Mia Biosca: "Per mi, el feminisme és el despertar en la igualtat i actuar"

No hi ha un adjectiu únic que la defineixi. Artista polifacètica, ànima inquieta. Feminista, i activista de moltes altres causes que considera justes. No té por, ni pèls a la llengua, per trencar amb els tabús de la societat patriarcal que regeix les nostres vides.

Mia2
photo_camera 'Bany d'amor propi', auto-retrat de Mia Biosca per a l'exposició 'Més Amor propi'

En realitat, ens confessa que és molt més tímida i vergonyosa del que sembla. Però, per trencar amb les seves pròpies barreres mentals, s’enfronta sovint amb el selfie i posa cara a la seva veritable jo. Cansada de ser la nena mona, pren la càmera, el vídeo, el collage o el pantone rosa, i dóna ales a la seva creativitat amb peces de tota mena. Cofundadora del col·lectiu The Bitch Voice, integrant de l’associació d'artistes lleidatans Promethea.

Parlem amb la Mia Biosca!

- Vet aquí el dilema de l’ou i la gallina: Que va arribar abans a la teva vida, l’art o el feminisme?
- Mia Biosca:
No ho tinc gens clar (riures), perquè és una pregunta que ja me fet jo mateixa a nivell personal en altres ocasions. Amb el temps me n’he adonat que de petita ja era molt activista, sense saber-ho. L’art sempre ha estat molt present a casa meva, ja que al meu pare li encanta. Però l’he viscut des de la perspectiva de l’observador, del qui en gaudeix des de fora, no com a creadora. Aquest altre pas ha aparegut a la meva vida de forma improvisada. De fet, visc molt improvisadament, i m’agradaria fer-ho encara més.

- Per què ser feminista, a dia d’avui?
- M. B.:
Perquè és totalment necessari per aconseguir la igualtat real. Sota la meva perspectiva, existeixen diversos feminismes. Fa uns anys, em vaig tatuar al canell el símbol feminista, i encara hi ha gent que no el coneix i em pregunta de què es tracta. El dia que el feminisme no sigui necessari, me l’esborraré (riures). Tot i això, el terme ‘feminisme’ s’està prostituint, i més enllà de sentir-me feminista, em sento activista.

Crec que hauríem de fer un esforç major per estimar-nos totes i tots per igual

2b.IMG_20200314_172544_336
Enganxina del projecte 'Més amor propi'

- Què és per a tu ‘feminisme’
- M. B.:
Feminisme és igualtat. Des de l'últim 8M més que mai, m'he adonat que la única manera de conseguir la igualtat absoluta entre gèneres és que els homes veguin que el feminisme els beneficia.

Ells no veuen el parany on han caigut, perquè el masclisme també els ha encaixonat i els ha dictat què han de sentir, què és el que no, com han d’actuar, etc.

És molt important crear debat, i que els homes també despertin i es moguin. Per mi, el feminisme és el despertar en la igualtat i actuar.

- Ets una dona curiosa, inquieta, amb molt a dir, sense pèls a la llengua. I utilitzes l’art com a mitjà d’expressió personal. De fet, el collage és un dels teus recursos preferits en el moment de comunicar-te.
- M. B.:
Va arribar un dia que em vaig plantar i em vaig dir a mi mateixa: “Has de fer el que t’agrada”. Era la primera setmana que em quedava a casa, per fer el que realment volia fer en aquesta vida, i vaig començar a experimentar amb el collage. En concret, amb trossos d’un mirall trencat i retalls de revista. D’aquell moment, van sortir 7 peces, amb missatges molt potents, que parlen de la Mia d’aquella etapa, i de la casa on vivia.

- De fet, quelcom no coneix molta gent, és que fas reiki.
- M. B.:
Per mi és una eina molt valuosa per conèixer a les persones i per ajudar-les a sanar episodis. Tothom té molt clar que l’art, amb les seves múltiples tècniques, pot canalitzar emocions i sentiments, però el reiki és molt interessant per canalitzar també les emocions i sentiments dels altres. Soc molt partidària de què la gent ha de ser creativa, que ha de practicar l’art, sense esperar ser un artista, ni exposar. Ningú s’apunta al gimnàs per ser esportista l’elit, ni a classes de piano per ser pianista professional. L’art t’omple, et fa vibrar, tant si ets un crac del realisme, com si no és així. L’art és superació. En una creació pròpia, mai et pots equivocar. Ens hem de permetre ser més flexibles, viure el moment, estimar-nos més.

3.IMG_20191106_025603_465
'Les putes del meu barri', obra inclosa a l'exposició col·lectiva 'Gentrificable. IIIa Destrucció', de Promethea

- Practicar ‘Més amor propi’, com el títol d’una de les teves darreres obres i exposicions a la Cuqui Office.
- M. B.:
Hauríem d’estimar-nos més, molt més. Ja hi ha massa històries alienes a nosaltres que volen controlar-nos i que ens assenyalen. El problema està en què molta gent –sobretot a través de les xarxes socials– no diferencia l’amor propi, de l’ego. De fet, pots tenir molt ego, però estimar-te molt poc, i només buscar el reconeixement dels altres. S’hauria de fer al revés: treballar més l’amor propi, així no tindria cap sentit l’ego.

- Com trencar el tabú social encara vigent (i això és molt visible a les xarxes) de veure mugrons femenins?
- M. B.:
No comprenc com plataformes com Instagram, en les quals hi ha molta fluïdesa d’informació feminista, i gran quantitat d’usuàries que volen aprendre sobre feminisme, censuri els mugrons de les dones.

Per què boicotejar el torn nu femení, i no el masculí?

He de confessar que m’encanta tensar la corda en aquest aspecte, i fer evident als ulls de la gent d’aquest tabú. “Gràcies, senyor Instagram, per prohibir la visualització dels mugrons femenins, ja que em dónes un pretext per obrir la mirada a una part de la societat. Només ets una eina, i algun dia passaràs de moda; en canvi, un mugró, una vulva o un penis, seguiran sent trossos de cos, com un colze o un nas.”

- Davant d’aquest tabú neixen les enganxines ‘Mundo sin pezones’.
- M. B.:
Cal molta pedagogia per naturalitzar el cos, i molta educació sexual als joves, i als grans, perquè pràcticament no n’han tingut. De fet, durant molt de temps vaig tenir complex amb el meu cos; amb els meus pits, concretament. Sembla que mai estan a gust de ningú (riures). Hem de deixar d’encaixonar els pits únicament com quelcom sexual o eròtic, també han de veure’s com quelcom natural, i recordar que al cap i a la fi som mamífers. És el més natural del món que una mare doni el pit al seu fill, que l’alimenti. D’aquí les enganxines de ‘Mundo sin pezones’, que volen crear debat social, posar al carrer i davant del públic aquest tema.

4.04_ReprosCollage
Collage, No-book

- Si hi ha un color que ara per ara t’abandera, és el rosa.
- M. B:
Sí! Però no sempre ha estat així. Jo de petita era molt nena, m’agradava anar sempre molt conjuntada. El color rosa el vaig rebutjar pel pes que se li ha atorgat com a color del rol femení, i jo no em sentía representada amb aquest arquetip femení, així que vaig rebutjar el rosa molts anys de la meva vida. Vaig acabar odiant-lo! Ara, treballant-lo molt, m’hi estic reconciliant, i per això l’utilitzo sempre que puc.

Trobo que és trist sexualitzar un color, i associar-lo només a nenes i homosexuals. Jo amb el rosa faig teràpia de xoc (social)

- Has pensat en treballar amb altres colors?
- M. B.:
El rosa no el vull deixar anar. De fet, molta gent, l’identifica amb mi, i la meva obra. Però sí, crec que igual hauria de sanar-me amb altres colors. Els colors són llum entre la foscor, totes hauríem de deixar que ens sanin! Potser, en el meu cas, hauria de reconciliar-me amb el groc o el blau, que com el rosa també són molt potents a nivell de txacres.

- També treballes, i gaudeixes, de la teva vessant més poètica amb el col·lectiu The Bitch Voice.
- M. B.:
The Bitch Voice es planteja com un altaveu de persones marginades per la seva condició de gènere, tant locals com de zones pròximes a Ponent. I fer-ho amb directe, a través de la seva música, poesia, dansa, i faceta artística en general. Hem creat un parell de vídeos pels passats 8M, però a causa de l’aturada de la pandèmia, hem hagut de posposar diverses trobades, propostes i idees. Però segueixen ben latents, i aviat esperem poder-les presentar al públic.

7.IMG_20191031_162456_223
Collage

Comentaris