Remei Capitan: “Cal endreçar el final de les persones perquè els que quedin puguin caminar”

Dir adéu per sempre no és una tasca fàcil per ningú. A casa nostra, el tabú a la mort ha estat una llarga ombra que ens ha acompanyat des de la nit dels temps. I la seva celebració, un ritual ple d’emocions, creences i contradiccions.

remei2
photo_camera Parlem amb Remei Capitan, l’ànima d’Agraïments

Des de finals de l’any passat, les comarques lleidatanes compten amb Agraïments, un servei de gestió integral d’organització de cerimònies de comiat personalitzades. Un projecte valent que dóna la mà a la família quan més ho necessita, i que ret el darrer i més emotiu homenatge a la persona estimada que marxa. En parlem amb la seva ànima mater, Remei Capitan.

- Com neix Agraïments?
- Agraïments neix a partir de la meva experiència personal. De formació, jo sóc economista, i he treballat durant molts anys a la banca, ocupant diferents càrrecs de responsabilitat. En ella, he pogut ajudar a moltíssima gent, i d’això n’estic molt contenta. L’esperit d’ajudar a l’altre sempre ha estat molt present en mi. De fet, si hagués pogut, m’hauria agradat estudiar medicina.

Però va arribar un dia que, patint diverses situacions personals força dures, em vaig replantejar el rumb de la meva vida. Fins i tot, vaig caure malalta, i aquesta frenada va ser la gota definitiva per agafar una excedència i apostar per allò realment important: la salut i la gent que estimo. Vaig canviar de valors, vaig donar importància a allò imprescindible i, afortunadament amb els mesos, vaig recuperar la bona salut.

Vaig decidir muntar un projecte perquè la gent al morir tingui una litúrgia final a l’alçada

Enmig d’aquest canvi, vaig assistir a l’enterrament d’un amic de 60 anys a Barcelona, i el cap i el cor em van fer clic. Era un comiat diferent, alternatiu, tot i que potser calia afegir-hi més caliu. En arribar a casa amb el meu marit, els hi vaig dir als nens que havia trobat l’espai on em podia sentir útil i realitzada. Vaig trobar la meva passió. Sempre he estat molt d’organitzar festes, per mi cada minut de vida és digne de celebrar. I aquell dia em vaig adonar que calia cuidar molt cada moment del comiat d’algú. Vaig decidir muntar un projecte perquè la gent al morir tingui una litúrgia final a l’alçada.

remei3

- Per què ‘Agraïments’?
La tria del nom la va fer el meu fill Arnau, a l’octubre 2019. I em va encantar perquè defineix perfectament el que ha de ser el final de vida. Agrair tot allò viscut, compartit i après. La primera cerimònia que vaig fer va ser la del meu pare, a la finca on hi ha treballat prop de setanta anys. I va ser molt bonic poder celebrar la seva presència, com era i que havia compartit amb tothom. Crec que cal recuperar el que ha estat la persona que falta, i agrair molt més a la vida tot el que ens regala.

- És un pas molt important el d’engegar un projecte d’aquestes característiques.
- Sí, ho és. De fet, cada experiència et fa aprendre com gestionar-ho cop millor. I sempre cal tenir present el sentit comú, i com voldries que et tractessin a tu en aquests moments. Tot i això, la formació és fonamental per fer-ho el millor possible. De fet, ara mateix m’estic traient un postgrau en especialista de gestió de dol a la UdL.

Crec que cal recuperar el que ha estat la persona que falta, i agrair molt més a la vida tot el que ens regala

Quan anem a un enterrament, molta gent se sent incòmoda perquè no sap que dir, més enllà de tòpics. No sap que fer, ni si consolar, o com fer-ho. I a tot plegat, l’acostuma a envoltar un ambient d’austeritat, silenci i dolor. Occident no parla obertament de la mort. Fins i tot, crec que li té por.
N’estic d’acord, i és una llàstima. Hem de recuperar els enterraments tan macos de casa nostra de fa cent anys, que eren ben bé una festa de la vida. Una festa per fer menys crua la mort i el buit. A Orient, en canvi, viuen amb molta tranquil·litat la mort. Són societats que entenen que estem de pas, i que cada dia és un regal. I que quan morts, el cos ja s’ha endut tota la saviesa que havia d’aprendre. No s’ha de tenir por a la mort. Cal acceptar-la, i treballar-la. Tota mena de morts: de gent gran, de joves, de nadons, els suïcidis, etc. Cal normalitzar la pèrdua. I per això la litúrgia és bàsica. El tabú de la mort ens l’han fet a mida perquè hi tinguem por. I no l’hi hem de tenir por.

remei4

La tradició judeocristiana ha tingut (i té) un pes molt fort a la nostra societat, fins i tot al moment d’acomiadar-se de les persones. Vosaltres oferiu una alternativa laica, i també religiosa, en els vostres serveis.
Efectivament, oferim les dues possibilitats. En les cerimònies laiques et pots lluir molt més, però totes dues són un gran homenatge de vida. Davant la mort, una ferida profunda s’obra, i cal netejar-la bé per tapar-la i que amb el temps sani. I en aquest procés és clau el ritual, el comiat. Si no es fa, no es parla del difunt, si fem com si no hagués passat res, no passarem pàgina i la ferida gangrenarà. Afrontar el final és molt dur, i també tornar a començar, seguir vivint i fent allò que fem sense algú al nostre costat.

La gestió de la pèrdua que oferiu des d’Agraïments és integral, des del moment del traspàs, al llarg dol posterior.
M’agrada poder acompanyar a les famílies en tot el procés, perquè és llarg i necessita un recolzament important. Organitzem la cerimònia, efectivament, però també els ajudem en altres tràmits, com les gestions administratives i bancàries, la gestió del dol posterior, que pot allargar-se fins a un any; o la gestió de la mort digital, amb l’autorització expressa de la família i dels Mossos d’Esquadra. Endrecem, en definitiva, el final de les persones perquè els que quedin puguin caminar.

M’agrada poder acompanyar a les famílies en tot el procés, perquè és llarg i necessita un recolzament important

En les cerimònies d’homenatge, tant religioses com laiques, tu exerceixes de mestra de cerimònies.
Efectivament. M’agrada fer-hi una narrativa molt personal i emotiva, que parli de la persona que desapareix. Aquesta exposició acostuma a durar uns 25 minuts, i es munta amb 24 hores. Òbviament, es confecciona després d’haver parlat amb la família per conèixer amb profunditat la persona que falta.  A banda de  la meva intervenció, a la cerimònia hi participa la família, fent petits homenatges; i hi pren un paper molt destacat la poesia i la música (comptem amb la interpretació en directe de músics). També disposo d’un equip de col·laboradors que m’ajuda a muntar un audiovisual amb fotografies i records de la persona que s'estima. Fem tot el possible perquè el comiat sigui el més personal i digne possible. El fem sense presses, totalment a mida de les circumstàncies, i  pot dilatar-se al voltant d'una hora.

remei5

Tot i la joventut del projecte, s’ha hagut de reinventar davant les difícils circumstàncies que vivim en les darreres setmanes.
Estem en plena reinvenció tots plegats, com a societat, i Agraïments estem en mig d’aquest procés. Nosaltres ens hem posat en contacte amb diversos ajuntaments de la demarcació per plantejar, i oferir la gestió, de cerimònies col·lectives postmortem en memòria de totes les persones que han perdut la vida durant la pandèmia. Molts municipis estan començant a posar fil i agulla en aquest aspecte, perquè desgraciadament són molts els que la situació els ha desbordat i s’han de reparar emocionalment.

Molts municipis s’han de reparar emocionalment de la COVID-19

Per desgràcia, la mort en temps de pandèmia és una realitat que moltes famílies han hagut d’afrontar en soledat i amb poques eines per gestionar emocionalment.
Davant la situació actual, si optem per fer un tancament ara, els recomano moltíssim utilitzar les videotrucades, amb plataformes com Skype o Zoom. És una bona manera de resoldre el dol immediat. Sobretot, amb la família més íntima. En aquest cas, entre tots, es pot pensar en quines frases deia la persona desapareguda, quines cançons li agradaven, i fer una mica d’altar en la seva memòria. En aquest aspecte, recomano moltíssim un decàleg que va publicar a l’inici del confinament el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya per tal de tractar la pèrdua d’algú per epidèmia de COVID-19. I més endavant, és bo plantejar-se un ritual més gran, amb més gent, perquè qui vulgui pugui emocionalment acomiadar-se també d’aquesta persona.

remei6

Comentaris