El Morera que vindrà

El 2023 promet ser un any clau per a la història del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida i, de retruc, per la capital de Ponent

Nou Museu d'Art Jaume Morera. Fotografia: Jordi V. Pou.
photo_camera Nou Museu d'Art Jaume Morera. Fotografia: Jordi V. Pou.

Després de 105 anys d’història i periple, el Museu d’Art Morera de Lleida estrenarà la seva seu definitiva durant el 2023. Una nova ubicació que promet ser molt més que això, i que anirà acompanyada d'una transformació de 180° en la dinàmica del museu.

Així es va concretar el passat dilluns, 26 de setembre, en la presentació del Pla Estratègic del nou Museu, un full de ruta que guiarà les passes d'aquest equipament fins al 2025.

El Mercat de Sant Lluís, l’Antic Hospital de Santa Maria, el Roser i el Casino Principal, les seus antigues del Morera

La missió amb què va nàixer el Museu d’Art Jaume Morera –ser "una institució popular que influís notablement en la conducta del nostre poble"–, finalment tindrà l’oportunitat de complir-se. I és que una de les seves fites, a partir d’ara, serà esdevenir centre cultural actiu, font de coneixement i debat per a la ciutadania, i agent dinamitzador del territori, d’acord amb el que s’espera dels museus del segle XXI.

Des de Carlos de Haes a Leandre Cristòfol, passant pel mateix Jaume Morera, Xavier Gosé, Baldomer Gili i Roig, Miquel Viladrich, Antoni Garcia i Lamolla, Enric Crous, Albert Coma Estadella, Joaquim Ureña o Àngel Jové, són alguns dels artistes que es podran redescobrir entre les seves sales. També dones principals presents en la seva col·lecció, com ara Adela Ginés, Rosa SiréNúria Llimona, Marina Núñez, Antònia Aguiló, Eulàlia Valldosera, o Kaoru Katayama.

Per fi el Morera podrà desplegar les ales i oferir tot el seu potencial a Ponent i la resta de Catalunya, ampliant el seu ventall conceptual d’equipament d’art modern, i abraçar la contemporaneïtat passant per un ampli ventall de llenguatges artístics que van de la pintura, escultura, dibuix, estampació, fotografia, performance, instal·lacions, cartells o el net.art.

L’edifici
L’escenari que antigament va acollir l’Audiència de Lleida ara desenvoluparà les funcions de pinacoteca del patrimoni lleidatà amb més de 3.500 metres quadrats d’instal·lació museogràfica.

Una intervenció arquitectònica que té per objectiu reconfigurar l’edifici, i dotar-lo d’una nova singularitat. Aquest colossal projecte també planteja una museografia flexible, modular i plenament accessible com a elements identificadors del nou Museu.

A més, no oblidarà la petjada històrica dels mateixos espais a habitar, ja que les prospeccions arqueològiques realitzades en aquest terreny han tret a la llum noves restes d’adoberies medievals.

Nou Museu d'Art Jaume Morera. Fotografia: Jordi V. Pou.
Nou Museu d'Art Jaume Morera. Fotografia: Jordi V. Pou.

L’edifici del nou Museu d’Art Morera comptarà amb una entrada principal on acollir al visitant, i un espai immersiu que el convidarà a descobrir la història del projecte. Val a dir que les tecnologies hi jugaran un paper molt destacat en aquest acompanyament als públics.

La important col·lecció pròpia del museu –que compta amb més de 5.000 peces–, es podrà visualitzar en tres plantes, i en una quarta hi haurà les oficines i una sala de reserva visitable, que obrirà les portes a conèixer com es tracten i conserven les peces artístiques a les pinacoteques.

Complementant l’activitat de les sales d’exposicions, també hi haurà un auditori, on acollir conferències, presentacions, projeccions audiovisuals o debats; i una sala educativa amb tot l’equipament necessari per treballar els conceptes artístics de forma més dinàmica.

Nou Museu d'Art Jaume Morera. Fotografia: Jordi V. Pou.
Nou Museu d'Art Jaume Morera. Fotografia: Jordi V. Pou.

A més, es preveu que el Museu també acollirà exposicions temporals, atansant una perspectiva més àmplia de la cultura actual, i incorporà discursos museogràfics que aniran més enllà dels eixos cronològics.

Les obres del nou museu les està executant l'UTE formada per Arnó, Sorigué i Romero Polo. Un cop finalitzades, es preveu la implementació de la museografia i el trasllat de les col·leccions. El pressupost del projecte supera els sis milions d’euros i compta amb la complicitat i el finançament de l’Ajuntament de Lleida, la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Foment (a través de l’1,5% Cultural) i de la Unió Europea (a través dels Fons Feder).

El nou Morera
Tal com comenta en Jesús Navarro, el Director d’aquest equipament, aquest “no és un simple un trasllat, un canvi d’escenografia, sinó que és l’obertura d’un nou museu. Es tracta d’un moment molt important per a un museu centenari com el nostre, ja que ens podem replantejar des de 0 la seva missió, el seu paper, com museu del segle XXI”.

Fragment de 'Natura morta. flors i fruits lleidatans', 1884, obra de Jaume Morera. Fons Museu d'Art Jaume Morera.
Fragment de 'Natura morta. Flors i fruits lleidatans', 1884, obra de Jaume Morera.
Fons Museu d'Art Jaume Morera.

El nou Museu d’Art Jaume Morera vol convertir-se en un equipament inclusiu, de referència per a la ciutadania, un pol d’activitat cultural per a tota la ciutat i el conjunt del territori. “Fins ara, gairebé només havíem actuat com museu d’art modern, però a partir d’ara també podrem tractar els nous problemes d’art i la seva relació amb la societat actual”, apunta Navarro.

Aquesta nova seu permetrà al Morera, i el seu equip humà, desplegar les funcions tradicionals del museu de manera digna, i obrir espai amb serveis associats dirigits a la gent. “Ens interessa reposicionar-nos com a museu d’art modern i també contemporani, des del punt de vista local i nacional. Per això, generarem nous relats des de col·lecció pròpia i dissenyarem un conjunt d’activitats que apropin a tothom el museu, més enllà de l’elit”, detalla Navarro.

Fragment de 'Carrer Major de Lleida', 1968, obra d'Antoni Sirera. Fons Museu d'Art Jaume Morera.
Fragment de 'Carrer Major de Lleida', 1968, obra d'Antoni Sirera.
Fons Museu d'Art Jaume Morera.

Parlar de museus i museografia en ple segle XXI convida a posar damunt la taula, tant sí com no, la relació de l’equipament amb les noves tecnologies, i a abandonar les maneres d’explicar i compartir el patrimoni artístic purament tradicional. “Per a nosaltres, i més pels museus d’art modern i d’art contemporani, és important que la tecnologia prengui un paper important i es converteixi en mediadora amb els diferents visitants. Però també donat el fet que a la col·lecció pròpia del Museu comptem amb peces d’art digital, que també plantegen noves maneres de vincular el creador i els públics.”

Seguirem amb atenció tot el que es cou –i es courà– en aquest equipament clau per ser conscients de la nostra història, la nostra cultura i la nostra identitat.

Fragment de 'Sense títol', 1977, obra de Rosa Siré. Fons Museu d'Art Jaume Morera.
Fragment de 'Sense títol', 1977, obra de Rosa Siré.
Fons Museu d'Art Jaume Morera.

Comentaris