Del 6 de novembre al 27 de febrer

El Museu de la Noguera convida a descobrir la biodiversitat de fa de 550 milions d'anys

'Què tenim sota els peus? 550 milions d'anys d'evolució a Ponent i el Pirineu' és una producció de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran

Dimetrodon
photo_camera Dimetrodon

La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran (XMTLLA) inaugurarà el proper dissabte 6 de novembre l'exposició de producció pròpia 'Què tenim sota els peus? 550 milions d'anys d'evolució a Ponent i el Pirineu', a la sala temporal del Museu de la Noguera.

La mostra es podrà visitar a la capital de la Noguera fins al febrer de 2022, quan començarà un itinerari de dos anys per la resta dels museus de la XMTLLA

L'exposició farà un recorregut per 550 anys de vida a la Terra a través de 120 roques i fòssils recollits en 22 localitats de Ponent i el Pirineu i de les reconstruccions de 5 animals ja extingits, acompanyats per una detallada informació sobre les edats de cada fòssil, les peculiaritats de cadascun dels paisatges i, finalment, la seva distribució per períodes geològics.

L'objectiu és donar a conèixer la gran diversitat geològica i biològica de la demarcació de Lleida, un territori d'allò més ric en aquest sentit i que compta amb una figura de reconeixement internacional com és el Geoparc mundial UNESCO Orígens.

L'exposició "Què tenim sota els peus? 550 milions d'anys d'evolució a Ponent i el Pirineu" mostrarà els fòssils de Ponent i el Pirineu recollits per diferents institucions científiques i per aficionats, una pràctica que avui dia està regulada per garantir la seva conservació.

Entre d'altres comptarà amb la reproducció de 5 animals ja extingits, com un rèptil marí únic a Catalunya localitzat a Alòs de Balaguer i el dinosaure més antic que va habitar les terres de Lleida fa 270 milions d'anys, a més de 120 fòssils i roques

També es farà un especial esment de la tasca dels pioners, persones com Lluís Marià Vidal, Francesc Clua, Martí Madern, Lluís Ferrer, Manuel Riu, Josep Duró, Maria Lourdes Casanovas, Josep Vicenç Santantafé o Antoni Lacasa, que van tenir la sensibilitat de preservar-los de cara a un futur que ja és aquí, amb l'objectiu que tot el territori hi sigui representat
 
Què hi trobarem de tot allò que ja no es pot trobar?

  • El fòssil més antic, que té 440 milions d'anys, trobat al Port del Cantó, al Pallars Sobirà.
  • La roca més antiga, que té 550 milions d'anys, provinent del Pirineu Axial.
  • La reproducció d'un Dimetrodon, un dels rèptils més antics que va habitar les terres de Lleida, ara fa 270 milions d'anys
  • La reproducció de l'Ictiosaure d'Alòs de Balaguer, un rèptil del Juràssic (fa 150 milions d'anys) extraordinàriament adaptat al medi marí, fins al punt de mostrar una sorprenent semblança amb els dofins. El fet que rèptils i mamífers acabin evolucionant en formes similars als peixos demostra com el medi influeix en la forma d'animals i plantes.
  • La Montsechia, l'ancestre de totes les plantes amb flor, de fa 125 milions d'anys, i que pren el seu nom del Montsec.
  • Que els dinosaures es troben molt ben representats a Catalunya, gràcies als jaciments del Pirineu, i que, a més, les espècies descrites en aquest jaciments van ser les darreres que van viure just abans de la seva extinció, fa 66 milions d'anys.

Comentaris