L'Atles rural 2022 constata que per afavorir la ruralitat del país, cal apostar per la diversificació de l’economia

L’Atles conclou que els canvis tecnològics i culturals, el fre a la globalització i les exigències mediambientals a causa del canvi climàtic poden revitalitzar les àrees rurals

El Poal al Pla d'Urgell @JosepAPérez
photo_camera El Poal al Pla d'Urgell @JosepAPérez

“l’Atles rural, juntament amb l’Observatori del Món Rural, han d’esdevenir les dues eines prospectives de referència que permetin a l’Agenda Rural passar a ser l’autèntic full de ruta per al desenvolupament d’una part del país que, encara que estigui habitat per poca gent, en forma part i contribueix, de manera decisiva, a ser com és” 

Amb aquestes paraules qualificava la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà la publicació de l'Atles rural 2022, un treball que es va presentar aquest dimecres, impulsat per l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Micropobles de Catalunya (MdC), amb el suport del Departament.  

El treball ha estat elaborat per l'equip lleidatà que han integrat Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol, en col·laboració amb Ramon Morell, del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida

La consellera Jordà amb els autors de l'Atles rural ©Govern
La consellera Jordà amb els autors de l'Atles rural ©Govern

L’Atles conclou que els canvis tecnològics i culturals, el fre a la globalització i les exigències mediambientals a causa del canvi climàtic poden revitalitzar les àrees rurals. L'estudi també constata que s’obren alternatives productives per a joves i nous pagesos i per a l’agricultura social i urbana, i apunta que, per afavorir la ruralitat del país, cal apostar per la diversificació de l’economia.

A Catalunya, hi ha 336 municipis de menys de 500 habitants que ocupen una superfície del 35% del país, però que en representen l’1% de la població. En canvi, en l’entorn metropolità, hi ha el 12% dels municipis del país que ocupen el 7% de la seva superfície i representen el 64% de la població. Així mateix, hi ha zones de muntanya amb una densitat de població de 5 habitats/km2 i d’altres zones situades a la costa on la densitat s’eleva fins a 1.000 habitants/km2.

Sucs, entitat municipal descentralitzada de Lleida ©Territoriscat
Sucs, entitat municipal descentralitzada de Lleida ©Territoriscat

D’altra banda, segons les dades que recull l’Atles, en tres quarts de la superfície total del territori català hi viu només el 9% de la població del país (municipis de menys de 5.000 habitants), mentre que en un 7% de superfície de territori (12% de municipis) hi viu el 64% de la població.

És una evidència que aquest desequilibri genera problemes de gestió i equilibri territorial, perquè tenim el territori despoblat

La consellera Jordà va assegurar que “aconseguir que la gent torni a viure a l’espai rural ha de venir de la dinamització i diversificació econòmiques i de disposar de serveis”, tal com assenyala l'Atles Rural. En aquest sentit, va afegir que "no hem de fixar gent al territori, hem d’establir les condicions perquè el flux d’entrada i sortida sigui positiu a favor dels territoris rurals".

Només així tindrem el país equilibrat, cuidat i gestionat, amb una reducció del risc d’incendi i de pèrdua de patrimoni natural i biodiversitat    

Sobre l’Atles del món rural

L’Atles del món rural va néixer el 2009 editat per la Fundació del Món Rural. Amb els anys s’ha convertit en una eina de consulta obligada per als qui des del sector agrari, des del món de l’ensenyament i des dels més diversos àmbits professionals es troben interessats en les àrees rurals. La informació prové dels organismes públics d’elaboració d’estadística bàsica i de fonts  del sector agrari i la ruralitat ja treballats en Atles precedents.

Comentaris