Els rètols urbans, els nous objectes de museu

Descobrim la darrera proposta del Centre d’Art la Panera, que atansa l’obra de la dissenyadora gràfica i tipògrafa Laura Meseguer, i la fa dialogar amb la història tipogràfica de Lleida

Rètols lleidatans que configuren l'exposició 'Invisible', del Centre d'Art la Panera. Fotografia: Cristina Mongay.
photo_camera Rètols que configuren l'exposició 'Invisible', del Centre d'Art la Panera. Fotografia: Cristina Mongay.

De l’11 de juny al 2 d’octubre, el Centre d’Art la Panera de Lleida ens convida a visitar ‘Invisible’, un viatge en el temps a través del cartellisme lleidatà del segle XX.

Una proposta comissariada per Anna Roigé que es posa en paral·lel amb les creacions tipogràfiques de l’artista Laura Meseguer, i que té el propòsit final de fer valdre els rètols com a elements paisatgístics i patrimonials de les ciutats.

Laura Meseguer és una de les dissenyadores gràfiques i tipògrafes referents en l'àmbit de país i a escala internacional. Amb una àmplia experiència professional, la que fou tipògrafa resident de la Panera ha estat valedora, en tres ocasions, dels premis Laus de l’ADG-FAD, així com del Premi Gràffica. A més, les seves tipografies han estat mereixedores del Certificat d’Excel·lència Tipogràfica del TDC de Nova York.

Ara, la seva obra es desplega a la Panera esdevenint objecte expositiu i jugant amb una selecció de deu rètols originals provinents d’establiments del petit comerç de Lleida

El rètol com a peça de museu
‘BURGUES’, ‘El Bon Granger’, ‘Bobinatges i transformadors MÒDOL’, ‘Fontaneria Antó’, ‘LIS’, ‘Comercial 64’, ‘Orley’, ‘R.A.D.A’, ‘Sala Europa’, ‘Polleria-Hueveria El Cisne’ i ‘Libreria Papeleria Mariana’ són els noms dels deu rètols lleidatans, originals i de grans dimensions, que ocupen per primera vegada a Ponent un espai museístic.

Una selecció d’elements interioritzats pels cervells dels transeünts –tal com si fossin invisibles–, i que han configurat el paisatge de barri a casa nostra al llarg del segle XX. Val a dir que alguns d’aquests provenen de negocis que encara estan en funcionament (com ‘Orley’ o ‘LIS’); d’altres, en canvi, ja han passat a la història.

Detalls dels rètols d''Invisible', de la Panera. Fotografia: Cristina Mongay.
Detalls dels rètols d''Invisible', de la Panera. Fotografia: Cristina Mongay.

‘Invisible’ ens connecta amb l’ànima Meseguer i ens convida a modificar el nostre particular angle de visió de la ciutat contemplant les lletres que formen part de l’ADN dels nuclis urbans des d’un cert grau romàntic.

El paisatge tipogràfic de les ciutats és patrimoni de tothom. És pura identitat! És tant important el rètol com l’edifici sencer, per representar una època”, assenyala Meseguer.

El conjunt de deu peces de grans dimensions omplen la Panera com un collage gegantí de materials, estils i creadors diversos. De fet, en un parell de casos (‘El Bon Granger’ i ‘Polleria-Hueveria El Cisne’, rètols originals del Mercat Ronda-Fleming) probablement van ser obra del mateix mestre retolista, un ofici manual gairebé desaparegut que avui alguns joves dissenyadors tracten de recuperar.

La tipografia, la representació gràfica de les paraules, és allò que dona connotacions de valor i significat a qualsevol producte. A través dels rètols pots explicar la història sociològica, els estils de cada moment, els gustos particulars, les èpoques, fins i tot les afinitats polítiques presents entre els països”, puntualitza Meseguer.



Amb l’aposta de la Panera es dona un pas ferm per dignificar aquests testimonis de la vida urbana com a elements històrics. De fet, literalment, alguns d’aquests (com en el cas de R.A.D.A.) han estat salvats pels pèls de no acabar els seus dies en una planta de reciclatge.

Traslladar el rètol del carrer a dins d’un centre artístic és molt màgic, una acció que pot contribuir a dignificar la tipografia, la representació visual i la representació artística”, apunta Meseguer.

‘Invisible’
Sota el blau neó del rètol ‘Invisible’, obra de Meseguer, es mostren algunes de les tipografies de la dissenyadora (Qandus Latin, Multi, Rumba, Magasin o Ella) donant vida a un text configurat pels estudiosos Mariona Lladonosa i Pau Llop. D’aquesta manera es posen damunt de la taula qüestions com la velocitat de transformació de les ciutats, la capacitat comunicativa de les lletres i el disseny gràfic, i la nostra pròpia miopia en quant a la gestió i apreciació del patrimoni comercial i urbà.

Podem mirar les ciutats de moltes maneres. En el meu cas, gaudir-les des de la tipografia urbana m’apassiona. Fins i tot, apreciant les particularitats del llenguatge, les tendències de retolació en funció del negoci. És fascinant!”, explica Meseguer

'Invisible', per Laura Meseguer. Fotografia: Cristina Mongay.
'Invisible', per Laura Meseguer. Fotografia: Cristina Mongay.

Una altra de les intervencions de Meseguer a la Panera són els cartells amb les lletres ABC, on s’estableix una mena aliança entre allò vell i allò nou tot reinterpretant aquesta tècnica gràfica.

L’objectiu d’aquesta instal·lació és que es generi molta més sensibilitat i admiració quant al disseny tipogràfic. Que s’eviti la seva destrucció i menyspreu, i es vetlli per la seva preservació, en l'àmbit particular i institucional. A més, resta pendent la gran i necessària labor de catalogar el patrimoni retolístic urbà.

'ABC', de Laura Meseguer. Fotografia: Jordi V. Pou.
'ABC', de Laura Meseguer. Fotografia: Jordi V. Pou.

La miniPanera i ‘Sisters’
La proposta de Meseguer, a més, té una continuació a la miniPanera, l’espai que vol apropar sense intermediaris l’art contemporani als més petits.

En aquest cas, Meseguer proposa interactuar amb les lletres de la tipografia ‘Sisters’, una família de quatre fonts majúscules tant diferents com semblants alhora, com les germanes i germans de carn i ossos.

Laura Meseguer a la mostra 'Sisters' de la MiniPanera. Fotografia: Raúl Marín.
Laura Meseguer a la mostra 'Sisters' de la MiniPanera. Fotografia: Raúl Marín.

 

Els infants poden jugar amb les formes i la taula de llums a través de les plantilles i el sistema prelletra. Disposen, a més, d’una oferta de tallers pedagògics, i d’una petita biblioteca de tipografies adreçades a nens.

L’artista evidencia aquí la necessitat de portar la tipografia a les escoles, i anima als centres educatius a anar més enllà de les propostes curriculars, ja que considera la tipografia una eina de comunicació personal i comunitaria clau per expressar-se.

Comentaris