Apapacho Macramé, o com la joieria artesana pot acariciar l'ànima

Descobrim Apapacho Macramé, una proposta de joieria artesana pensada i confeccionada amb molta cura, per fer-nos despertar els sentits i cuidar la nostra ànima.

Apapacho Macramé ok
photo_camera Laura Nieto, l'ànima d'Apapacho Macramé

En un moment com el què vivim, en què sembla estar de moda la manera de fer de tota la vida amb noms anglosaxons (real food, slow live, mindfulness, etc.), l’artesania s’alça davant de la cultura del consum ràpid i la buidor de la compra compulsiva d’objectes innecessaris.

L’artesania esdevé un far d’humanitat, tradició, esforç i tendresa necessaris en la nostra societat individualista.

Parlem amb la Laura Nieto, l’ànima d’Apapacho Macramé, un projecte de joieria artesana que vol commoure la nostra ànima.

- Què significa ‘apapachar’?
- Laura:
‘Apapachar’ és una paraula de la llengua mexicana Nàhuatl. Tinc una vinculació emocional molt forta amb Mèxic, que va arrencar a partir d’una relació de parella que vaig tenir. Des de llavors, conservo diverses amigues mexicanes, vaig visitar el país tres vegades, i van ser suficients per enamorar-me de Mèxic i la seva gent. És brutal la cultura prehispànica que hi ha allí; també la passió que s’hi respira, i la creativitat.

- Per què Apapacho Macramé, com a títol del teu projecte?
- L.:
De fet, quan vaig estar a Mèxic, ni tan sols pensava que desenvoluparia un projecte com el que tiro endavant ara. Però en el moment de posar-li un nom, no volia posar el meu propi i el concepte d’’apapachar’ va encaixar-me a la perfecció. De fet, significa algo semblant a la idea de poder acariciar l’ànima d’algú, de cuidar-lo. I aquest és el meu objectiu, a través d’un element fet amb les mans.

- Com vas descobrir el macramé?
- L.:
El macramé el vaig mamar moltíssim durant els meus viatges a Llatinoamèrica (primer a Argentina, després Mèxic). I vaig començar a treballar-lo arran d’una ruptura sentimental molt tortuosa. Va ser un punt d’inflexió per mi, em vaig alliberar i vaig comprendre la importància de cuidar-me més. En aquella època vaig descobrir diversos hobbies, com ara ballar salsa, tocar la bateria, i a fer macramé de manera més conscient.

- Amb macramé podries elaborar molts altres objectes, per què decideixes fer-ho amb joieria?
- L.:
Sempre m’ha agradat la joieria artesana. Per mi, cada peça és una petita història que portes amb tu, que t’acompanya i t’omple d’energia. Cada peça conté combinacions de colors que tenen a veure amb el teu estat d’ànim. Primer vaig començar fent arracades de macramé, perquè m’encanten, consultant un llibre fotocopiat i tutorials de Youtube (riures); però, de mica en mica, vaig anar aprenent diverses tècniques amb l’assaig i l’error, fent patrons, provant materials, etc. Ara el meu repte és trobar temps per fer les meves pròpies creacions.



Amb macramé podries elaborar molts altres objectes, per què decideixes fer-ho amb joieria?
L.: Sempre m’ha agradat la joieria artesana. Per mi, cada peça és una petita història que portes amb tu, que t’acompanya i t’omple d’energia. Cada peça conté combinacions de colors que tenen a veure amb el teu estat d’ànim. Primer vaig començar fent arracades de macramé, perquè m’encanten, consultant un llibre fotocopiat i tutorials de Youtube (riures); però, de mica en mica, vaig anar aprenent diverses tècniques amb l’assaig i l’error, fent patrons, provant materials, etc. Ara el meu repte és trobar temps per fer les meves pròpies creacions.

Totes les peces que elabores, te les posaries?
L.: No, crec que no. Potser és que em revelen alguna faceta que encara no conec de mi, o que no accepto (riures). Però és cert que totes tenen quelcom meu.

Què és el que et serveix per inspirar-te?
L.: Per exemple, m’inspiro en els colors d’escenes naturals, com són les postes de sol, les platges, el camp, etc. Llavors, vaig provant. Escolto molt el que sento quan faig les peces, i em deixo portar per les emocions.

Ara per ara combines el teu projecte artesà amb una altra feina. Què seria per a tu invertir totes les teves hores en l’artesania?
L.: Seria llibertat absoluta, cooperativisme i retorn a una economia de proximitat, lluny del capitalisme agressiu. També seria guanyar creativitat, poder-me expressar amb força i ser honesta amb jo.

Com creus que es tracta el producte artesanal, avui en dia?
L.: L’artesania ho té molt complicat, al mercat. Cal crear, o recuperar, una cultura que ara per ara aquí no existeix. La ‘cultura’ del ‘tot a 1 euro’, i d’usar i llençar, ho ha destrossat tot, especialment el petit comerç i la feina artesana. I això és responsabilitat de totes i tots. Preferim comprar plàstics i materials poc resistents, i joieria semblant a l’artesana però produïda per mà d’obra barata des de les grans firmes multinacionals. Materials que duren dos dies, que no tenen ànima, i que arrasen amb tot.

apapacho


Els artesans teniu, doncs, doble feina.
L.: Exacte! Donar valor a la nostra dedicació i productes creats, i fer pedagogia vers el consumidor. Comprar artesania no és comprar l’objecte i punt; és pagar les hores d’aprenentatge d’aquella tècnica, l’assaig i l’error, les combinacions de materials i colors, el temps d’atenció a qui compra, la idea, etc. La feina creativa mereix rebre el valor que té.

Tot i les dificultats en el camí, una ànima incansable com la teva decideix tirar endavant el teu propi projecte artesà.
L.: Sí. Això va passar fa, més o menys, un anyet. De fet, va néixer quan vaig decidir penjar a Instagram una fotografia del que feia. He de confessar que encara no estic còmoda fent-me selfies amb les peces (riures). Però tot sigui per la causa! Vaig anar a alguna fira, i la veritat és que estic molt contenta de la forma que va prenent.

- A les teves peces, en moltes ocasions, hi incorpores pedres naturals.
- L.:
Jo no conec amb profunditat la cristaloperàpia, la teràpia que treballa amb els minerals de la Terra. És cert que m’encanten les pedres, i em va agradar moltíssim incorporar-les a les noves joies. De moment, només vaig referència al seu nom, i no a totes les propietats, perquè no voldria donar una informació imprecisa d’un camp que és molt complex. Les propietats de les pedres, però, m’ajuden a tocar temes de la psicologia, que és una de les meves passions principals. I relacionar-ho tot plegat amb el món de les emocions, el feminisme i les cures d’una mateixa.

-Et consideres feminista, doncs.
- L.:
Sí, és clar! Les persones llegides per la societat com a dones, pel fet tenir una biologia determinada (úter, vulva, pits, etc.), estem maltractadíssimes, i hem incorporat aquest maltractament en el nostre dia a dia. Les dones estem oprimidíssimes, i encara és més gran aquesta opressió si tenim en compte el color de la pell, l’origen cultural, la diversitat funcional, etc. Ens sentim inferiors vers els homes! Hem de ser maques, mai estem prou perfectes, sempre ens comparem, etc. Ens hem de cuidar més, apapachar-nos més! El feminisme planteja un altre tipus de societat, des de les cures, i partint de la individualitat.

- Com veus l’ús del capitalisme dels conceptes feministes, per exemple, estampant arreu i desmesuradament personatges feministes com Frida Kalho?
- L.:
És indignant. El capitalisme és el primer que ens explota i maltracta, i encara veiem normal comprar-li ‘objectes’ de lluita feminista. Amb el món gay ha fet el mateix. Penso que hem d’anar prenent consciència d’això com a classe social treballadora.

DSC06203

Comentaris