ens projecta cap al futur. Aspirem a que això no s’acabi mai, la vida és la que és, però nosaltres vivim amb la mateixa il·lusió el grup que quan fa 23 anys vam començar en el món de la música.

Per acabar, a un servidor sempre li agrada aprofitar les converses amb artistes per demanar-los que ens recomanin un disc, una pel·lícula i un llibre. En aquest cas, els membres de Sidonie ens ofereixen una selecció que passa per la novel·la Y los hipopótamos se cocieron en sus tanques de Jack Kerouac i William Burroughs seleccionada per Marc Ros, vocalista, el disc Speaking in Tongues de Talking Heads seleccionat per Jes Senra, baixista, i la pel·lícula Els set samuràis d’Akira Kurosawa seleccionada per Axel Pi, bateria.

Les entrades pel concert de Sidonie als Rentadors poden comprar-se a la web del festival.

Axel Pi (Sidonie): “Fa molt temps que desitjàvem tocar als Rentadors i serà magnífic poder-ho fer”
comentaris