“Quan érem petits, el meu germà Pep i jo no teníem televisió. I moltes vegades estàvem amb els nostres padrins, amb qui xerràvem i compartíem infinites vetllades a la vora de la llar de foc. I, en mig d’aquestes, el padrí Josep sempre ens explicava batalles del seu pas per la Guerra del Rif”, explica Joan Monyarch.
Els petits Pep i Joan Monyarch imaginaven l’intrèpid Josep entre dunes i cavalls, tal com un personatge de Bonanza o d’un western. I així, fent memòria d’aquestes confidències, i imaginant-se les escenes que els explicava als seixanta, els Monyarch es van aventurar a perpetuar aquestes peripècies donant-los-hi forma amb una novel·la il·lustrada.
Aquesta idea sorgí de la ment dels Monyarch abans del confinament, però no va ser fins a l’arribada de la pandèmia que van trobar el temps suficient per dedicar hores d’investigació i treball al projecte. D’aquesta manera, van poder cabussar-se en la documentació d’hemeroteques i arxius oficials, així com tornar a consultar amb atenció els documents personals de la família (des de cartes d’amor al diari de la mili del padrí).
Amb només 21 anys, en Josep Monyarch marxà de Ciutadilla per fer el servei militar, que inicià a Sant Sebastià i que el dugué al nord d’Àfrica passant per Còrdova i Algesires. ‘De l’Urgell al Rif’ recull aquestes aventures, i explica al públic general què va passar fins el seu retorn a casa.
“L’avi ens contava que, estant a l’Àfrica, alguns dels seus companys van desertar i van ser afusellats. Un d’ells era de les terres de Lleida, havia estudiat comerç i volia anar a França, a casa d’uns parents. Per sort, vaig poder seguir el rastre d’aquest a través del Diario de Rif, editat a Melilla, i hem documentat el seu nom i cognoms”, recorda Joan Monyarch.
La història d’en Josep Monyarch convida a mirar enrere en els convulsos anys d’inici del segle XX, des del 1912 al 1926, acompanyats d’un personatge quotidià que ben bé podria ser l’avi de qualsevol de nosaltres.
Es detalla, de fet, un episodi històric que es passa de puntetes als llibres d’història, ja que fou tota una vergonya patriòtica, en la línia de la Guerra de Cuba.
Els Monyarch han anat encaixant la història personal del padrí en la història real contrastada amb fons d’hemeroteca i fons militars
En el marc d’aquesta feina, Joan Monyarch va poder consultar el compromès expedient militar Picasso, elaborat pel tiet del famós pintor, on es detalla i evidencia el desastre de l’organització i la corrupció del conflicte del Rif. Entre el 22 de juny i el 9 d'agost del 1921, el cabdill rebel Abd el-Krim, va derrotar a l'exèrcit espanyol, al voltant de la ciutat marroquina d'Annual, on van morir d’onze mil cinc-cents soldats espanyols.
Aquest periple fa conscients, a petits i grans lectors, d’una manera amable, la repetició dels cicles històrics, amb la presència de polítics i militars d'intencions dubtoses, la intervenció dels Borbons, els negocis a l’Orient poc transparents i l’ampli descontent social de l’època.
“Volem fer un reconeixement a tots aquells que van anar al conflicte del Rif i no van poder tornar”, apunta Joan Monyarch.
El fruit de tot plegat és una obra que compta amb els textos de Joan Monyarch i les il·lustracions de Pep Monyarch, acompanyades d'un recull de documentació original, com ara retalls de diari, mapes de l’exèrcit o fotografies personals.
“De les anècdotes que més recordo, destaca quan els soldats havien d’anar a caçar conills, llangardaixos o serps per alimentar-ser. I és que les condicions de subsistència al desert, i en plena guerra, eren molt dures. Pensa que només tenien 1 litre d’aigua al dia per cadascun, 1 litre estant a 40 graus de temperatura! A més, el padrí sempre deia que els rivals tenien millors armes que ells”, rememora Joan Monyarch.
“En el viatge en tren de tornada a casa, el padrí explicava que van parar a València. Els pagesos els llençaven les taronges a cabassos. N’hi havia que se les menjava amb pela i tot! Farts com estaven de menjar dàtils”, concreta Monyarch.
La sort, però, va acompanyar a en Josep Monyarch en aquest moment de la seva vida i es va poder alliberar de la guerra l’any 1914, quan el seu pare va complir 60 anys. “Com que ell que era l’únic home de casa, a excepció del seu pare, i sempre que no es casés fins transcorreguts els 3 anys de mili, va poder tornar a casa. Així, es va haver d’esperar encara un any per casar-se amb la meva àvia”, puntualitza.
L’any 1917 els padrins, finalment, es van casar, cosa que coincidí amb el començament de la desfeta africana amb el desastre d’Annual (1921) i el Desembarcament d’Alhucemas (1925), quelcom en Josep Monyarch va seguir amb atenció a través de la premsa de l’època.
Quan va tornar a Ponent, Josep Monyarch es va dedicar a la pagesia de subsistència. Amb la padrina, van tenir tres fills, dels quals només sobrevisqué el pare dels autors.
