És una experiència carregada de poesia. Una perspectiva on es fon el silenci, la línia de l’horitzó i les tradicions ancestrals.
Una visió que, sense cap mena de dubte, inspira i explica amb luxe de detall qui som, d’on venim i on volem anar.
Sara Boldú ens apropa a la feina agrícola des de l’aire, i ens la planteja com un art en majúscules on la terra és llenç i el pagès és l’artista que mou el pinzell.
Parlem amb la videoartista garriguenca, autora del projecte ‘Els artistes van amb tractor’.
- Com inicies la teva trajectòria artística?
- Sara Boldú: Comença amb aquest projecte. Volia experimentar què passaria si agafava un drone, anava a pagès i mirava els camps amb una perspectiva de pla zenital.
Una de les primeres sessions que vaig fer es va situar a Els Omellons, on vaig fotografiar la feina d’un pagès que llaurava el camp d’oliveres dibuixant a la terra una mena de trenes. Aquesta sorpresa no l’hauria tingut si no hagués treballat amb drone.
- Tu ets filla de Les Borges Blanques, terra d’oli i agrocultura. La presència agrària ha estat, per tant, una constància a la teva vida.
- S. B.: Vinc de família pagesa: el pare era pagès, i els padrins. A mi també m’ha tocat de joveneta anar a collir peres, pomes, olives per poder-me pagar els estudis (riures). He viscut molt a prop la feina de la pagesia, i suposo que això determina la teva manera de fer i veure la vida.
- Durant un any, et vas proposar gravar els processos agrícoles de diverses finques de les Garrigues.
- S. B.: Sí! Vaig començar el març del 2018, i durant un any he intentat capturar instants de tot el cicle natural de la pagesia. Amb el projecte he volgut potenciar la feina tradicional de les Garrigues, però, de mica en mica, aquesta s’ha estès arreu del territori ponentí i del nord de la Península Ibèrica.
El projecte ha set (i està sent) tota una aventura. A les Garrigues sabia més o menys que em trobaria (pomeres, pereres, oliveres, ametllers, i vinya), però no com i amb quines formes.
- Com proposes als pagesos participar en el projecte? Quines reaccions van tenir?
- S. B.: Donant moltes voltes amb el cotxe, la veritat. Primerament per les Garrigues, la meva comarca. Quan veia un pagès treballant, aparcava, m’acostava a ell i li proposava fer fotografies. Menys una persona, tots m’han dit que sí, i això és una sort! Molts d’ells no els coneixia abans de fotografiar-los.
Que formin part del projecte és fruit de la combinació de la sort, les meves ganes de captura instants i l’atzar de què en aquells moments estiguessin treballant.
- Cap fotografia ha estat planificada?
- S. B.: Alguna sí. Per exemple, he anat a buscar expressament les imatges de la verema, ja que és una feina que es desenvolupa durant uns dies molt concrets del calendari.
- Com es treballa artísticament amb la fotografia d’un drone?
- S. B.: La veritat és que mai m’ho havia plantejat. Però va anar tot rodat: comprar-lo, treure’m la llicència i l’assegurança, i començar el projecte al cap d’un mes. Treballar amb drone et permet treure fotografies i vídeos espectaculars. I és cert que molta gent ho explora per fer paisatges o capturar imatges d’esport.
- Per què el camp, i l’activitat agrícola, com a motiu d’inspiració?
- S. B.: Doncs perquè és el que tinc més a prop, i el que més estimo. Fer el projecte ha estat una oportunitat de redescobrir la comarca i la seva gent, a banda de molts altres territoris. Vaig fotografiar, per exemple, els camps florits de presseguers d’Aitona, la vinya de l’Ametlla de la Segarra o el laberint de blat de moro de Castellserà.
Personalment, m’inspira molt estar a l’aire lliure, envoltada d’arbres i gaudir del camp.
- Aquesta mostra s’ha pogut veure en diversos espais expositius del territori, com el Centre de l’Oli de la Granadella, l’Ermita de Sant Antoni d’Os de Balaguer i el centre d’interpretació Cal Sinén, d’Ivars i Vila-Sana.
- S. B.: Des de que es va inaugurar la primera exposició, no he parat de fer fotografies. Amb la qual cosa, la col·lecció i el projecte s’han ampliat i diversificat moltíssim. En les noves exposicions, vaig introduint material diferent. Si no, no hi hauria al·licient! De fet, és un tema que no l’acabaries mai, i més si anessis viatjant pel món. La terra és riquíssima en cultius, colors, treballs, etc.
- ‘Els artistes van amb tractor’ explica el territori, els seus productes i la seva gent. A banda de les fotografies i els vídeos, l’exposició també compta amb unes entrevistes gravades que has fet a alguns d’aquests protagonistes.
- S. B.: No volia quedar-me només amb la part estètica del projecte; volia donar força a la part humana. I per aquest motiu vaig decidir fer les entrevistes, i preguntar directament als pagesos i pageses què és el que els agrada de la seva feina, què els inquieta, com veuen el territori, etc.
El món de la pagesia és molt masculí, i amb el projecte he volgut donar veu a la dona pagesa i fer visible la seva labor.
- És molt romàntic plantejar la pagesia com una obra artística, que pren la terra com un llenç, i els pagesos com els seus artistes.
- S. B.: Fotografiant els cicles de la pagesia, te n’adones del pas del temps. La terra va canviant durant l’any (el color, els usos, el contacte amb els agents climàtics i l’home). Una fotografia només pots prendre-la durant un cert temps, és un acte efímer. Després, desapareix i torna a néixer amb una altra forma.
- I parlant de dibuixos a la terra, amb quina feina agrícola et quedes pel seu traç?
- S. B.: A nivell visual, la feina que més aconsegueix l’efecte del dibuix és quan els pagesos llauren. Quan planten també es fan moviments de terra impressionants. No obstant això, totes sorprenen, perquè juguen amb els colors, les paral·leles, les llums, les ombres, etc. Però si hagués d’escollir per la seva espectacularitat, triaria la llaurada i la floració.
- Quin és el missatge de ‘Els artistes van amb tractor’?
- S. B.: Amb el projecte, vull fer un homenatge a l’agricultura, una feina potser poc valorada però molt valuosa per la nostra societat. M’agrada molt mostrar la seva faceta artística, aconseguida a mig camí entre el camp, la climatologia, el factor humà i els tractors, les borrasses, els palets, etc. Fins i tot, les rengleres d’arbres plantats als camps, l’orografia dels bancals, la presència de les cabanes de volta. A la terra, sempre es dibuixen formes.
- Què t’agradaria capturar en un futur amb el teu drone?
- S. B.: M’agradaria explorar més el pas d’animals pels camps. De fet, en vaig fer un petit tastet gravant un ramat d’ovelles, i crec que dóna molt de si, sobretot pel que fa al moviment.
