De fet, l'any vinent veuran la llum tres projectes editorials en els quals hi treballa actualment.
A més, en Matías Tolsà compagina aquesta feina amb la realització de caricatures per mitjans tan coneguts com La Directa, Catorze o El Jueves.
· Sent fill del popular caricaturista Ermengol, està clar que a casa teva s’ha respirat sempre un talent i una creativitat especials. Però igualment, perquè et decideixes dedicar al món de la il·lustració?
· Semblava el camí obvi a seguir oi? I de fet m’hi vaig resistir durant bastant temps a recórre’l. Vaig treballar de mil coses que no tenien res a veure amb la il·lustració, però al final vaig acceptar que era l’única cosa que sabia fer (riures). Així vaig estudiar il·lustració i vaig passar tres anys viatjant per Sud Amèrica, ja que sempre m’ha tirat molt aquella terra. De fet, en aquests viatges, de vegades el dibuix va ser el meu mitjà de subsistència. Després vaig estudiar a la Llotja de Barcelona, i vaig començar a fer caricatures dels professors i vaig veure que tenien bona acollida entre els companys i companyes. De fet, aquest va ser el projecte de final de curs.
Matías Tolsà durant l'entrevista. Fotografia: Cristina Mongay.
· T'agradaria que algun dels teus fills et digués que es vol dedicar al món de la i·lustració?
· Sí! De fet als dos els agrada força dibuixar. A vegades, fent broma, els hi dic que es busquin una feina més rendible (riures). Però sí que m'agradaria, ho reconec. L'important és que la feina que un trii sigui vocacional.
· Després d’haver escanejat mentalment tants perfils de personatges, què creus que ha de tenir una bona caricatura?
· Molta gent creu que la caricatura es redueix a exagerar els trets personals de la cara, però amb el temps m’he adonat que la clau la té les parts de la cara que tenen moviment. És a dir, els ulls i la boca, on hi ha l’expressió. El nas, si es té gran, també pot ajudar a caricaturitzar una persona, però no ho és tot, només és un apèndix. La caricatura no només captura la part física més destacable, sinó també la psicològica.
Vull reivindicar la figura del caricaturista! Personalment el que m’agrada és fer caricatures que no siguin grotesques. Molt humilment, amb la meva feina vull demostrar que la caricatura també pot ser elegant i subtil. Una caricatura convencional, com a molt, te la penjaries a l’estudi; jo vull que les caricatures ocupin llocs principals, que es pengin al menjador.
Caricatures de Nina Simone i Martin Luther King.
· Angela Merkel, Robert de Niro, Martin Luther King, Josep Pla o Alfonsina Storni. També artistes plàstics com Picasso, Gaudí, Dalí o Frida Kahlo, són molts dels personatges que has retratat al llarg de la teva carrera. De fet, cadascun manté una estètica pròpia i variada.
· Sí, és molt divertit. De fet, en el cas dels artistes plàstics, vaig intentar caricaturitzar-los seguint el seu propi estil artístic. El Gaudí, per exemple, amb una representació del trencadís, o en Picasso, de manera cubista. El resultat final és una combinació del que m’inspiren els personatges i de com tinc jo el dia a l’hora de crear-los. De vegades utilitzo més línies, altres textures.
· Fas tota una investigació al voltant dels personatges a caricaturitzar. Son com petites biografies gràfiques!
· Podríem dir que sí. En el cas dels artistes plàstics busco molt la seva obra, quins són els seus colors predominants, etc.; en el cas dels escriptors, llegeixo els seus textos i, fins i tot, busco vídeos d’entrevistes on pugui comprovar com s’expressen. Havent-me centrat tant a caricaturitzar personatges del món de la cultura m’ha permès aprendre moltíssim i descobrir-ne de nous.
Caricatures de Pablo Picasso i Alfonsina Storni.
· Fent caricatures tens força llibertat per fer les teves propostes gràfiques, a diferència d’altres treballs del sector, més exposats a seguir les directrius de qui fa els encàrrecs.
· En alguns casos, per exemple quan he presentat quelcom a la revista El Jueves, tractes de fer la teva proposta estètica seguint més la seva línia editorial; però, majoritàriament tinc més flexibilitat.
· En el cas dels personatges caricaturitzats vius i coneguts, has rebut crítica, constructiva o no, de part seva?
· No he rebut gran quantitat de feedbacks, però els rebuts han estat molt positius. Per exemple, vaig fer una caricatura de Mazoni per Catorze i es va publicar un parell de setmanes abans que l’anés a veure en concert. Allí ens vam conèixer! També recordo ara la bona acollida de la caricatura del Carles Caselles, cantant dels Smoking Souls.
Caricatures d'Angela Merkel i Donald Trump.
· Entre altres mitjans, publiques actualment amb Catorze, un dels grans de la cultura catalana.
· De fet amb ells enguany hem acordat que il·lustraria un conjunt de poetes catalans, i això també em brinda la possibilitat d’explorar-los millor.
· La teva creativitat també l’apliques de manera pràctica en les teves classes a l’Escola d’art i dibuix Ermengol. Com és el Matías profe? Estàs preparat perquè els teus alumnes et facin una caricatura?
· De fet, vull reforçar la idea que la nostra és una escola de creativitat, que donem eines i recursos gràfics als alumnes per crear. És interessant donar llibertat creativa als alumnes, i això ha de lidiar de vegades amb l’orientació que també busquen els pares. Els infants s’ho passen millor, i flueixen millor, quan tenen llibertat creativa i l'apliquen a uns materials concrets que nosaltres proposem. La creativitat és fonamental per al desenvolupament humà, més enllà de l’art! Dóna eines molt útils per pensar i crear nous camins que ens serviran tota la vida.
Matías Tolsà durant l'entrevista. Fotografia: Cristina Mongay.
· Que me’n dius de treballar amb l’actualitat més efervescent, fent videovinyetes pel programa ‘Els matins’ de TV3, juntament amb en Ferran Aixalà.
· Aquest sí que és un bon experiment! Fins ara, al llarg dels dos anys que portem fent videovinyetes, ens donaven total llibertat de crear. Enguany la proposta ha canviat, però lliga millor amb la temàtica ha tractar cada dia de programa. De fet, així ens faciliten una mica la feina, però és un repte igualment.
· I finalment, quins projectes teus veuran la llum l'any 2022?
· Tres, ni més ni menys (riures)! Un còmic amb l'Àlex Martínez Ruano, dissenyador, il·lustrador i guionista amb el qual ja hi he treballat en algunes ocasions per desenvolupar encàrrecs. De fet, l'Àlex ell ha redactat la trama del còmic, i jo he fet els dibuixos. Per altra banda -i d'aquest me'n sento especialment orgullós-, també sortirà un llibre editat per Nørdica Libros del Pep Carrió, que recull la feina dels deu millors caricaturistes de la premsa espanyola. I, per últim, un llibre digital amb Parolas Languages on recollim les 50 cares de la literatura universal, de finals del XVIII i fins als nostres dies.
