28.02.2021 |

Yung Rajola mostra la vulnerabilitat del seu cor en el primer àlbum

El traper ha llençat Cor Trencat, la banda sonora urbana per una generació sense complexes ni futur

Imatge promocional del nou àlbum de Yung Rajola @Marc Castelló
Imatge promocional del nou àlbum de Yung Rajola @Marc Castelló
Yung Rajola mostra la vulnerabilitat del seu cor en el primer àlbum

Després de dos anys picant pedra als escenaris de Ponent i fent de la seva música quelcom humorístic, Yung Rajola ―la màscara trap del lleidatà Quintí Casals― mostra la seva cara més feble amb l’estrena el seu primer llarga durada Cor Trencat. El disc transcendeix els tòpics de la música urbana (sexe, drogues i diners) i s’acosta a la música d’autor, amb lletres filosòfiques i reflexives per un jove dels noranta a qui li han trencat el cor i que té referències que van des d’Arthur Rimbaud fins a McDonald’s, passant per Kilian Jornet. L’àlbum, que s’ha vist aplaçat a causa de la situació actual, arriba en format LP després dels tres avançaments amb videoclip No sé què fer, Gossos i Tot és més fàcil que han rebut una bona rebuda per part de l’escena els últims mesos.

La distòpia és l’escenari per on transiten les cançons, cançons que parlen de desamor, de ciutats tristes i d’un futur que no es com ens havien promès.

PORTADA COR TRENCAT lletresL’artista recull tota la misèria generacional, però sense perdre la retòrica irònica de la que en fa bandera des dels seus inicis quan va donar-se a conèixer amb el tema A lo camacu. La tristor inicial i plasmada en els poemes que s’amaguen en temes com Cor trencat o Autotune tears va desfent-se tal com passa el disc fins concloure amb una Happy song en la que s’acompanya de l’egarenc Lildami. La plantilla de Rajola compta amb el traper i company de pis Sr. Chen com a productor, a més del suport dels lleidatans Vicent Monfà (Neptú) i Arnau Moreno (Emlan) i les col·laboracions del Noi de Tona a Gossos o els lleidatans D.Mos i Marc Vi a Kusins.

La sonoritat de Cor Trencat no es queda en el trap i la música urbana, sinó que s’atreveix a jugar amb les tornades enganxoses del pop i amb ritmes més intimistes com a Nana pocha x anar a dormir, un tema amb reminiscències manelianes. El resultat de tot plegat és un abans i un després a la música urbana de Ponent, fins ara amagada en carrerons i sales underground de Lleida ciutat i que, amb Yung Rajola, està llesta per desplegar-se arreu del territori català. El disc surt editat pel segell Halley Records, en la seva aposta per projectes emergents sota l’etiqueta de Halley Supernova.

Yung Rajola mostra la vulnerabilitat del seu cor en el primer àlbum
comentaris