28.01.2022 |

‘Les Cícliques’, sororitat i teatre gestual damunt de l’escenari

Patricia de Haro, Saray González, Mariàngels López i Carla Sabater són ‘Les Cícliques’, una jove -i 100% femenina- companyia de teatre gestual lleidatana

Companyia de teatre 'Les cícliques'. Fotografia: Cristina Mongay.
Companyia de teatre 'Les Cícliques'. Fotografia: Cristina Mongay.
‘Les Cícliques’, sororitat i teatre gestual damunt de l’escenari

Amb el cos com a protagonista, la companyia ‘Les Cícliques’ investiga i crea a partir de la interpretació, la dansa, els titelles i l’objecte poètic. Actualment ja compta amb dues propostes escèniques, ‘OFEC’, el seu debut, un crit contra la violència envers les dones; i ‘Tàbula’, estrenada a la darrera edició de FiraTàrrega.

'Les Cícliques' és teatre emès des de la perspectiva feminista, reivindicant la força del moviment, la sororitat entre les dones, l’autocura i la necessitat de més amor propi. Hi parlem!

Companyia de teatre 'Les cícliques'. Fotografia: Cristina Mongay.
Companyia de teatre 'Les Cícliques'. Fotografia: Cristina Mongay.​

- Com veu la llum ‘Les Cícliques’?
- Patricia de Haro:
Tot i que ja ens coneixíem de l’Aula de Teatre de Lleida, el projecte arrenca el 8 de març del 2019 davant de l’oferiment que ens van fer de desenvolupar una performance partint de l’expressió corporal, que és el llenguatge on ens sentim més còmodes. Quan vam veure que la rebuda pel públic va ser molt bona, vam decidir consolidar-nos com a companyia.

- Mariàngels López: El 2019 ja érem molt amigues, però en l'àmbit artístic no havíem creat res juntes. I ens vam entendre molt ràpidament.

- Saray González: El motiu d’arrencada del projecte va ser molt profund. De fet, la performance, d’uns 8 minuts, inicial es va transformar amb els mesos i es va convertir en el nostre primer espectacle. Amb ‘OFEC’ tractem temes molt durs, i ja gestant la seva idea vam connectar entre nosaltres d’una manera més ferma.

- El vostre nom, de fet, ja és tota una reafirmació, i un orgull, de la natura femenina.
- P. de H.:
El nom va sorgir després de la performance, quan vam decidir convertir-nos en companyia de teatre. En aquell moment, ens agradaven diversos noms, però aquest va ser l’estrella.

- M. L.: ‘Cícliques’ és una condició que ens uneix com a companyia, i que també ens connecta amb totes les dones del món. Les dones som cícliques, també ho és la lluna, i la natura.

- S. G.: Amb el nom contribuïm a trencar el tabú envers la menstruació, la gran ‘innombrable’ de la nostra societat. Encara hi ha un secretisme molt gran al voltant de la regla. Recordo que a l’institut, fins i tot, quan la tenies, et passaves el tampó o la compresa d’amagat, com si fos quelcom prohibit. Cal deixar d’ocultar allò natural que, a més, està a un 21% d’IVA!

Les Cícliques, OFEC
Companyia de teatre 'Les Cícliques', espectacle 'OFEC'.

Cal parlar de dones i violència envers elles més enllà del 8 de març i el 25 de novembre

- Què us va inspirar per escriure la trama d’’OFEC’?
- M. L.:
Amb ‘OFEC’ hem volgut fer un crit per conscienciar a la nostra societat envers les violències que patim les dones, i per donar veu a les dones que no en tenen. Es tracta d’una peça que narra l’opressió que viu la dona dins del sistema patriarcal/capitalista, una opressió que es manifesta de moltes maneres diferents. Vam anar provant idees, però teníem clar que havia de ser una obra corporal.

- S. G.: ‘OFEC’ parla d’experiències que nosaltres hem viscut en la nostra pell.

- M. L.: Tenim molt afecte per ‘OFEC’, ja que el vam autodirigir i ha estat la llavor de la nostra companyia.

- P. de H.: Ens vam decantar per l’expressió corporal perquè és més universal i, així, arribem a més públic. La paraula limita, el cos trenca amb aquesta barrera. Després d’actuar a la plaça Sant Joan de Lleida amb la performance, vam ampliar la peça pel MicroFest de Lleida i, finalment, vam tornar-la a ampliar per aconseguir el format actual, que es va estrenar el 10 de gener de 2020.

Les Cícliques, OFEC
Companyia de teatre 'Les Cícliques', espectacle 'OFEC'.

- Poc després d’això, planteu la llavor de ‘Tàbula’, la vostra segona proposta escènica.
- S. G.:
Sí! Després d’’OFEC’, ens vam reunir i vam debatre sobre quins temes ens agradaria tractar en la segona proposta. Entre altres, vam posar sobre la taula l'ansietat, les pors, la identitat, etc., i vam començar a escriure molt. En aquell punt vam decidir incorporar una mirada externa en la direcció, i vam contactar amb l’actriu Julieta Gascón. És brutal! Ella va accedir a la nostra petició, el 8 de març del 2020 però, de sobte, va arribar la pandèmia. I tot es posa potes enlaire!

- M. L.: Finalment, vam poder trobar-nos amb la Julieta al setembre del 2020. De fet, llavors ens va dir que estava embarassada (d’una nena) i que li feia moltíssima il·lusió participar en un projecte 100% de dones, ja que mai ho havia fet.

- P. de H.: I al novembre vam començar els assajos per trobar el llenguatge comú amb ella.

- I, per què ‘Tàbula’?
- S. G.:
‘Tàbula’ del concepte filosòfic grec que significa ‘taula rasa’, ‘full en blanc’, on tot hi és possible. No volíem determinar tant les coses perquè, de fet, ja des de que naixem ens determinen: per ser nena, per viure en aquest entorn, per tenir x condició social, etc. És un espectacle de moviment que reivindica l’amor propi en clau de gènere.

- P de H.: Així ens vam presentar a Suport a la Creació de FiraTàrrega, per aconseguir suport i finançament. De fet, en un moment concret de la creació del segon espectacle, la Julieta ens va proposar afegir un titella a l’obra i vam provar-ho. I ens va encantar! Va ser un pas valent que ens ha fet aprendre moltíssim.

- M. L.: Enmig de tot això, vam rebre la confirmació de ser acceptades a FiraTàrrega, i vam sentir una revolució dins nostre! Vam fer una preestrena al Festival Llavors de Balaguer i una prèvia a Alpicat.

Les Cícliques, Tàbula
Companyia de teatre 'Les Cícliques', espectacle 'Tàbula'.

El teatre gestual no té una lectura correcta, totes són vàlides

- Què significa per una companyia tan jove trepitjar l’escenari de FiraTàrrega?
- M. L.:
Va ser un subidón total. De fet, el públic de FiraTàrrega és molt i molt agraït. I ens interessa molt remoure’l i, que, en sortir, es facin preguntes i es qüestioni allò que havia donat per vàlid fins al moment.

- S. G.: Amb ‘Tàbula’ hem volgut apostar per una creació totalment femenina a nivell de teatre, quelcom no és gens habitual al sector. Des de la productora musical a la tècnica de llums, la dissenyadora de llums, la directora, la creadora del titella, la creadora del vestuari, etc. Hem donat peu a moltes sinèrgies femenines. Per sort, també hem comptat amb el suport de les companyies teatrals lleidatanes, instal·lades al viver creatiu Marbi on assagem.

- El teatre corporal permet extreure diverses conclusions d’una mateixa peça, però també necessita un públic més proactiu.
- S. G.:
Sí! Potser estem massa acostumats a que ens donin les coses massa mastegades, que ens diguin què és el que hem d’entendre, enlloc de treure les pròpies conclusions de la realitat.

- M. L.: Hem trobat una línia creativa molt clara, que no només debat envers les dones a l’escena sinó que també reivindica el paper de la creadora teatral en tots els àmbits.

Les Cícliques, Tàbula
Companyia de teatre 'Les Cícliques', espectacle 'Tàbula'.

- Com és el dia a dia d’una companyia teatral?
- P. de H.:
No és gens fàcil, sobretot fins que no et pots dedicar en exclusiva a ella, però la feina és molt gratificant. Som afortunades de fer i escenificar les obres on realment ens hi sentim identificades. De fet, quan sortim a l’escenari som una.

- S. G.: És difícil treballar amb les amigues, perquè mai acabes de desconnectar del tot. Però, totes som molt reflexives i remem cap a la mateixa direcció. I això és una fortuna.

- Porteu dos anys de trajectòria, com us veieu d’aquí dos més?
- S. G.:
Jo em visualitzo fent gira per tot el món amb ‘Tàbula’, i en el procés creatiu de la tercera peça.

- M. L.: Doncs posem ja data d’estrena d’aquesta nova ‘criatura’: desembre de 2023?

- P. de H.: Jo també veig gira aviat i, qui sap, potser tornar a l’escenari de FiraTàrrega, al setembre de 2024.

‘Les Cícliques’, sororitat i teatre gestual damunt de l’escenari
comentaris