Fa tot just un any que va esclatar el conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia, un enfrontament que en pocs dies va engolir a la resta de la comunitat internacional, per les conseqüències que suposava en l’àmbit econòmic. Una guerra a dues passes de les fronteres europees, i amb una clara lluita de poders entre els blogs polítics d’orient i occident.
Està clar que la importància i el protagonisme d’aquest conflicte ha generat conseqüències arreu del món; però ens ha fet oblidar altres conflictes oberts en països com Etiòpia, el Congo, el Iemen o Síria, on els governs estan cometent matances, genocidis, i crims contra la humanitat. Els governs occidentals han rebut el suport de bona part de la població per dur a terme despeses multimilionàries en armament, mentre les organitzacions humanitàries no donen l’abast.
Etiòpia és un dels països en el qual l’efecte geopolític, i econòmic ha provocat una fam endèmica, agreujada per l’efecte climàtic i des del 2020 també per la guerra civil. Un conflicte que fins ara comptabilitza, extraoficialment, més de 600.000 morts, i al voltant de 54.000 desplaçats.
En terres lleidatanes, i concretament a Mollerussa té la seva seu El Centre d’Iniciatives Solidàries (CIS) Àngel Olaran, un col·lectiu que dona suport al missioner basc en els projectes humanitaris que desplega en la regió etíop del Tigray. És en aquesta regió on des de l’escat del conflicte s’han concentrat la major part dels actes contra la població civil, per part de l’exèrcit federal.
Àngel Olaran a viatjat a Espanya per denunciar la situació humanitària del Tigray, i fer una crida a la comunitat internacional. El divendres 10 de març va fer una conferència en la sala Víctor Siurana de la UdL, on va explicar com han viscut la crueltat de les tropes federals, sobre els civils, nens i dones, conreus, i ramats, tot plegat per castigar als que consideren “terroristes”.
El govern que presideix Abiy Ahmed ha mantingut un gran silenci al respecte i ha qualificat de situació controlada davant dels organismes internacionals, però no ha permès l’accés als observadors de Nacions Unides ni de la Unió Africana. Segons Olaràn el govern han encerclat tot el territori del Tigray, i no deixa entrar ni l’ajut humanitari ni suport econòmic.
Les dades de les organitzacions humanitàries
Amnistia Internacional i la CNN van publicar sengles informes sobre massacres comeses presumptament per tropes eritrees en Axum i Maryam Dengelat, el 4 de març de 2021; l'Alta Comissionada per als Drets Humans (UNHCR) decidia obrir una recerca dirigida per l'ONU sobre “les informacions, contínues i creïbles, en relació amb greus violacions del dret internacional en Tigray”.
Olaran, denuncia l’oblit de la situació d’Etiòpia, encara que assegura que no és per menysprear la crueltat a la qual està sotmesa la població ucraïnesa, però l’hi sorprèn el suport multimilionari en armament
El missioner etziba que “amb una milmilionària part de l’ajut a Ucraïna, es tindria alimentació i recursos assegurats a tot el Tigray”. El missioner assegura que Àfrica és un país molt ric, però "occident s’ha permès corrompre als dirigents del continent per aconseguir matèries primeres a preus irrisoris”, una economia que no repercuteix en absolut en els mateixos països que els subministren".
Olaran fa una crida a les administracions, i vol conscienciar sobre la situació dels països africans als quals se'ls està espoliant pel benestar i comoditat de la resta de “l’univers tecnològic”, en detriment d’una població cada cop més empobrida i demacrada.
Tigray
L'estabilitat d'Etiòpia, un dels països més complexos d'Àfrica depèn, en gran manera, de difícils equilibris ètnics i del grau de descontentament social. Etiòpia funciona com un estat federal i cadascuna de les seves regions, basades principalment en les ètnies predominants, gaudeix d'una àmplia autonomia. Una de les deu regions d'Etiòpia és Tigray, situada en l'extrem nord del país, frontera amb Sudan i Eritrea.
Antecedents del conflicte
En les dècades de 1970 i 1980, el Front d'Alliberament del Poble de Tigray (TPLF) va lliurar una guerra per a arrabassar el control del Govern a una junta militar. El partit va triomfar, per la qual cosa es va convertir en el principal membre del Govern de coalició que va prendre el poder després de la caiguda del règim comunista en 19915. Des de llavors, l'escena política ha estat dominada pel Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop (EPRDF), una coalició de quatre partits de base ètnica, controlada fonamentalment per l'ètnia tigrina (un 7% de la població), i el Front d'Alliberament del Poble de Tigray (TPLF). Aquest període de 27 anys es va caracteritzar per una major etnizació de la societat i de la política, a més de per nivells destacables de corrupció i autoritarisme.
