02.07.2022 |

Jordi Mestre: “Els músics hem de fer ressonar el moment en què vivim, convidar la gent a reflexionar i actuar”

En Jordi Mestre és un apassionat de la música. Des de molt petit l’acompanya, igual que la muntanya, el gran teló de fons dels seus dies de lliure i descoberta de la natura.

Jordi Mestre. Fotografia: Cristina Mongay.
Jordi Mestre. Fotografia: Cristina Mongay.
Jordi Mestre: “Els músics hem de fer ressonar el moment en què vivim, convidar la gent a reflexionar i actuar”

El 2020 va decidir materialitzar el seu projecte més personal, on fondre aquestes dues passions, la muntanya i la música. D’aquesta manera és com va néixer Soul Mountain, on enregistra els seus temes propis en guitarra elèctrica en directe i des dels cims de les muntanyes dels Pirineus.

- Com t’inicies en el món de la muntanya, un dels dos pals de paller de Soul Mountain?
- Des de ben jovenet l’he freqüentada la muntanya. Pensa que m’encarregava de les típiques estades de muntanya amb nois i noies de 17, 18 i 19 anys. En aquella època, fèiem trams de la transpirinenca, amb pics de 3.000 metres, i jo sempre portava amb mi un ukelele o una guitarra petita i tocava als cims, com a recompensa que haver pujat (riures).

- La música forma gairebé part del teu ADN. Fins a tal punt que t’hi dediques professionalment parlant.
- Formo part de diversos grups musicals, i faig de professor de música. I no m’imagino la meva vida sense la música. Tot i això, em venia molt de gust fer un projecte propi i vaig decidir apostar per fusionar aquestes dues passions: música i muntanya.

- I aquest és el punt en el qual naix Soul Mountain.
- El 2009 vaig parlar amb el Jordi Rulló, un crac en l’àmbit de la producció audiovisual de la natura, i li vaig proposar unir-se a l’aventura. Jo llavors ja veia molt clar pujar un cim de 3.000 metres amb una guitarra elèctrica, i havia trobat com fer-ho possible tècnicament. Afortunadament, em va dir que sí, ja que té molta sensibilitat al voltant de la música. Per altra banda, vaig parlar amb en Txordi Ricard, un altre apassionat de la muntanya, i em va recomanar contactar amb el guia de muntanya Roger López de Haro. Aquest també es va unir ràpidament al projecte però, de cop i volta, ens vam topar amb confinament. I tot plegat, va haver de reposar fins el 18 d’abril.

Jordi Mestre. Fotografia: Cristina Mongay.
Jordi Mestre. Fotografia: Cristina Mongay.

- Com vàreu fer la primera gravació?
- Ja estàvem en la fase 1 i, comptant amb un guia de muntanya i un justificant de mobilitat per feina, vam aconseguir el permís per anar fins el Mulleres, on hi havia la neu perfecta. Imagina! Després de 60 dies que no surts de casa veure’t allí sol! Vaig al·lucinar al veure com Artiga de Lin estava desert, quan sempre hi ha moltíssima gent, i com hi havia tota mena d’animals per tot arreu. Va ser una passada! A part que va fer un dia espectacular, i vam poder gravar a la primera. Lògicament, tot va ser un aprenentatge, i vam ser conscients de coses que potser als següents vídeos no faríem (riures).

- És tot un repte muntar un estudi de gravació mòbil sobre la muntanya!
- Ho has de portar tot molt ben meditat, a banda que hi són presents també els nervis i el cansament de la pujada al cim. Però, finalment, ho vam fer, ho vam gaudir moltíssim i en guardo un record molt especial.

- Com esculls el segon cim a musicar, el Montarto?
- El Montarto sempre va ser la meva primera opció a l’hora de tocar, perquè ha estat el cim que, des de petit, m’ha acompanyat quan mirava a través de la finestra de casa. Aquest cim es puja per la cara sud, just darrera de les vistes de la casa familiar, però, sempre havia tingut la il·lusió de baixar la cara nord, on toca menys el sol i, per tant, es guarda la millor neu però acostuma a ser una baixada més tècnica. Tot i el pes i el volum que portàvem, i unes molèsties que tenia a la cama a causa d’una caiguda, vam poder baixar i tancar la segona gravació.

Jordi Mestre. Fotografia: Cristina Mongay.
Jordi Mestre. Fotografia: Cristina Mongay.

- Bonica però força èpica aquesta segona aventura! I què me’n dius de la tercera? Aquesta llença un crit urgent a mobilitzar-se per minimitzar els efectes del canvi climàtic.
- Al primer vídeo parlo del meu somni, al segon de la necessitat de buscar el meu propi so, i al tercer em centro en el canvi climàtic. Crec que els músics no ens hem d’aïllar i hem de fer ressonar el moment en què vivim, convidar la gent a reflexionar i actuar. Pensa que a l’alta muntanya és on més es noten els efectes de l’escalfament global, no a la ciutat, sinó allí dalt, així com en la resta dels llocs més extrems del planeta. Hi ha un canvi molt bèstia, sobretot a nivell de temperatura, glaceres, etc.

Així ens vam posar en contacte amb Fanatic Guitars i la Kilian Jornet Foundation per sumar esforços, posar en valor l’alta muntanya com una de les principals fonts de vida, i fer evident la necessitat d’actuar per minimitzar els efectes devastadors del canvi climàtic. Vam gravar ‘The change’ al cim del Besiberri Nord, a la tardor, iniciant l’ascens des de la presa de Cavallers, a la Vall de Boí.

- Com continua el projecte? Quin serà el proper cim a coronar?
- Tenim la intenció de pujar l’Aneto –el pic més alt dels Pirineus– al 2023. De fet, l’Aneto té la glacera més gran dels Pirineus i és on es visualitza millor els efectes del canvi climàtic. Volem incorporar una novetat: en lloc de fer jo de locutor, comptar amb la col·laboració de l’artista Agustina Gómez, que rapejarà al cim reivindicant de nou la lluita contra el canvi climàtic. Ella també és una gran amant de l’alpinisme i, de fet, viu en hivern constant, ja que alterna les seves estades aquí amb Argentina, d’on és originària.

Jordi Mestre pujant el Tuc de Mulleres. Fotografia: Jordi Rulló.
Jordi Mestre pujant el Tuc de Mulleres. Fotografia: Jordi Rulló.

- Com són els temes que configuren el projecte audiovisual Soul Mountain?
- No són el típic so que acompanya els vídeos d’alpinisme o de muntanya, ni tampoc a nivell gràfic és tan extrem. Es tracta d’una proposta instrumental d’un sol instrument, moderna, que parteix de la música afroamericana (des del blues, gospel, jazz) i que vol convidar a la gent a aturar-se i reflexionar.

- Com els compons?
- Hi ha moltes maneres de fer temes, sobretot des de zero. Et bases molt en la inspiració, però aquesta t’ha de trobar treballant. I, lògicament, has de fer moltes proves, assaig-error, fins que trobes la sonoritat que t’interessa. El procés de composició és molt lent, però és molt satisfactori.

- Més enllà de la publicació d’aquests temes a les xarxes socials i el teu lloc web, com podem gaudir-los? Has pensat actuar a l’aire lliure i al propi Pirineu, el teló de fons natural del projecte?
- Sí! De fet, tinc previst organitzar diversos concerts en directe on poder veure els visionats i fer una explicació completa del projecte. Jo faig música moderna amb un sol instrument, i això costa de concebre a casa nostra perquè de seguida associem la música instrumental a la música clàssica.

Ja vam fer una primera posada en escena a Santa Maria de Taüll, el 8 de gener, on vaig comptar amb la col·laboració de la cantant Joana Jové, i espero repetir molt aviat.

- Quin és el futur de Soul Mountain?
- Depèn força dels patrocinadors (riures). Però tinc moltes ganes de seguir pujant cims i enregistrant a tocar dels núvols. M’agradaria cada any gravar a un punt concret dels Pirineus. No sé si ho faré tota la vida (riures), però, per què no? I pel que fa als concerts, m’agradaria seguir donant una part del guanys a fundacions que vetllin per la conservació de la muntanya.

Jordi Mestre tocant al cim del Besiberri. Fotografia: Jordi Rulló
Jordi Mestre tocant al cim del Besiberri. Fotografia: Jordi Rulló

 

Jordi Mestre: “Els músics hem de fer ressonar el moment en què vivim, convidar la gent a reflexionar i actuar”
comentaris