El divendres 19 de març a les 7 de la tarda la Biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer, serà l'escenari de l’espectacle Llach poeta emmarcat en la celebració del Dia Mundial de la Poesia, que la UNESCO va establir pel 21 de març.
Per commemorar la celebració la UNESCO a seleccionat enguany el poema No em despulleu de Felícia Fuster, escriptora, pintora i traductora. El conjunt de la seva producció poètica engloba set poemaris, aplegats, juntament amb les seves traduccions del japonès, a Obra poètica 1984-2001 (2010). També va escriure el text en prosa A dins a fora (dins Barceldones, 1989) i la novel·la inèdita Aquells fanals, i va traduir del francès Obra negra de Marguerite Yourcenar (1984) i, al japonès, Poesia catalana contemporània (1988), amb Naoyuki Sawada. El 1987 va obtenir el Premi Vicent Andrés Estellés. La seva obra ha estat traduïda a llengües com l’anglès i el francès.
Amb aquesta iniciativa, la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO ens proposen convertir el Dia Mundial de la Poesia en una gran festa de la paraula i de les lletres
Llach poeta és un espectacle íntim, en el que la paraula i la música viatgen per separat i a la vegada juntes. Un piano i una veu. Una comunió. Un homenatge a Lluís Llach. I és que les lletres de les cançons de Lluís Llach són poemes per si soles. L’actor Joan Berlanga, amb l’acompanyament del pianista Albert Flores, reciten les cançons de Lluís Llach amb ritmes variants.
La tendresa dels sentiments, el dolor per la pèrdua, l’alegria per la vida, l’amor universal, la crítica cap a la injustícia, la ironia d’un país que se sap petit… Lletres intemporals, vigents. Joan Berlanga interpreta els poemes amb una forma senzilla que troben una manera de fer mai feta. La música, a càrrec d’Albert Flores ens ajudarà no només recordar la melodia o la tornada, sinó a donar-li molta emotivitat i importància a el text.
La força de l’espectacle de Llach Poeta resideix en oferir un recital amb les lletres de les seves cançons com si es tractés del seu estimat Martí i Pol, tot i que el piano recorda una melodia que li pertany, aquí presenta desvinculada. El text funciona perfectament sense ser cantat i dona la sensació d’estar en un recital poètic, agradablement musicat.
