L’Institut d’Estudis Ilerdencs acull fins al 24 d’abril la nova proposta expositiva ‘Tres dies d’abril’, un recull documental que descriu com es va viure a Catalunya l’esclat popular que va permetre la proclamació de la Segona República entre el 14 i el 17 d’abril de 1931.
L'exposició és fruit de la col·laboració entre Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el Memorial Democràtic de la Generalitat
'Tres dies d’abril' de 1931 donaren lloc a allò que alguns autors han anomenat el somni republicà. Les jornades del 14 al 17 d’abril, que serviren per proclamar la Segona República, estigueren plenes d’alegria i emoció per a una part significativa de la ciutadania, que esperava un canvi polític des de feia dècades.
El nou projecte republicà anava associat a canvis profunds en la vida política d’un país que fins aquella data havia estat marcat per l’autoritarisme, el caciquisme i la corrupció. Totes les esperances es posaren en l’inici d’una nova etapa que havia de portar la igualtat a través de la progressiva socialització de la riquesa, del laïcisme, de donar resposta a les reivindicacions de les dones i llibertats.
Una proclamació que va ser pacífica, festiva i emocionant, i que suposà un esclat d’alegria davant una nova etapa històrica
La mostra recull prop d’un centenar d’imatges i de testimonis que descriuen l’esclat popular que es va viure arreu del territori en aquelles jornades de 1931, just després de la proclamació de la República que va fer Francesc Macià.
L’exposició s’ha configurat en bona part a partir de les instantànies fetes per gent anònima, fotògrafs amateurs, no professionals, que van immortalitzar aquells moments. Diversos arxius fotogràfics municipals i comarcals, i també privats, hi han col·laborat cedint els seus fons.
El disseny és obra de l’escenògraf Ignasi Cristià, que ha donat forma a dues peces amb figura d’estrella de papiroflèxia (origami), buscant reforçar la idea de la bellesa i la fragilitat del període republicà
